Estils12/04/2021

Tens una cita amb l'armari (un any després)

La nostra manera de vestir ha canviat amb la pandèmia i ara sembla que vestir-se per sortir de casa és més difícil

Jessica Testa. The New York Times
i Jessica Testa. The New York Times

Nova YorkA mesura que el pla de vacunació avanci esperem que la pandèmia retrocedeixi i puguem recuperar els vells plans socials. Des de la perspectiva del nostre armari, això vol dir una cosa: deixar de banda el xandall. Els botons, les cremalleres i les sivelles tornaran i amb ells totes les decisions sobre la roba que ens posem. Després de tot un any sense aquests problemes, no serà una transició fàcil per a tothom. Per a tots aquells que han deixat de banda la roba habitual durant la pandèmia, tornar-se a vestir pot semblar més una batalla que no pas un fet positiu. “Tinc la sensació que hem de presentar els seus armaris a la gent”, diu Allison Bornstein, una coneguda estilista que va començar a oferir els seus serveis virtualment al principi de la pandèmia i que ha tingut un gran èxit. “La gent s'està preparant per tornar al món, però potser necessita ajuda. Sembla que diguin: 'Tinc tot això, però no sé què posar-me i no m’agrada res del què tinc'”. 

Els organitzadors professionals i estilistes coincideixen amb aquesta percepció. Pia Thompson, fundadora de la companyia d’organització de cases Sweet Digs, diu que recentment ha treballat amb una clienta que havia ignorat el seu armari durant tot un any. “I ara es mirava aquella roba preguntant-se si volia tornar-se a posar alguna d’aquelles peces mai més”.

Cargando
No hay anuncios

Haver passat algunes parts de l’any confinats ha fet que molta gent qüestioni el seu estil de vida, el seu cercle social, la seva identitat i també el seu armari. Si el món ja no és el mateix, per què ells han de ser iguals? “La gent percep aquesta època com el moment per descobrir com volen reaparèixer”, diu Thompson. I això vol dir abraçar l’experimentació amb la pròpia aparença. Però per aconseguir-ho, diuen els experts, cal fer una purga. “Treu-te de sobre tot allò que no sents que és del teu estil”, diu Bornstein. “Treu-te de sobre tot allò que mai t’ha agradat. Fent endreça veureu molt més clar què voleu portar i què no”. 

La regla de tres

Cargando
No hay anuncios

Hi ha moltes maneres d’enfocar el moment d’endreçar un armari. Nikky Boyd, autora del llibre Beautifully organized, recomana començar endreçant l’armari per categories: samarretes, jerseis i anar seguint… I després, dins de cada categoria, cal endreçar per colors: “Així podràs veure què tens i descobrir, per exemple, que acumules vint samarretes negres”. A partir d’aquí, Boyd diu que es poden posar regles depenent de les necessitats de cadascú. Per exemple: “No més de tres peces de cada cosa, incloent-hi les samarretes negres”. 

Un enfocament més emocional de l’endreça és el que proposa l’escola de la japonesa Marie Kondo, autora de bestsellers i estrella de Netflix, que es pregunta: “Aquesta peça de roba et proporciona felicitat?” Thomson –que és consultora i segueix el mètode de Marie Kondo– diu que quan la resposta és afirmativa, aquella peça de roba et transmet energia. Aquest mètode d’endreça normalment comença amb la roba i després passa als llibres i acaba amb els objectes més personals, perquè la idea és que les de roba són les peces més fàcils de descartar. Però això no sempre és veritat: tot sovint la roba té una càrrega emocional vinculada al que hi hem viscut. 

Cargando
No hay anuncios

Rebekah Love també és organitzadora professional i anima la gent a no separar-se de les peces que encara no s’han posat perquè primer cal identificar les que els representen. Ella té un enfocament holístic de l'organització de la roba i compara els looks mediocres amb les relacions poc satisfactòries. “Si ets amb una persona que no et fa sentir bé amb tu mateixa, ¿continuaries sortint-hi?”

Cargando
No hay anuncios

No ho llencis, dona

La pandèmia ha fet augmentar un problema clàssic dels armaris: guardar coses que ja no ens entren. Una enquesta entre més de 3.000 persones feta per l’Associació Americana de Psicologia diu que el 42% dels enquestats van guanyar més pes del que volien durant la pandèmia. Entre aquest grup, la mitjana de pes de més va ser de set quilos. El consell és deixar estar aquestes peces de roba. “Si intentes posar-te un parell de pantalons que no t’entren et pot arruïnar el dia”, diu Bornstein. “Si ara mateix no són una bona ocpió, fora!”

Cargando
No hay anuncios

Una altra opció és guardar aquestes peces en una caixa en cas que confieu que us les podreu tornar a posar algun dia. En aquest cas, Boyd recomana penjar-les amb una etiqueta i si sis mesos després no us les heu posat, llavors les tireu. Però feu-ho amb responsabilitat. El malgastament de roba és un problema prou conegut al sector. Un informe de McKinsey del 2016 apuntava que per cada cinc peces produïdes, tres acaben en abocadors i incineradors cada any. La roba usada es pot donar a organitzacions benèfiques. 

Quan el desordre no és el problema 

Fins i tot quan un armari ja està endreçat i organitzat, “tornar-se a vestir requereix pràctica”. “Quan no hi estàs acostumat –perquè fa molt temps que anem amb xandall o fins i tot amb el pijama tot el dia– en perdem la pràctica”, diu Bornstein, que té Katie Holmes entre els seus clients. El seu consell és dedicar temps a emprovar-se la roba i diferents looks. "Fes fotos de les teves combinacions preferides, posa-les en una carpeta al mòbil i així ho tindràs per quan tinguis pressa". Boyd creu que un armari sempre ha de ser important: “T'ha de representar en tots els moments de la vida”. Thompson apunta que “no es tracta només d’endreçar i crear formes d’organitzar”: “És qüestió de ser honestos sobre les coses que volem fer amb la nostra vida i saber que tenim peces de roba per fer aquestes coses”. I no ha de representar cap crisi existencial: “Si un client em diu que vol patinar, sé que necessitarà patins a la part principal del seu armari i no al fons on havien estat”. “Un armari endreçat representa qui ets i qui vols ser. Representa la teva veritat”, conclou.