Tocar o banyar un elefant: l'activitat que hauries d'evitar quan viatges

BarcelonaEs calcula que a l’Àsia hi ha uns 15.000 elefants asiàtics en captivitat, cosa que representa una tercera part del total d’exemplars que queden a la zona d’aquesta espècie en perill d’extinció. Aquesta dada va alarmar tant la biòloga catalana Andrea Torres, que el 2019 va decidir viatjar a Tailàndia amb una amiga per analitzar a fons la situació. Com a coordinadora de l’àrea d’animals salvatges i de consum a la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) i amant dels viatges, és una pràctica que fa sovint per veure de primera mà la situació dels animals. L’Andrea també escriu en u­­n blog personal sobre viatges i turisme responsable amb animals i per a ella és un amplificador perfecte: “Vaig adonar-me que amb FAADA no arribava a tot el públic, perquè sobretot arribem a gent ja conscienciada. En canvi, amb el blog, en barrejar-ho amb viatges, arribo a un altre tipus de públic”, explica.

Així que un cop a Tailàndia van visitar tres centres diferents: un santuari real, un fals santuari i un del qual no tenien referències. “D’aquesta manera, vam poder documentar les males pràctiques i fer una campanya de conscienciació a xarxes­­”, explica Torres.

En una d’aquestes visites, van coincidir amb Cris Palacio, una navarresa que fa vuit anys que viu a Tailàndia i treballa pel benestar dels elefants. “Hi vaig anar per fer un viatge de tres mesos, però vaig acabar fent de voluntària en un centre i em va atrapar”, afirma. “Em va remoure veure com de poc es respecta la vertadera naturalesa dels elefants, veure la seva mirada, com se’ls ignora i no se’ls dona veu”, explica. Després d’haver estat uns anys passant de feina en feina a diferents països d’Europa, a Tailàndia va trobar la seva veritable passió amb aquests animals. Ha treballat en diferents centres, ha fet d’assessora per a diferents santuaris, ha visitat una cinquantena de centres a tot el sud-est asiàtic i ha col·laborat en el rescat de dos elefants. Des del gener del 2023, treballa al Kindred Spirit Elephant Sanctuary, un dels pocs santuaris reals que hi ha a Tailàndia.

Tailàndia, el focus del problema

Segons l’últim estudi de World Animal Protection del 2019-2020, a Tailàndia hi ha 357 centres amb més de 3.800 elefants en captivitat. “El problema de Tailàndia és que l’elefant ha estat un animal clau en la cultura i la història del país. S’han utilitzat per a rituals religiosos i per a la indústria de la fusta”, explica Torres. “Quan el 1989 es va prohibir l’ús dels elefants en la tala, molts dels propietaris van haver de buscar una altra manera de treure profit dels animals i els van passar a utilitzar en la indústria turística, que estava en ple creixement”, continua explicant. “Primer es va posar de moda muntar-hi a sobre, però, per sort, fa deu anys es va fer una campanya molt forta i cada vegada és menys comú veure aquesta pràctica, almenys entre turistes occidentals”, afirma la biòloga. El problema es veu agreujat per les polítiques governamentals: “Està subvencionat perquè hi ha molta demanda turística i la reproducció en captivitat no està prohibida”, detalla Palacio. “El problema afegit és que Tailàndia ha creat un model que s’està replicant a altres països”, segueix Palacio. “A Laos i Cambodja cada vegada hi ha més falsos santuaris perquè en poden treure més rendiment econòmic”, diu.

De fet, l’Andrea fa poc que acaba de tornar d’un viatge a Sri Lanka, on ha documentat la problemàtica amb els elefants d’aquest país. “És preocupant perquè està en el tercer lloc de països amb més elefants en captivitat, per darrere de Tailàndia i l'Índia”, explica la biòloga de FAADA. “La diferència és que a Tailàndia és difícil veure’ls en llibertat perquè només hi ha dos parcs naturals on contractar safaris per fer-ho i s’aprofiten d’això: com que el turista els vol veure tant sí com no, van als santuaris i si no s’han informat bé, és fàcil que vagin a parar a un centre poc responsable”, segueix. “A Sri Lanka, en canvi, hi ha una densitat molt alta d’elefants en llibertat i és molt fàcil veure’ls, però els santuaris estan a l’alça perquè la gent busca una experiència propera amb els animals”. “El problema és que molts no són ètics perquè no respecten les distàncies de seguretat”, considera Palacio, i afegeix que “els falsos santuaris estan emmascarats sota el nom d’orfenats”. “De fet, un dels llocs turístics més populars del país és un d’aquests orfenats, amb miradors, terrasses i piscines des d’on veure els elefants, i que també permet tocar-los, banyar-los, donar-los menjar i, fins i tot, muntar-hi”, detalla Torres després de la seva visita. “Només busquen satisfer els turistes que busquen la foto”, afegeix.

Els turistes tenen la clau

Cris Palacio ho té molt clar: “La demanda la regulen els turistes”. “Ara estem aconseguint que missatges com «No a la munta» o «No a les cadenes» siguin ben vistos”, considera. “Hem de fer un pas més enllà perquè «No toqueu», «No banyeu», «No alimenteu» també es facin missatges populars”. I per això considera que s’ha d’explicar molt bé la importància dels mamífers terrestres més grossos del món. “Són els jardiners de la natura, són importantíssims per al medi ambient i la diversitat”, explica Palacio. “Són espècies clau, ja que a les seves trepitjades s’hi creen petits mons de biodiversitat; és com si sembressin, creen vida”, diu. “I són molt intel·ligents, tenen un sistema matriarcal, viuen en manades i s’ha demostrat que tenen sentiments i una cohesió amb vincles molt grans. Tant, que fins i tot, quan una del grup es mor, se la vetlla”, detalla Andrea Torres.

Com identificar un santuari real

1. No hi ha d’haver cap mena d’interacció: no tocar-los, banyar-los, alimentar-los o pujar-hi.
2. S’observen des de la distància perquè puguin comportar-se tal com són.
3. L’objectiu del centre no és l’enriquiment econòmic. La seva prioritat són els elefants.
4. Manté cada elefant fins a la seva mort, llevat que tingui un projecte de reintroducció dels animals al seu hàbitat.
5. Educa el públic. Explica com és un elefant, com es comporta, com fer una visita respectuosa, quines problemàtiques els afecten com a espècie, etc.
6. Dona servei veterinari als elefants quan el necessiten i per prevenir malalties.
7. Els elefants no participen en cap activitat comercial (compra/venda).
8. No se’ls explota ni castiga (tortures, cops o separació mare/bebè).
9. Evita la reproducció entre els seus animals, excepte si arriba una elefanta embarassada o amb cria. 
10. Viuen en el seu hàbitat natural, de la forma més semblant possible a com viurien en llibertat, i el centre preserva el lloc on es troben.

Quatre centres recomanats per visitar a Tailàndia

L’objectiu d’aquests santuaris és educar els turistes sobre la situació real dels elefants a l’Àsia, tornar la dignitat als elefants i oferir-los un lloc segur.

• Kindred Spirit Elephant Sanctuary (KSES)

La seva missió és tornar tants elefants com sigui possible al seu verdader hàbitat natural: la selva i els boscos. Per veure els elefants cal fer caminades que varien en distància i tipus de terreny. L’edat mínima recomanada per visitar-lo són els 6 anys.

• Burm and Emily’s Elephant Sanctuary (BEES)

Acull elefants que han treballat durant tota la seva vida tant en la indústria turística com en la de la fusta i els dona un descans els últims anys de la seva vida. Igual que al KSES, els trekkings per veure els animals són força intensos i varien en funció de l’època de l’any.

• Boon Lott’s Elephant Sanctuary (BLES)

És el més antic de tots. Fa 20 anys que està obert i va ser el primer santuari real de Tailàndia. Ofereix estades d’un mínim de dues nits per veure els elefants i conèixer la comunitat local que en té cura.

• Somboon Legacy Foundation

És molt educatiu i el més recent de tots, amb una política transparent de no interacció. Tenen un dels museus d’elefants més complets. És molt adequat per a famílies. Fan visites de mig dia o d’un dia i també ofereixen la possibilitat de passar-hi una nit.