"Teníem prejudicis: no podies estar enamorat de Vinçon i comprar a Ikea"

BarcelonaDiuen que les comparacions són odioses, però sovint resulten inevitables o, fins i tot, necessàries per entendre la magnitud de les coses. Si comparem Ikea amb Vinçon, moltes persones es posaran les mans al cap o, pitjor, voldran fer-se l’harakiri abans d’admetre qualsevol compatibilitat entre les dues: “Jo, com molts de la meva generació, tenia prejudicis: no podies estar enamorat de Vinçon i comprar a Ikea”, reconeix Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives. Però aquesta idea ha canviat gràcies a l'exposició 100 objectes d’Ikea que ens hagués agradat tenir a Vinçon, dissenyada per trencar estereotips vinculats amb l'esnobisme en el món del disseny.

La idea l'ha promogut precisament Fernando Amat, l’ànima de Vinçon, amb l’ajuda del seu germà Sergi. “Sempre amb la seva ironia intel·ligent”, afirmava emocionat Juli Capella, comissari de l'exposició, durant la presentació. La mostra, gestada durant dos anys, és una declaració d’intencions: un homenatge a l’emblemàtica botiga barcelonina, tancada el 2015, amb una picada d’ullet al gegant suec. “Quina putadeta m’has fet!”, bromejava Capella dirigint-se a Amat. L'arquitecte explicava com havia reflexionat profundament per justificar la decisió i el seu paper al Disseny Hub Barcelona. “¿Com muntem una exposició amb objectes que pots comprar en qualsevol a la botiga de les Glòries per quatre duros?”, deia Capella abans de la inauguració. Amat, que ja havia expressat la seva admiració pels articles d’Ikea abans que Vinbçon tanqués, es va veure com a víctima tant de la crisi del 2008 com de la massificació i la competència de productes més econòmics, fet que va enfrontar una part de la comunitat de dissenyadors nacionals al gegant suec. “I tu molt sàviament em vas dir: «No, Ikea és el camí»”, afegia Capella.

Cap a un disseny més democràtic

L'exposició estableix ponts de diàleg entre les dues marques a través de 14 temàtiques que exploren en diorames els punts en comú i les diferències entre Vinçon i Ikea, dos referents del disseny a Catalunya. “És un David contra Goliat?”, es preguntava Capella. “Definitivament no, és un joc de miralls entre el disseny mediterrani i l’escandinau”, afegia.

A primer cop d’ull, si només considerem el volum de negoci podríem pensar que hi ha una confrontació clara: “Vinçon no va arribar a facturar ni l’1% de les vendes d’Ikea Espanya”, destacava Capella. A nivell global, Ikea guanya ara 3.142 cops més que Vinçon en el seu millor any. No obstant això, el nombre de referències que ofereixen les dues marques és similar: al voltant de 10.000 productes.

Amb tot, l’exposició busca democratitzar el disseny, mostrant com un objecte ben concebut –que combina estètica, funció, qualitat, sostenibilitat i preu– pot millorar la vida quotidiana de les persones. Totes dues marques es caracteritzen per oferir productes contemporanis, tot i que Ikea afegeix el valor d’un preu assequible que el fa accessible a una majoria. En canvi, l’estratègia de Vinçon es basava en una tria intuïtiva, fruit de la visió de Fernando Amat: “Ens vas ensenyar que podíem envoltar-nos d’objectes millors”, recordava Capella. Amat va saber barrejar bon disseny amb productes populars, locals i internacionals, escollits pel seu valor funcional i comunicatiu, sense fer distincions per autoria o preu.

Casa teva ara és un museu

Aquest paral·lelisme entre les dues marques és evident des de l’inici de l’exposició, concebuda com una experiència. El visitant trepitja una catifa gegant amb el lema "Benvingut a la república independent de casa teva", una de les campanyes publicitàries més icòniques d’Ikea a Espanya, que celebra la llibertat de la llar com a espai personal. “Es van vendre 20.000 unitats d’aquesta catifa”, assenyalava Capella. Si alcem la vista, hi trobem el rètol de Vinçon, amb les seves famoses lletres de neó vermelles. “Vinçon és al cel, ja no existeix, mentre que Ikea és a la terra, que encara trepitgem”, afegia poèticament Capella.

El cor de l’exposició és la selecció de 100 peces d’Ikea triades per Fernando i Sergi Amat. “Es guien pel seu instint”, deia Capella. Les peces estan disposades a la paret en una sala circular, blanca i buida, enganxades com una instal·lació artística, dissenyada per l’estudi d’arquitectura MAIO.

“Sorprèn veure objectes comuns de casa teva en un museu”, afegia Capella. També és remarcable que el preu de cada producte es destaca al costat del seu nom, un detall insòlit que Capella es prenia amb humor: “Els diners són importants en el disseny”.

Navegant entre anècdotes i curiositats

El diàleg entre les dues marques és constant, i l'exposició revela nombroses curiositats. Per exemple, les dues empreses van néixer als anys 40 en circumstàncies similars, i mantenen una ambició comuna: “T’ho volen oferir tot, equipar-te la casa de dalt a baix”, explicava Capella. També comparteixen una visió inclusiva, oferint productes per a nens, mascotes, persones grans “i fins i tot objectes per a esquerrans”, com recordava el comissari assenyalant una vitrina de Vinçon.

Les coincidències van més enllà i es reflecteixen en la contundència de la imatge, amb logotips de forta personalitat, el llenguatge subversiu i humorístic de la publicitat i els objectes icònics que tant Vinçon com Ikea han deixat al seu pas. Alguns d’aquests es mostren junts a l’exposició: des del calendari minimalista d’América Sánchez fins al llum de les parades del Mercat de la Boqueria o el gosset Julián, molt estimat per Fernando Amat. Aquests objectes conviuen amb productes reconeguts d’Ikea, com la prestatgeria Billy. “¿Sabíeu que 1 de cada 100 habitants del món la té a casa?”, destacava Capella.

Un objecte emblemàtic per a les dues marques és la seva bossa, un element que de per si sol ja marca identitat. Mentre que Vinçon canviava constantment els seus dissenys apostant per múltiples artistes, Ikea ha mantingut intacta la seva bossa Frakta, llançada l’any 1993.

Aquesta ja mítica bossa va ser fins i tot imitada per Balenciaga el 2017, que en va treure una versió per 1.700 euros, mentre que l’original no arriba ni a un euro. Ikea hi va respondre amb una campanya enginyosa: “Sacseja-la. Si cruix, és l’autèntica”, deia amb ironia.

Vinçon: un “protomuseu” del disseny

Per acabar, l’exposició també subratlla el caràcter cultural de Vinçon. “Els gairebé 3.000 metres quadrats que tenia van ser un refugi, una drecera, una escola i una sala d’exposicions”, remarcava Juli Capella. El projecte de Fernando Amat anava més enllà d’un establiment comercial i es va convertir en un “protomuseu”, on es parlava tant de disseny com de cultura. “Hi ha mitja vida en aquesta exposició”, confessava emocionat Amat.

Aquesta immersió, nostàlgica però alhora quotidiana, es podrà visitar fins al 23 de febrer del 2025 al Disseny Hub Barcelona, i completa l’homenatge iniciat amb la publicació del llibre VINÇON 1929-2015. Abans de marxar, els visitants poden endur-se un últim record, situat a la porta de sortida: el paper de regal dissenyat per Mariscal, recuperat especialment per a l’ocasió. “Tothom pot emportar-se un trosset de Vinçon com a record final”, conclou Capella.