Tens problemes de pell? El motiu pot ser l'estrès

Nova YorkTot comença a l'úter. Una massa de cèl·lules es divideix i d'una sola capa de teixit embrionari en neixen dos sistemes aparentment separats, però intrínsecament interconnectats: el cervell i la pell. Encara que no sempre ho tenim en compte, estan destinats a anar junts sempre més. Exemples? Quan l'un sent vergonya, l'altre es posa vermell. Quan l'un sent dolor, l'altre el processa. I quan un porta a sobre el pes d'una pandèmia, discussions polítiques, racisme sistèmic i els efectes del canvi climàtic… a l'altre li surt un gra.

Però, segons les predisposicions genètiques de cadascú, també poden ser altres coses: un brot d'èczema, psoriasi, rosàcia... I, a més, la pell pot adquirir una aparença deshidratada, opaca, oliosa o fins i tot d'aspecte més vell. Tots són efectes de l'estrès sobre l'epidermis. "Hi ha dos tipus d'estrès: l'agut i el crònic", explica la doctora Whitney Bowe, dermatòloga i autora de La bellesa de la pell bruta. No sempre que patim una onada d'estrès ens arriba de manera negativa. De fet, pot fer augmentar els nostres sentits, millorar-nos la claredat mental i ajudar-nos a crear col·lagen, que facilita el guariment de ferides. El problema és amb l'estrès crònic i continu, que acaba afectant negativament la nostra pell.

És més fàcil ignorar els sentiments que el que ens passa a la pell, que queda a la vista. A més, vivim en una societat en què l'estrès és quasi inevitable. De fet, fins i tot és un signe d'èxit, i això és un reclam per al nostre subconscient.

Com afecta la nostra pell

Una gran part de la connexió entre la pell i la psiquees deu a la sobreproducció de cortisol, la principal hormona de l'estrès, i el seu efecte sobre la barrera cutània que "atrapa la humitat i manté allunyats els al·lergògens, irritants i contaminants”, detalla Bowe. En moments d'estrès, el cortisol alenteix la producció d'olis beneficiosos. “Ens assequem, ens fem més aspres i molt més irritats, perquè aquests olis actuen com una capa protectora per a nosaltres”, diu el doctor Ciraldo. Sense els lípids adequats per segellar la hidratació, la pell comença a perdre aigua en un procés conegut com a pèrdua transepidèrmica d'aigua.

Al mateix temps, el cortisol estimula la sobreproducció de seu, la secreció implicada en l'acne. "La nostra pell sembla més grassa quan no tenim estrès i llavors, en canvi, és més propensa a l'acne", diu l'especialista. Tot això altera el pH de la pell, la qual cosa compromet el mantell àcid i crea un entorn inhòspit per al bilió de microorganismes simbiòtics que hi ha a la barrera cutània, també conegut com a microbioma.

En condicions ideals, el microbioma fa que la cura tòpica de la pell sigui pràcticament supèrflua. Hi ha microbis que s'alimenten del seu, la qual cosa ajuda a mantenir nivells saludables d'oli, però n’hi ha d’altres que produeixen pèptids i ceràmides, dos ingredients que mantenen la pell ferma i hidratada. El problema ve quan no es produeixen "prou greixos saludables d'aquests, no hi ha una barrera saludable i s'està alterant el terreny on aquests microbis creixen i prosperen", explica Bowe. “Imagina't despullar el sòl de tots els nutrients i esperar que creixi alguna cosa al teu hort. Doncs el mateix passa amb la pell". A més, el microbioma pot experimentar un creixement excessiu dels anomenats bacteris dolents (com la soca associada amb l'acne) i una escassetat de bacteris bons. Llavors es torna més propens a infeccions, irritació, inflamació i hiperpigmentació, i més sensible als agressors externs, per exemple el generat per la contaminació.

Lamentablement, els sèrums d'àcid hialurònic i les cremes de col·lagen no poden contrarestar tot aquest procés. Els ingredients tòpics no tenen el mateix propòsit biològic que els produïts pel cos, i poques vegades penetren a la capa inferior de la dermis, on hi ha de manera natural el col·lagen i l'àcid hialurònic. Per això, els productes per a la cura de la pell no són la resposta a la pell estressada: “La majoria dels productes estan destinats a consumidors que tenen una barrera cutània saludable”, diu Ron Robinson, químic cosmètic i fundador de BeautyStat Cosmetics.

Per això mateix, el Dr. Ciraldo recomana eliminar de les nostres rutines els ingredients que degraden les barreres: “Assequen molt i realment esgoten la funció de barrera normal i saludable”. A més, els especialistes aconsellen que s'evitin els productes que no s'aclareixen amb olis essencials, perquè poden causar irritació. 

Com curar la pell estressada

Posar fi a l'estrès de vegades sembla impossible, perquè molts dels factors estressants que patim són sistèmics. Segons la dermatòloga Heather Woolery-Lloyd, "el 90% del nostre estrès no és com el gestionem". En altres paraules: si bé la meditació no pot posar fi a l'escalfament global que tant ens preocupa, almenys ens pot aclarir el cutis.

Meditar engega una resposta de relaxació que activa el sistema nerviós parasimpàtic del cos i disminueix el cortisol i la inflamació. Amb una pràctica constant, la barrera cutània pot deixar de degotar i començar a retenir la humitat. Ciraldo diu als seus pacients que pensin en la meditació com “una manera d'ordenar la vida que canvia la ment". L'especialista recomana trobar un lloc amb silenci durant 20 minuts al dia i revisar els pensaments: "Com faries amb el teu armari".

Que no t'agrada la meditació? Cap problema. La recerca del doctor Herbert Benson, de la Facultat de Medicina de Harvard, ha demostrat que respirar lentament i profundament desencadena la resposta de relaxació i pot evitar que l'estrès psicològic es tradueixi en inflamació física a la pell. “No et posis res excitant a la tele cinc minuts abans d'anar a dormir”, recomana. La llum blava que emeten els aparells electrònics interromp el ritme circadiari i condueix a un somni de menys qualitat, relacionat amb un augment de cortisol, el mal dels radicals lliures i la inflamació. "Una cosa tan simple com dormir pot canviar la barrera de la pell", segons el doctor Woolery-Lloyd.

Les vitamines A i C (abundants a la fruita i la verdura), el licopè (que es troba als tomàquets), l'astaxantina (salmó) i els polifenols (te verd, xocolata amarga...) són opcions excel·lents per millorar la nostra relació amb l’estrès. L'exercici també augmenta els antioxidants, amb els quals el cos produeix per si sol un altre ingredient popular per a la cura de la pell. Redueix els nivells de cortisol, cosa que significa menys brots i una barrera cutània més forta. I l'exercici a l'aire lliure? Encara millor. "Soc un gran defensor del poder curatiu de la naturalesa", diu Woolery-Lloyd. “Simplement sortir i veure un arbre i observar alguns ocells redueix els marcadors inflamatoris del nostre cos".

Si tota la resta falla, plora

“El plor alleuja l'estrès i ajuda a disminuir els nivells de cortisol”, assegura la doctora Purvisha Patel, dermatòloga i fundadora de Visha Skincare. "Això es pot traduir en menys brots". I assenyala que els orgasmes tenen un efecte semblant sobre el cortisol (i són més agradables). "No és cap bajanada", diu el doctor Ciraldo. "Són coses que podem fer per la nostra pell i per nosaltres mateixos, que no costen gens i tenen una gran recompensa".