Teresa Helbig sedueix París: “Si lluites pel que vols i treballes de valent, els somnis es compleixen”
La dissenyadora barcelonina desfila per primer cop a la capital francesa amb una col·lecció històrica que treu pit dels valors que l’han acompanyat durant els seus gairebé 30 anys de trajectòria
ParísTeresa Helbig encara està en un núvol. I això que en els últims dies els ha vist de ben a prop amb les anades i vingudes a París, enllestint els preparatius del seu debut a la passarel·la de la capital francesa. “Qui ens hauria dit que veuríem el meu nom en un avió d’Iberia!”, deia en referència a la companyia aèria que l’ha recolzat en aquesta aventura al cor de França. Helbig no afluixa en neguit; és nerviosa de mena, però els seus ulls transmeten aquella placidesa de qui acaba de complir una fita vital després d’anys d’esforços. Qui sap si després del xoc inicial li recorrerà el cos aquella satisfacció profunda que s’acostuma a tenir quan els objectius s’assoleixen. Ara per ara, és evident que no ho ha acabat de pair. “És un somni al qual li han sortit ales i ja ha volat”, bromeja després d’una desfilada històrica en què ha debutat a París i que confirma l’èxit internacional de la firma catalana.
Moda a foc lent
Somiatruites ho ha estat sempre, però l’experiència –ja suma gairebé tres dècades al capdavant de l’empresa– ha ensenyat Teresa Helbig a tocar de peus a terra i a tenir el cap ben fred per assumir els propòsits que es planteja. “Som molt de pic i pala”, assegura. En aquesta carrera de fons, iniciada l’any 1996 amb la seva mare, la modista Teresa Blasco, hi ha hagut obstacles de tota mena: recursos limitats, experiments estilístics i proves d’assaig i error. També algunes “cagades monumentals”, com diu la dissenyadora quan se sent còmoda amb l’interlocutor i s’expressa tal com raja. La història de la marca, que defensa l’artesania per damunt de tot, no tindria sentit sense el suport incondicional d’una mare, de qui Teresa Helbig ha après l’amor i el respecte absolut per la professió. “És una supervivent”, diu d’ella.
Tampoc sense l’autèntic motor de la marca: la força de voluntat, la cultura de l’esforç i la persistència de dues dones emprenedores que han fet mans i mànigues per tirar endavant la seva visió de la moda. “Si lluites pel que vols i treballes de valent, tard o d’hora els somnis es compleixen”, assegura Helbig com a lliçó de vida ben apresa.
La capital de la moda i dels ideals
Precisament l’esperit de lluita, la tenacitat i la rebel·lia, que caracteritzen la creadora barcelonina, han centrat el discurs de la nova proposta presentada a París, on Teresa Helbig no ha escatimat recursos per representar el seu ideari ètic i estètic. La col·lecció 1832 Sur Mer no és només un homenatge a la ciutat de la moda per excel·lència, sinó que també representa la capital dels ideals que tan bé s’ha apropiat la cultura francesa des de la Revolució. Per fer-ho, Helbig s'inspira en l’obra Els Miserables, de Victor Hugo, per transportar els assistents a l’ambient reivindicatiu de les barricades, l’escenari principal on durant el segle XIX es lliurarien les batalles a peu de carrer per perseguir els idearis que perduren vius.
L’espai escollit per celebrar l’efemèride ha estat la Galerie Joseph, que en el seu dia va ser el Museu Pierre Cardin. Un edifici d’arquitectura industrial situat al barri de Le Marais, districte insígnia que captura l’essència del que es coneix com el chic parisenc. L’interior ha estat el llenç en blanc perfecte per mostrar-hi un escenari de plena confrontació: un pati rectangular amb tres plantes on destaca la nuesa de les parets, diversos elements de línies depurades i unes columnes raquítiques que sostenen l’esquelet de la nau. El presideix una columna de mobles vells que formen la barricada i una bandera francesa de més de 10 metres. Al fons, una escala de caragol de fusta es convertia en el peculiar camí cap a la batalla on es va presentar una vegada més la feminitat combativa de Teresa Helbig.
La revolució de l’agulla
L’actriu d’origen marroquí Intissar El Meskine ha estat l’encarregada d’obrir la desfilada amb una performance que copsava l’ambient angoixant que retrata la novel·la de Victor Hugo. “Es nota que té ganes de menjar-se el món, i això ens posa molt”, confessava Helbig entre bastidorspoc abans de començar. La revolució de l’agulla va venir després amb tota la processó dels models que estructuraven la col·lecció parisenca: fins a 56 looks que transpiren aquesta idea d’elegància despreocupada que forma part de l’essència de la marca. “Ens hi hem deixat la pell”, afegia la dissenyadora. D’entrada s’hi va apreciar tradició amb modernitat. “Hem combinat la tècnica de sempre amb materials nobles i teixits sorprenents”, detalla Helbig. Ja se sap que s’ha de seduir les noves generacions amb una revisió dels clàssics. En aquest sentit, van destacar les minifaldilles amb abrics de sastreria fins als peus, els vestits voluminosos o les jaquetes de punt minuciosament brodades, que van conformar algunes de les peces clau de la nova proposta, tenyida principalment de blanc, blau i vermell, els colors de la bandera francesa.
Com sempre, el més admirable del treball de Teresa Helbig és la seva obsessió pel detall –mai deixa res a l’atzar– i els experiments artesanals que es couen a foc lent dins l’atelier barceloní, gràcies a un equip d’artesanes que fan gala del seu ofici. “Sense el seu talent, res tindria sentit”, assegura. En aquest aspecte, hi havia una creació que no podia passar per alt i va copsar a tall d’exemple, les filigranes que fan les petites mains de la casa. Un vestit elaborat amb una vànova japonesa del segle XVIII comprada en un mercat d’antiguitats que la dissenyadora ha transformat per complet. “Li hem donat una nova vida a una peça que és única”, etziba Helbig. D’això se’n diria un upcycling de luxe.
En aquesta barricada de la moda tampoc podien faltar les camarades que defensen a ultrança l’art i l’artesania de la creadora barcelonina. Les actrius Macarena Gómez i Leonor Watling, la cantant Luz Casal i l’aristòcrata Eugenia Martínez Irujo, entre d’altres, eren alguns dels rostres coneguts de la Helbig gang que no s'han volgut perdre el debut de la seva marca insígnia a París. Una “tribu” de dones ben diferents les unes de les altres, però que vibren amb la mateixa intensitat i que, com la mateixa Teresa Helbig diu, “mai passen desapercebudes”.
Del somni a la realitat
La desfilada de París ha posat el punt final a un any prodigiós per a la dissenyadora barcelonina. Dins del seu calendari d’efemèrides més recent destaca la distinció del Premi Nacional de Disseny de Moda que atorga el ministeri de Cultura; l’expansió internacional cap als Estats Units amb una pop-up store a Nova York i la diversificació dels seus dissenys, que també sedueixen les núvies i les nenes. Ara que el somni de Teresa Helbig ja s’ha fet realitat, no puc evitar preguntar-li per la següent fita. “Aconseguir que la nova generació agafi les regnes de la marca, però no pateixis que encara em queda corda per anys”, somriu.