Cos i ment

“Si tens ganes de plorar, plora on sigui i quan sigui”

Parlem amb la il·lustradora i artista visual Josefina Guarracino, 'alter ego' de Pepita Sandwich, sobre el seu nou assaig il·lustrat ‘El arte de llorar’

BarcelonaDes de ben petita, la il·lustradora i artista visual Pepita Sandwich sempre ha plorat. Per qualsevol cosa: un cop, una caiguda, una discussió, una pel·lícula. A la mínima, les llàgrimes li broten pels ulls sense control. Un dia, quan es muda de l’Argentina a Nova York i es troba sola en un apartament buit, decideix començar un diari per escriure i dibuixar cada vegada que plori. El que comença sent el seu “diari de llàgrimes” amb el temps s’acaba convertint en tot un assaig il·lustrat sobre la història del plor: El arte de llorar. El poder sanador de las lágrimas (Lumen, 2024).

“Descobrir que els humans som l’única espècie que plora per les seves emocions va ser el principal disparador del llibre”, explica Josefina Guarracino, alter ego de Pepita Sandwich, que durant mesos va investigar sobre com el fet de plorar ha tingut diferents interpretacions al llarg de la història. 

Cargando
No hay anuncios

De fet, l’origen de les llàgrimes ha estat estudiat durant molt temps i s’han fet una gran varietat de teories sobre per què plorem i quins sentiments ens poden dur a tenir aquesta reacció. Però no només això: se sap que, durant segles, el plor va ser símbol d’admiració i va formar part de molts rituals i religions. 

Cargando
No hay anuncios

Segons la mitologia egípcia, quan Ra, el déu del sol, plorava, les seves llàgrimes es transformaven en abelles en tocar a terra, un insecte que era molt sagrat en aquella època. A la cultura asteca es practicava el “plor ritual” per donar les gràcies quan passava alguna cosa especial i també se solien oferir les llàgrimes dels nens al déu Tlàloc per invocar la pluja. Els grecs consideraven que el plor era eròtic, i a l’antiga Xina es feien actuacions de plors i laments per calmar els esperits. Uns espectacles que, alhora, eren molt apreciats pels seus atributs estètics i com a entreteniment. D’altra banda, a l’Edat Mitjana es considerava que les llàgrimes tenien propietats curatives contra les infeccions i, amb el temps, es va crear la figura de les planyívoles, que eren persones que es contractaven als funerals perquè ploressin.

Plor com a vulnerabilitat

Tota aquesta imatge del plor com a element sagrat i venerat s’ha anat deteriorant a través de les generacions, fins a arribar a l’actualitat, en què plorar ha acabat esdevenint un símbol de debilitat i que sovint incomoda els que ho presencien. Com hem arribat fins aquí? 

Cargando
No hay anuncios

“Ha estat un procés molt llarg a la història. Potser un dels punts determinants és al segle XVIII, quan es popularitzen novel·les sentimentals que apel·laven que els lectors ploressin amb facilitat”, opina l’autora. És a dir, el fet de plorar es comença a veure com un símbol de vulnerabilitat associat al món femení. “Mentre que a les dones se'ls ensenyava a mostrar les seves emocions i connectar amb les llàgrimes, en cap cas s’animava a plorar en altres situacions o ambients considerats més seriosos, com a la feina”, continua.

Per a Pepita Sandwich, plorar és molt més que una reacció involuntària quan ens sentim tristos: és més aviat una font de poder i una de les formes més boniques amb què ens podem expressar. És a través de les llàgrimes que podem desenvolupar-nos millor i curar les nostres ferides emocionals. “Hi ha persones que, arran del llibre, m’han dit que elles no ploren mai, i no passa res. Però crec que és important escoltar-nos i veure com ens sentim. Si plorem, veure què hi ha darrere d’aquelles llàgrimes, perquè potser hi ha alguna cosa que ens està volent dir el cervell i no li estem fent cas”, continua la il·lustradora.

Cargando
No hay anuncios

Les llàgrimes són les nostres mestres, gràcies a elles podem connectar amb el nostre interior i també ens ajuden a connectar amb els altres i a tenir més empatia. “Si tens ganes de plorar, plora on sigui i quan sigui”, aconsella l’autora, que assegura que el seu lloc preferit per plorar són els museus: “Són llocs que em calmen i on puc connectar amb les obres d’art i els meus desitjos més profunds. L’art és una connexió amb la història, el passat, present i futur”, reflexiona. Al final, però, cadascú pot trobar el seu lloc particular on poder plorar a gust i sentir-se més humà.

Els beneficis de plorar, segons Pepita Sandwich

  •  Té efectes calmants.
  •  És una manera de sol·licitar ajuda i obtenir suport dels altres, sense ni tan sols demanar-ho.
  •  Allibera estrès i toxines.
  •  Té efectes per millorar el son.
  •  Manté els ulls nets.
  •  Pot donar-li un impuls al teu estat d’ànim.
  •  Ajuda a recuperar-se del dol.
  •  Restableix l’equilibri emocional.
  •  Pot expressar un amor profund.
  •  Et pot ajudar a connectar-te amb l’art.