Després de Halloween i el Black Friday... ara copiem el Thanksgiving. Per què?

BarcelonaAquest dijous és Thanksgiving, el Dia d'Acció de Gràcies, que als Estats Units i a altres països anglosaxons és tan important com Nadal i que a casa nostra, de manera discreta, també està començant a arribar, igual que altres festes importades com ara Halloween. Però per què importem aquestes tradicions si ja tenim les nostres?, es pregunta molta gent. De la mateixa manera que les societats han evolucionat al llarg dels segles també evolucionen les tradicions. La globalització ha influït en gran manera en aquest canvi perquè "les societats es barregen i s'influeixen culturalment les unes a les altres, de manera que comencen a adoptar maneres de fer i festivitats de les altres", segons explica el folklorista, escriptor i educador social Amadeu Carbó. Per tant, no és estrany que tradicions d'altres cultures hagin arribat a casa nostra i hagin guanyat rellevància amb els anys, fins al punt d'arribar a encavalcar-se amb les tradicions locals. Carbó explica com una festivitat passa per sobre d'una altra fent un símil amb un rusc d'abelles: "Imagina't el calendari festiu com un rusc d'abelles, on a cada cel·la hi ha una festa. Si buides una cel·la, algú hi entrarà a habitar-la, en aquest cas un element cultural".

Thanksgiving i Black Friday a la catalana

La Sílvia va viure sis anys a Boston i certifica que el Dia d'Acció de Gràcies, que als Estats Units celebren l'últim dijous de novembre, és una de les festes més importants del país: "És l'única festivitat que celebra tothom, no importa la religió, i on el més important és estar amb la gent que estimes". I és que compartir un gran àpat en companyia d'amics i familiars és el que fa tan entranyable aquest dia. Des que va tornar a Catalunya, la Sílvia ha mantingut la tradició de fer un dinar d'Acció de Gràcies amb amics "per celebrar i recordar tot allò que ens uneix i explicar-nos el que ens ha passat durant l'any; és un dia bonic i una excusa perfecta per retrobar-nos".

A taula, el gran protagonista és el gall dindi. "A Barcelona em costa trobar un gall dindi com els dels Estats Units i sempre l'encarrego al mercat amb dues o tres setmanes d'antelació per no quedar-me sense", comenta. De fet, les botigues d'aviram d'alguns mercats barcelonins asseguren haver notat un augment de la demanda de gall dindi durant tot el mes de novembre.

I ja fa uns quants anys que és usual trobar menús especials d'Acció de Gràcies a diversos restaurants de la capital catalana. Un dels habituals és el Flaherty's Irish Pub, que fa gairebé 25 anys que ofereix, prèvia reserva, un menú de gall dindi –o quorn roast com a alternativa vegetariana–, plats com el puré de patates amb salsa gravy o les mongetes verdes i pastís de nou pacana de postres. Assenyalen que majoria dels clients d'aquest dia són de països anglosaxons: "La gent d'aquí es va interessant a poc a poc per aquesta tradició, sigui per amics estrangers o per abraçar una nova cultura i viure una nova experiència".

El Cocovail és un altre exemple: aquest serà el setè any que celebrin el Dia d'Acció de Gràcies amb un menú especial amb gall dindi farcit, pa de blat de moro, mongetes verdes, puré de patates i pastís de carabassa. Gran part de la seva clientela és anglosaxona, "majoritàriament estatunidenca, molta gent estrangera resident a Barcelona" i el percentatge de catalans és força baix.

L'endemà d'Acció de Gràcies comença la temporada de consum nadalenc, que inaugura el Black Friday, un dia on als Estats Units és comú veure cues i aglomeracions a les grans superfícies comercials per aconseguir descomptes i que aquí ja s'ha instal·lat amb força. El Black Friday fa temps que s'ha establert a casa nostra i ha fet que, també a Catalunya, la temporada de compres nadalenques s'avanci al novembre. "Intento comprar els regals de Nadal aprofitant les ofertes del Black Friday. Si ho he de comprar igualment, què millor que fer-ho estalviant-me uns quants diners?", diu la Vanessa, estudiant de magisteri. Segons Carbó, és lògic que el Black Friday hagi triomfat arreu com a prèvia del consumisme de Nadal: "És incentivar el consum de les grans superfícies. Si el Black Friday no existís, l'inventarien d'una altra manera".

I unes quantes setmanes després arriba Nadal. Els costums nadalencs anglosaxons han trobat també a la indústria cinematogràfica un altaveu enorme per donar-se a conèixer: "L'estètica de les festes del Nadal actual, fins i tot a les cases dels catalans, és anglosaxona. Tenim l'arbre presidint el dinar de Nadal quan el més lògic és que el presidís el pessebre", afirma Carbó. Un altre exemple notable és la figura del Pare Noel, que s'ha convertit en un imprescindible de Nadal i en alguns casos ha desplaçat figures com els Reis d'Orient. "El que veig a l'escola és que a gairebé tots els nens els porta regals el Pare Noel, i els nens a qui, com les meves filles, els porten regals el Tió i els Reis d'Orient, se senten diferents i alguns no entenen per què", manifesta l'Eli, de Barcelona. Fruit de la globalització, també hem adoptat tradicions com menjar el panettone italià, que fa uns quants anys que comparteix taula amb neules i torrons. "Fa només uns anys que el comprem. De petita no en menjàvem, però s'ha convertit en una tradició i el traiem el dia de Sant Esteve amb els torrons", explica la Vanessa. "El capitalisme té estratègies per fer canvis ràpids a la societat en favor de generar diners", afegeix Carbó.

Més festes

Però el que passa amb el Dia d'Acció de Gràcies i el Black Friday s'està vivint amb una altra festa molt popular als EUA i altres països anglosaxons: Halloween. Ara ja no resulta anecdòtic veure botigues guarnides amb teranyines, esquelets i jack-o'-lanterns; ni que escoles, instituts i centres cívics organitzin festes de Halloween i túnels del terror; que als supermercats convisquin moniatos i panellets amb dolços per fer trick or treat, ni tampoc veure infants disfressats de personatges de por demanant llaminadures el vespre del 31 d'octubre.

Aquest ha estat el primer any que la filla de l'Eli li ha demanat de disfressar-se i sortir al carrer a la recerca de llaminadures: "Per als nens, Halloween és una festa divertida. La meva filla estava molt il·lusionada de poder disfressar-se i anar amb les seves amigues a demanar dolços". Per a molts, l'arribada del Halloween ha deixat arraconades celebracions autòctones com la castanyada als Països Catalans, el magosto a Galícia o el gaztainerre al País Basc. "És important que nens i nenes coneguin i visquin les tradicions de casa seva, que al final transmeten una cultura compartida, però no crec que hi hagi res de dolent en barrejar i celebrar també altres festes i, si cal, doncs fer un Castaween –celebrar la castanyada i Halloween en una mateixa festa–, al final tot plegat ens enriqueix", comenta l'Eli.

Carbó sosté que les tradicions canvien i evolucionen constantment i que només desapareixen quan deixen de tenir sentit: "El lògic és que, de manera natural, les expressions d'una mateixa festa, com la castanyada i Halloween, s'acabin fusionant", i apunta que el Castaween és un bon senyal: "Vol dir que hi ha un interès a seguir-les celebrant totes dues; si no, s'optaria només per una". Per a ell, el problema és haver deixat de celebrar Tots Sants, que és la festa de la qual provenen la castanyada i Halloween: "Totes les cultures tenen una data, sigui religiosa o no, reservada a honorar els que ens han precedit, però com que som una societat capitalista, hedonista i superficial, donem l'esquena als fets transcendents de la vida i deixem de celebrar amb profunditat les coses, en aquest cas la mort", i adverteix que quan la buides de contingut, la festa corre el perill de morir.