Tocant el cel
Us proposem una ruta per ermites, santuaris, esglésies i monestirs d’arreu del país que tenen en comú que estan ubicats en indrets singulars i que tenen unes vistes panoràmiques espectaculars
BarcelonaEl santuari de Montserrat, el monestir de Sant Pere de Rodes i el de Sant Llorenç del Munt tenen dues coses en comú. Són edificis religiosos i, quan hi arribes, gaudeixes d’unes vistes envejables. De fet, diuen que els llocs de culte com ermites, santuaris, monestirs i algunes esglésies s’acostumaven a ubicar en indrets singulars de gran bellesa natural que propiciaven l’aïllament i el contacte amb la divinitat. “Es buscava un lloc retirat, solitari, que emuli el desert dels primers anacoretes en una dimensió simbòlica que no és la del desert literal sinó la d’un lloc poc accessible”, explica Blanca Garí, catedràtica d’història medieval de la Universitat de Barcelona. Són llocs com boscos, illots mar endins o turons amb bones vistes. Catalunya, com a país de tradició catòlica, n’és plena. Avui us proposem una ruta per alguns d’aquests llocs situats en indrets amb vistes que tallen l’alè, on gairebé podreu tocar el cel. Llocs que s’han convertit en autèntics miradors de Catalunya. Som-hi?
Església de Siurana
Per a Ricard Ballo i Montserrat Tañá, l’església de Siurana és un dels indrets que tot català hauria de visitar almenys un cop a la vida. “És una balconada esplèndida”, explica Ballo. Ell i la seva dona són uns experts en aquesta matèria. Des del 2005 han documentat més de 3.000 edificacions medievals en tot el territori català i ho han deixat plasmat al web Catalunya Medieval. Quan arribeu a l’església de Siurana, després de 15 minuts de revolts impossibles des de Cornudella, agafeu aire. Tindreu unes vistes increïbles del pantà i de la serra que l’envolta. Diu la llegenda que és des d’un d’aquests cingles que es va matar la reina mora. Aquest lloc, a part d’estar construït en un indret inaccessible, “va ser un dels últims reductes islàmics a Catalunya i quan es va conquerir es va voler posar fi a l’islam amb la construcció d’una església”, explica Garí.
Ermita de Sant Quirc de Durro
Sant Quirc de Durro està situada ni més ni menys que a 1.500 metres d’altitud. Segons Garí, la preferència per ubicar ermites i edificacions religioses als cims és una idea que es repeteix perquè “la simbologia que té un emplaçament elevat permet a l’ermità pujar i situar-se en un lloc sagrat entre la terra i el cel i li dona el paper, al lloc i al qui l’habita, de ser el mitjancer entre els dos mons”. Sant Quirc és una de les ermites que formen part del conjunt romànic de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Des de dalt veureu una panoràmica que us farà sentir-vos els reis de la vall, el massís de Comaloformo i els dos cims Besiberri. Els Pirineus des dels Pirineus.
Santuari de Bellmunt
És l’ermita al cel suspesa, com la va anomenar mossèn Cinto Verdaguer a l’obra L’emigrant. Una descripció vàlida per dies de boira en què Bellmunt treu el cap per sobre i sembla que estigui construïda sobre els núvols. En dies clars, en canvi, és un mirador privilegiat de la plana de Vic i de bona part del Ripollès amb una panoràmica de 360 graus que permet veure Montserrat, la Mola, el Pedraforca, el Puigmal, el Canigó, el Montseny i, fins i tot, el golf de Roses. “Hi vaig anar de petit amb l’escola i em va impactar la grandiositat dels seus paisatges”, recorda Ballo. Hi podeu arribar fàcilment per carretera, però pels que no us importi fer cames heu de saber que teniu una ruta senyalitzada des de Vidrà (més curta i amb menys desnivell) i una altra des de Sant Pere de Torelló.
Ermita de la Trinitat de Sitges
Té una situació admirable amb una panoràmica àmplia de la costa del Garraf, des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Tot i que aparentment no hi ha cap motiu religiós per ubicar els temples al costat del mar, Garí explica que “el mar té, com el bosc, connotacions d’espai equivalent al desert, d’espai separat de la civilització, és a dir, de retirada del món”. Abans quedava aïllada de Sitges, però ara a la Trinitat hi podeu arribar en cotxe seguint la N-246 o en una excursió a peu.
Santuari del Miracle
Segons la religió, un altre dels motius que es tenen en compte a l’hora de decidir on construir una ermita són les aparicions o les troballes d’imatges de verges o sants. Aquest és el cas del santuari del Miracle, que va construir-se després d’una aparició. Però per a Garí “les llegendes són llegendes. Mai se sabrà del cert si legitimen la construcció o si li donen prestigi”. Sigui com sigui, des d’aquest indret també hi ha unes vistes precioses del Cadí i part dels Pirineus. No us perdeu l’interior de l’església amb un altar barroc únic.
Ermita de la Pertusa
En el moment de construcció de les ermites també es tenien en compte altres aspectes. La Pertusa està situada en un extrem del congost de Mont-rebei i construïda sobre pedra. “La roca ofereix una base fantàstica tant per tenir un mur de defensa propi com per disposar d’una base sòlida per edificar”, explica la catedràtica Garí. Aquesta ermita, a part de complir el requisit eclesiàstic d’inaccessibilitat, també ha aprofitat el bon material de la zona per a la seva construcció. El cert és, però, que això passa per alt a molts excursionistes que la visiten, que només hi arriben per admirar la vista espectacular que hi ha del congost de Mont-rebei des de la banda d’Àger. Si hi aneu, és parada obligatòria.
Santuari de Santa Maria de Cabrera
Una excursió des de Sant Julià de Cabrera us portarà en una hora fins al santuari. És una de les rutes per arribar al que antigament havia sigut un castell. “Els castells es construïen en llocs alts per tenir visibilitat, per estar defensats i per tenir controlat el territori, i molts castells també es feien l’església a dins”, explica Blanca Garí, apuntant un altre motiu de construcció. La serra de Cabrera està situada en un punt estratègic formidable, entre Osona i la Garrotxa, amb unes vistes espectaculars de les dues comarques. No us perdeu el passadís de la cresta de la serra just després del santuari, un camí de roca amb penya-segats a banda i banda només apte per a gent sense vertigen.
Ermita de l’Abellera
“És un cas molt típic”, explica Garí. “És una balma petita que serveix com una primera cel·la per ermitans i on després es construeix una cosa més sòlida que és l’ermita”, segueix. Situada en una cinglera a 1.020 metres d’altitud i a dos quilometres de Prades, no només aprofita la cova, sinó que també té una vista excepcional de la vall del Brugent. Hi podeu arribar en una excursió d’una horeta des de Prades passant per altres ermites, com la de Sant Roc.
Santuari de la Mare de Déu dels Munts
Quan arribeu al santuari de la Mare de Déu dels Munts, a Osona, podreu gaudir d’una vista que us deixarà sense respiració. Haureu arribat a un altre mirador de Catalunya. A migdia, divisareu el Montseny i tota la serralada prelitoral; a tramuntana, el Pirineu i l’emblemàtic Pedraforca; a ponent, l’altiplà del Lluçanès, i a llevant, la vall de Torelló. “Aquest tipus d’edificacions són a llocs singulars amb panorames meravellosos i una solitud absoluta que sens dubte devien i encara deuen facilitar molt el diàleg interior”, explica Ballo, mentre recorda les vistes que hi ha des d’aquest indret.
Santuari dels Àngels
Aquest és un dels santuaris més visitats pels gironins. Es troba situat al cim del Puig Alt, al massís de les Gavarres, i és pràcticament visible des de tota la província. En dies clars, des de dalt, hi veureu des de la Costa Brava fins als Pirineus i podreu repassar les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, la Garrotxa i el Gironès. Als més curiosos us agradarà saber que l’any 1958 va ser el lloc escollit per Dalí i Gala per celebar-hi el seu casament, gairebé secret. A més, cada 2 d’agost s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Àngels.