Escapades

Tornen les bruixes a Catalunya: 6 activitats per invocar-les per Tots Sants

Pedres, rutes, fires i festes recorden la persecució de les dones durant l’edat moderna arreu del territori

Cristina Torra
i Cristina Torra

BarcelonaLa nit de Tots Sants de l’any 1617, catorze dones de Viladrau van ser jutjades a Sant Segimon per bruixeria, segons explica la tradició. Investigacions històriques recollides per l’historiador especialitzat en l’estudi de la cacera de bruixes a Europa i a Catalunya i professor d'història medieval i moderna de la Universitat de Barcelona Pau Castell, amb la col·laboració d’Agustí Alcoberro, publicades a la web Noerenbruixes.cat, de la revista Sàpiens, avalen aquests fets, tot i que expliquen que eren tretze dones i que es van jutjar entre el 1618 i el 1620 a la baronia de Savassona. Totes eren de Viladrau i totes van morir a la forca. Eren na Riffana, na Pentinada, na Robina, na Vergès, Francesca Trèmol Bacada, Maria Joaneta i Serrat, Antònia Rosquellas, Lluïsa Estranya, Esperança Marigona, Margarida Puig Cassadora, Margarida Xemeneia, Beneta Noguera i Maria Puig i Rosquellas. Des de 1997, Viladrau commemora un dels fets més tràgics de la seva història, aquesta persecució de bruixes, amb el famós Ball de Bruixes de la nit de la castanyada.

Aquest és només un dels exemples que hi ha arreu del territori català i andorrà sobre aquesta cacera. Amb més de mil morts documentades entre els segles XV i XVII, Catalunya va ser un dels epicentres europeus on més dones es van jutjar per aquest motiu durant l’edat moderna i Viladrau el poble català on més bruixes es van ajusticiar. “En aquests territoris més allunyats del centralisme, més autònoms, menys controlats pels mecanismes d’estat, la cacera és duríssima. Les elits locals tenen més autonomia per poder jutjar i condemnar a mort sense seguir estrictament l’ordre del dret. Els tribunals superiors de la Santa Inquisició sí que el segueixen i els resulta molt difícil, per no dir impossible, condemnar una dona per bruixa”, explica Castell. “Normalment els crims que se’ls atribueixen són els de provocar la malaltia i la mort per mitjans malèfics. I això com es demostra?”, es pregunta l’investigador. “No hi ha proves i els tribunals locals forcen l’acusació en boca de l’acusada, però els tribunals superiors no l’accepten”, afegeix. “Realment, la bruixa no existeix. Es defineix com a bruixa una persona que et pot provocar maleficis o beneficis a voluntat seva. El que existeix és la por a una sèrie de circumstàncies naturals, com pedregades o morts de nens quan no toca, que no se saben explicar”, explica Montserrat Jiménez, professora titular d’història i gènere a l’època moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes creences han anat passant de generació en generació i per això avui encara trobem moltes llegendes relacionades amb bruixes que han donat peu a festes, fires i celebracions diverses arreu del territori. Aquí en recollim set, comptant la de la de Viladrau, algunes basades en fets reals i d’altres que són pura invenció, perquè pugueu descobrir el territori bruixa que tenim a tocar de casa.

1.

Fira de les Bruixes (Sant Feliu Sasserra)

Segons la llegenda, el Serrat de les Forques és el lloc on va ser penjada l’última de les bruixes catalanes: Maria Pujol, coneguda com a Napa, de Prats de Lluçanès, i acusada de matar una nena de 4 anys. Per commemorar la seva mort i la d’altres dones a la zona, se celebra el Fes-ta Bruixa, un espectacle que té lloc la nit de la castanyada i on es fa una interpretació lliure d’aquesta llegenda. L’endemà, la Fira de les Bruixes també recorda aquests fets amb diferents parades d’artesania i tallers d’herbes remeieres. Si no podeu visitar el poble durant aquestes dates, el Centre de la Interpretació de la Bruixeria us ofereix una explicació general de la bruixeria, centrant-se en l’estudi del fenomen a la Catalunya del segle XVII. A més, a Prats de Lluçanès podeu resseguir la ruta de la bruixa Napa, que us portarà fins al roc Foradat, on la tradició assenyala que preparava els seus beuratges.

Cargando
No hay anuncios
2.

Cercle de les Bruixes i Cau de Bruixes (Centelles)

De l’expressió “De Centelles, bruixes totes elles” neix el Cau de Bruixes d’aquesta vila osonenca. Una festa que té lloc dues setmanes abans de Carnaval i que recorda, entre d’altres, na Peyrona, una dona d’origen francès que va ser acusada de donar i prendre golls (una malaltia que es manifesta amb la inflamació del coll) i jutjada a Centelles l’any 1619. Quan ja havia estat condemnada a assots i desterrament, la van trobar morta a la presó. Durant el Cau de Bruixes hi ha el mercat màgic, música i espectacles de carrer, entre d’altres. També es tria la Bruixa de l’Any entre les dones del poble. Si visiteu Centelles aquests dies de tardor –i durant tot l'any–, podeu fer la ruta Terra de Bruixes, que us portarà fins al Cercle de les Bruixes, un conjunt de xiprers col·locats en rodona on es creu que es reunien les bruixes. El xiprer és un arbre que es troba des de sempre als cementiris, ja que simbolitza la fertilitat de la terra i la renovació de la vida.

Cargando
No hay anuncios
3.

Pedra de les Bruixes (Tavèrnoles)

Situada en un indret de llegenda, als peus del turó de Sant Feliuet de Savassona, a Tavèrnoles, la Pedra de les Bruixes és una de les roques més especials que hi ha a la zona. Segons la llegenda, les bruixes de les Guilleries van començar a fer marques en una roca de grans dimensions perquè estaven enemistades amb el baró de Savassona, que estava relacionat amb la Inquisició. L’anàlisi d’aquests gravats ha trobat fins a 50 creus, 9 ferradures i 6 cassoletes, i segons la llegenda sembla que serien una mena d’advertiment al baró. Si visiteu l’indret, pugeu també a veure l’ermita i a observar les vistes sobre el pantà de Sau. Espectaculars!

Cargando
No hay anuncios
4.

El carreró de les Bruixes (Cervera)

Des del 1978, el famós Aquelarre de Cervera torna a donar vida al carreró de les Bruixes. Segons la llegenda, abans a les nits de lluna plena s’hi trobaven les bruixes per posar en comú els seus encanteris. Es tracta d’un carrer construït al segle XIII, quan Cervera encara era una vila closa. S’hi arriba des de la plaça Major pel carrer de la Sebolleria i ara podeu jugar a trobar un seguit de figures, com una escombra, un cap de bruixa, un gat negre i un mussol, que el cerverí Jaume Castells va elaborar per decorar el carrer als anys setanta. Ara conviuen amb les que Xavier Badia i Bernaus va afegir seguint l’estètica mística del carreró i la simbologia de l’Aquelarre l’any 2011.

Cargando
No hay anuncios
5.

Camí dera Bruisha (Tredòs)

Amb la idea de netejar i tornar a donar vida a un antic camí en desús i de recuperar les llegendes de bruixes que s’explicaven a Tredòs, fa un parell d’anys el poble va habilitar el Camí dera Bruisha. És un recorregut circular que vol recordar els aquelarres de bruixes que es diu que es feien al poble la nit de Sant Joan i que us portarà a recórrer un bosc màgic ple de detalls. No hi falta la casa de la bruixa i la caseta de les fades, a més dels esperits del bosc, que els petits poden buscar als troncs dels arbres, i altres elements com una escombra gegant.

Cargando
No hay anuncios
6.

La poció de la bruixa Quela (Andorra)

Quela, l’última bruixa coneguda a Escaldes-Engordany, s’ha quedat sense memòria i ens demana que l’ajudem a buscar la poció de la felicitat. Amb aquesta premissa comença un joc de pistes en un petit recorregut de 3 quilòmetres situat al circuit de les fonts d’Engolasters, que pretén introduir els més petits en el món del senderisme. La cacera de bruixes a Andorra va ser especialment cruel i a més se’n conserva bona part de la documentació. “A Andorra he pogut rastrejar entre 700 i 800 dones condemnades, ja que l’Arxiu Nacional està força ben conservat”, explica Castell.

Cargando
No hay anuncios
Perdó del Parlament

Impulsada per la revista Sàpiens, el Parlament va aprovar el 2022 una resolució per reparar la memòria històrica de les víctimes d'aquelles execucions institucionalitzades. “La idea també era animar a la recerca d’aquest tema sobre la repressió contra les dones”, explica Castell, “tot i que encara no s’ha fet”. “S’ha de demanar perdó institucional perquè aquest crim no va existir, sinó que el crim va ser comès per l’altra banda”, diu Jiménez. “El que de moment hem aconseguit –segueix la historiadora– és que hem passat d’un feminicidi històric a un símbol positiu per a les dones”.