‘Trashtag’, el repte viral per netejar el planeta

BarcelonaArmats amb bosses, guants i alguns fins i tot amb pinces recollidores. Amb aquest senzill equipament es troben cada cop més persones que dediquen una part del seu temps lliure a netejar els espais naturals. I no només això, sinó que a les seves xarxes socials acostumen a publicar una imatge amb l’estat de brutícia abans de fer la neteja i el resultat de després, amb tota la brossa recollida. Es tracta, possiblement, d’un dels reptes virals més útils i beneficiosos per al medi ambient, i es coneix amb el nom de trashtag [equivalent a etiqueta de la brossa en anglès]. Aquest challenge va començar al març, quan Byron Román, un director educatiu d’un centre de Phoenix, als Estats Units, va animar a través de Facebook els “adolescents avorrits” a netejar espais naturals i mostrar el resultat a les xarxes. Una publicació que de seguida es va fer viral i que ja s’ha compartit més de tres-centes mil vegades.

Dades alarmants

Que el planeta està brut, sobretot els mars i oceans, ja és una informació de domini públic. Les dades són preocupants, i un dels elements que apareixen més als espais naturals són els plàstics. Fa poques setmanes, l’aliança internacional d’organitzacions Clean Planet va denunciar que el consum anual de llaunes, tetrabrics i ampolles de plàstic està a punt d’arribar als 2 bilions anuals a nivell global. Uns envasos que després del seu ús, sovint efímer, acaben contaminant l’entorn de manera indefinida, ja que triguen molts anys a descompondre’s, a vegades centenars. I encara pitjor, molts s’acaben convertint en micropartícules de plàstic, fet que no només perjudica el medi ambient, sinó també tota la fauna salvatge. La brossa arriba fins als llocs més impensables, com la fossa de les Mariannes, a l’oceà Pacífic, a gairebé 10.928 metres de profunditat, on fa uns dies es van trobar restes de plàstic durant una immersió.

Davant d’aquesta problemàtica, ja fa temps que han anat sorgint iniciatives per conscienciar la població sobre la importància de disminuir l’ús del plàstic en el dia a dia, com la plataforma Break Free From Plastic. Però mobilitzar les persones a sortir a netejar durant el seu temps lliure s’està fent cada cop més popular. Durant el cap de setmana del 13 de maig, per exemple, el programa Ocean Initiatives, de l’organització Surfrider Espanya, va mobilitzar un centenar de voluntaris en la que van batejar com la primera Patrulla #SensePlàstic. Una iniciativa que es va dur a terme a la platja de la Barceloneta, on van arribar a recollir 7.496 restes de deixalles, entre les quals hi havia 5.353 burilles i 1.593 fragments de plàstic. Una trobada que, d’altra banda, va ser difosa a través de les xarxes amb l’etiqueta #Embrutesotembrutes i va comptar amb la participació de diferents ecoinfluencers, com Carlota Bruna, Paola Calasanz i Alex Boisset.

De fet, la tendència d’organitzar trobades massives per netejar espais naturals és cada cop més freqüent, i en alguns casos hi col·laboren cares conegudes. És el cas de l’actor i model Jon Kortajarena, que al març va participar en la recollida de brossa a la platja d’Ereaga, al País Basc, organitzada per Greenpeace. O el Dia Mundial de la Neteja (World Cleanup Day), que se celebra al setembre i hi participen països de tot el món, entre els quals hi ha Espanya, i que consisteix en sortir a netejar platges, boscos, rius, carrers o parcs afectats per la brossa.

Ciutadans conscienciats

Actualment, una de les entitats més visibles a nivell mundial pel que fa a la recollida activa de brossa al mar és 4Ocean. La iniciativa va néixer gràcies a Alex Schulze i Andrew Cooper, dos surfistes que, preocupats per la creixent quantitat d’escombraries que trobaven al mar, van començar a organitzar petites sortides per netejar una àrea de Florida, als Estats Units. Dos anys més tard, l’organització ja presumeix d’haver retirat més de quaranta tones de brossa de mars i platges i compta amb més de 150 treballadors arreu del món.

Una altra causa internacional de gran impacte és el Project AWARE, una organització que fa més de 25 anys que treballa amb submarinistes per treure els plàstics del fons del mar. Una tasca molt important i decisiva, perquè asseguren que el 80% de les deixalles estan submergides a les profunditats.

En l’àmbit més pròxim, una de les iniciatives de sensibilització i mobilització més destacades és la del projecte Libera. Es tracta d’una aliança entre SEO Bird Life i Ecoembes que té com a objectiu lluitar contra el que ells anomenen basuraleza i retirar la brossa dels espais naturals amb la col·laboració dels ciutadans. La seva pròxima gran convocatòria de recollida de deixalles està prevista per al 15 de juny en diferents indrets de l’Estat. A l’àrea de Barcelona el punt de neteja serà la reserva natural del Remolar Filipines, al delta del Llobregat.

A més petita escala, també hi ha grups que gairebé cada setmana organitzen sortides per netejar espais naturals, com l’ONG Osmon a Lleida i la Clean Beach Initiative a Barcelona. Aquesta última, creada per l’alemany Hannes Homfeld i la seva dona, Lizbeth Singh, que es van traslladar a la Barceloneta l’octubre passat i es van alarmar de les grans quantitats de brossa que es concentraven a la sorra cada cap de setmana. Per això van començar a organitzar trobades cada dissabte a la tarda per recollir les deixalles i conscienciar les persones que van a passar el dia davant del mar. Unes trobades que es mantenen cada setmana i que acostumen a reunir entre 5 i 20 persones. “En una hora traiem entre 7 i 8 quilos de brossa, principalment petits trossos de plàstic i moltes burilles”, explica Homfeld. Altres residus que es troben en grans quantitats són les canyes de plàstic dels mojitos que serveixen els venedors ambulants. “No volem culpar els venedors, perquè la responsabilitat final és dels consumidors”, matisa. D’altra banda, la parella, que no arriben als trenta anys, lamenta que molts cops els restaurants i xiringuitos de la platja no són conscients de fins a quin punt poden embrutar el seu entorn. I posen un exemple: “Moltes vegades els cops de vent fan volar les restes dels sobrets de sucre, que van a parar a la platja. S’han de vigilar, aquests detalls”, remarca Homfeld, que creu que aquests negocis poden millorar molt el seu impacte en el medi ambient.

Tot i això, sí que hi ha alguns locals de platja que fan un esforç per conscienciar els mateixos clients. És el cas del xiringuito Tibu-Ron de Castelldefels, que fa més de sis anys que cada estiu engega una campanya en què ofereixen un refresc o una cervesa gratis a les persones que els portin un got ple de burilles recollides de la sorra. Segons Raúl Vidal, un dels socis del local, una burilla contamina tres litres d’aigua de mar i triga uns vint anys a desaparèixer.

Netejar fent esport

D’iniciatives per netejar l’entorn n’hi ha per a tots els gustos. Per als que vulguin aprofitar-ho per fer esport hi ha el plogging. Es tracta d’una iniciativa que va néixer a Suècia i que consisteix, bàsicament, en sortir a córrer amb una bossa de plàstic per anar recollint la brossa del camí. Els defensors d’aquesta modalitat esportiva reivindiquen els seus beneficis, perquè permet fer càrdio mentre cuides el medi ambient. De fet, fa poques setmanes es va celebrar a Catalunya la segona edició de l’Ultra Clean Marathon, una marató organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori, la Xarxa de Voluntariat Ambiental i l’Agència de Residus de Catalunya en què es combinaven etapes de córrer, bici i caiac mentre es netejava l’espai natural. Alex Cunillera és un d’aquests corredors, i a títol personal es va proposar com a objectiu d’any nou recollir brossa cada cop que sortís a la natura. De passada, com que és professor d’activitats físiques, també ho ha promogut entre els seus alumnes. I així és com va impulsar la iniciativa Petjada Verda. “Intentem que les persones que surtin a la muntanya recullin almenys una deixalla”, explica Cunillera, que a través de les xarxes socials intenta fer d’altaveu dels moviments que promouen la cura de la natura. “Quan surts a la muntanya sempre trobes deixalles, encara que siguin molt petites, com un pal de xupa-xup o una cigarreta”, lamenta l’impulsor de la iniciativa, que ja ha aconseguit que grups de corredors portin el seu logo a l’equip per conscienciar la gent.

I al final, més enllà de contribuir amb la neteja, per conservar la natura els voluntaris coincideixen en un fet molt clar: utilitza sempre com menys plàstic millor i no deixis cap deixalla allà on vagis.