“Tenia moltes dinàmiques tòxiques amb les dones del meu entorn": el camí d'un home cap al canvi

BarcelonaEl setembre de 2021, l'Aitor Romero va prendre una decisió que li va canviar la vida. No és que llavors res li anés especialment malament, com a mínim a primera vista: tenia una relació de parella estable en la qual portava uns quants mesos de convivència i tot anava bé. I així era en la forma, però no en el fons. Hi havia una cosa que el neguitejava, que el confrontava en moltes coses com a home. Parlant-ho amb la seva companya, va comentar-li l'existència dels grups d'homes i l'Aitor va trobar el perfil d'Instagram d'Entrehomes. Allà es presentaven com un projecte d'acompanyament terapèutic i pedagògic especialitzat en la condició masculina. Amb aquell follow va començar tot.

Poc després assistiria a una primera reunió informativa i posteriorment va prendre la decisió d'involucrar-se més i d'apuntar-se a un dels grups de treball. "Vaig adonar-me que, tot i que jo creia que no era una persona masclista i que estava al costat del moviment feminista, tenia moltes dinàmiques tòxiques en la meva vida i amb les dones del meu entorn, que no estava sabent gestionar", recorda l'Aitor, que reconeix que necessitava "una empenta" per canviar algunes maneres de fer i pensar amb les quals no se sentia còmode. Així va començar un periple de treball personal i col·lectiu que encara no ha acabat, un viatge amb una meta precisa: canviar una part d'ell mateix que no li agradava.

Espais de treball

Romero va anar a parar a Refem-nos homes, un dels diversos espais de treball que proposa Entrehomes i en què un grup d'homes s'endinsa conjuntament a fer una revisió vivencial de l'experiència de ser homes. El conductor del grup és Rai Crespi, fundador d’aquest projecte nascut l'any 2015. A Entrehomes volen promoure processos de consciència i transformació personal i col·lectiva que impulsin el desenvolupament de noves maneres de ser homes més conscients, plurals i íntegres. "La nostra feina és la d'acompanyar els homes en aquest canvi que ens està suggerint el feminisme, entenent que les dinàmiques que relacionen què és ser home en aquest món estan canviant", detalla Crespi, que parla de l'existència d'un model masculí hegemònic, però no uniforme i que genera diferents maneres de sentir-se. "És un model rígid i nosaltres anem cap a una major flexibilitat. Aquí busquem la diversitat, l'obertura, el desbloqueig, anar deixant les coses que ens sobren", explica.

Neus Molina, professora de comunicació al grau d'estudis socioculturals de gènere de la Universitat Autònoma, explica com encara avui "la masculinitat continua construint-se en contraposició al que es considera femení, és a dir, a fets com mostrar capacitat de lideratge, que pugui establir relacions de subordinació o se senti que aporta el pes econòmic, social i cultural en l'entorn familiar". Grups com Entrehomes són, en part, resultat de la nova consciència social sorgida de la quarta onada feminista, d'aquí que els consideri "necessaris i imprescindibles" per trencar aquesta masculinitat hegemònica. "Tradicionalment, són les dones les que s'han constituït com a espais de trobada no-mixta i és molt interessant que els homes copiïn aquest model posant al centre el diàleg, la relació amb el cos o la intimitat", apunta l'acadèmica.

El cas és que és evident que ens trobem en un moment de canvi de mentalitat pel que fa a conceptes com les noves masculinitats, que formen part del debat públic, i l'existència de centres i grups com el que dirigeix Rai Crespi, que han proliferat arreu dels Països Catalans. "Que existeixi una agenda feminista ens ha ajudat a assenyalar i identificar alguns aspectes: la socialització de gènere, el poder, els privilegis i les vivències", explica el director d'Entrehomes, que ha pogut constatar com cada vegada hi ha més homes que es plantegen tots aquests temes i ho fan des de diversos vessants. Al seu centre de Gràcia es fan teràpies de manera individual i també per a grups, joves o adults, i segons l'experiència de cada persona. N'hi ha de centrats en la paternitat o d'altres per a homes que han exercit violència; a més també es fan intervencions socials i tallers en escoles i empreses.

La importància del camí

Concretament, el Rai porta grups d'adults sense cap circumstància específica, que és on participa l'Aitor Romero. Són homes que volen revisar la seva relació tant amb les dones com amb els altres homes. "És molt complex, perquè alguns venen amb moltes capes i molt profundes, de molts anys amb un bloqueig i una estructura de gènere molt fèrria, però d'altres ja veus que estan molt més oberts", explica el fundador d’Entrehomes. Per trencar aquestes capes cal temps i espai. "Al grup hi ha el cas d'un home –detalla– que va tenir una relació molt complicada de violència creuada i que ha necessitat tres anys per poder-ne parlar obertament. En canvi, un altre t'ho explica el primer dia. Cadascú té la seva manera de fer-ho, però el que importa és el camí".

Un cop un comença una teràpia com aquesta no sap si serà exactament el que estava buscant, però possiblement sí el que necessitava. “Esperava una cosa molt reflexiva, on parlar molt de violències masclistes i de feminisme. Però no em vaig trobar això”, recorda Romero, que recorda com va ser la seva primera sessió i com va evolucionar poc temps després: “De cop formava part d'un cercle amb homes amb un judici gegant, ja que eren complets desconeguts. Passats els mesos era un espai amorós, bonic, on escoltar-se i acompanyar-se. A mi m’ha canviat la vida perquè no només he pogut fer un procés vinculat a la meva masculinitat, també he trobat un espai de cures i confiança entre homes iguals”.

Segons expliquen a Entrehomes, en aquests cursos es treballa molt el vincle, les relacions entre homes, els costos de la masculinitat, la reparació de ferides i amb el temps es va obrint la mirada i la consciència dels poders i els privilegis sense rebuig, amb una mirada responsable i curiosa. En aquest sentit, Rai Crespi remarca la gran quantitat de culpa amb què venen els homes als seus grups: “Poder compartir-la és humanitzar-la i un primer pas en la prevenció perquè no torni a passar. Aquest ha estat l’èxit del projecte”. A Entrehomes, aposten per un feminisme que inclou els homes com a subjecte, com a persones que també estan en un procés de canvi que “tampoc és fàcil”, expliquen.

Persones com l’Aitor Romero, ja amb força feina feta, confirmen la millora experimentada després de participar en aquest grup, ja no només respecte a la seva relació amb el gènere femení, sinó també, i especialment, amb els mateixos homes. “A mi fins ara m’havia costat molt relacionar-me amb els homes d’una manera amorosa, sempre havien estat més una amenaça que uns companys. I esclar que he tingut amics meravellosos, però no ens relacionàvem des de l’escolta i la cura”. Això sí, Rai Crespi remarca que la perspectiva de gènere no s’ha de perdre mai i s’ha d’entomar la vida amb “les ulleres violetes posades, però saber treure-se-les de tant en tant, perquè els eixos d’opressió també poden anar per altres bandes”.

De moment cada cop són més homes els que estan fent aquest tipus de teràpies, però Neus Molina alerta que la majoria d’aquests grups “surten d’uns entorns culturals molt concrets. El repte és intentar que aquest tipus de treball s’estengui i vagi més enllà d'aquests col·lectius autoconscients dels seus privilegis”. És a dir, superar el biaix cultural i de classe per arribar a encara més homes. Rai Crespi també vol anar en aquesta direcció, perquè, entre altres coses, "no et pots dedicar a això si no vols fer el món una mica millor del que és avui".