El temps, al minut i gairebé d'allà on vulguis

BarcelonaQui més qui menys li agrada saber quin temps farà. Tradicionalment el pronòstic sobre què cal esperar del cel s'ha obtingut tan sols observant-lo o mirant d'on ve el vent, però aquest coneixement s'ha perdut en bona part, sobretot a les ciutats. En moltes cases s'està atent a allò que diuen els homes i les dones del temps de la televisió, la ràdio o el diari (com a l'apartat dedicat a les previsions del diari ARA) i ara també de les xarxes socials: a més dels perfils dels serveis meteorològics oficials (com el Meteocat o l'Aemet), s'han obert pas amb força els de professionals i aficionats que segueixen el temps al moment i des de múltiples indrets.

A les webs i xarxes hi ha meteoròlegs que les fan servir com una finestra més cap a la seva feina, així com una munió de persones amb diversos graus de coneixements que hi posen molta afició per mostrar i analitzar el temps arreu. S'hi pot trobar des de la sèrie històrica d'un dels observadors més veterans de Catalunya, Josep Pascual, de l'Estartit (Baix Empordà) -les dades que registra des de fa mig segle han servit per investigar l'acceleració del canvi climàtic-, fins a seguir la previsió dels mitjans de comunicació, amb cares que ja resulten familiars, com Mònica Usart, de RAC1 -autora amb Gemma Puig, de TV3, del llibre Atrapades en el temps, que té 15 dones com a protagonistes-, o endinsar-se en els passos del jove Roberto de Godos -aficionat a la méteo i mestre de primària- per corroborar d'una vegada per totes si el Revolt de les Monges de Collserola és l'indret més fred de Barcelona.

Aquest boom d'opcions per estar al dia del temps ha anat en paral·lel a les noves oportunitats que ha brindat la digitalització, però les coses no sempre han sigut així. Josep Pascual, de 71 anys, va fer les primeres observacions amb 13 anys. S'hi va aficionar perquè el pare i l'avi eren pescadors i sempre estaven pendents del cel per si era convenient fer-se a la mar. "Les previsions deixaven molt a desitjar i es depenia molt de l'experiència del mateix pescador", recorda, però llavors ja hi havia qui l'apassionava el temps com a ell i van contribuir a professionalitzar-ho. "Al principi ens passàvem per carta resums de dades", detalla. Pascual va proveir-se d'aparells de mesura, a vegades amb el suport dels serveis meteorològics o d'altres organismes públics, i des de fa anys que disposa d'una web on es poden consultar les dades i observacions de l'Estartit i de Torroella (compta amb la col·laboració de Mònica Martinoy), així com de la temperatura del mar i de l'estany de Banyoles, o fotografies. Pascual confessa que havia tingut la temptació de deixar-ho, sobretot quan no disposava de prou aparells, però s'ha adonat que li queda molt per aprendre. "Ho fas perquè t'agrada i ho veus útil; malauradament, amb el canvi climàtic encara més", assevera. Els investigadors li demanen dades, ja que ha corroborat símptomes del canvi climàtic com que cada any el mar puja 3 o 4 mil·límetres, i la seva tasca ha estat reconeguda per la NASA.

Josep Pascual o Pilar Lara, de Riudecols (Baix Camp), formen part de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) del Meteocat, que enguany compleix el centenari. Lara fa 25 anys que recull dades, i l'afició li ve sobretot de quan estudiava horticultura. Va iniciar-se sense aparells homologats, però després enviava les dades a TV3 amb fax -al principi al poble es preguntaven que com era que hi sortia la localitat- i, des de fa una dècada, compta amb una estació manual de la XOM al Calvari, on acudeix cada matí. "M'hi han enganxat tempestes i he baixat mullada completament", admet. També utilitza el Facebook, si bé a Riudecols encara se li atansen pel carrer per preguntar-li pel temps. "Com ho veus? Ha plogut molt!", li diuen. Una altra manera de navegar per un repositori molt complet de dades meteorològiques és a través de Meteoclimatic, on es pengen les de centenars d'estacions no professionals d'arreu de l'Estat, tot i que n'hi ha amb segell de qualitat.

Convé ser precís i regular

Als joves que vulguin seguir els seus passos, Pascual els recomana que "val més tenir menys dades, però més precises", anant molt amb compte de calibrar bé els aparells i ser regular a l'hora de fer-ne la recollida. Roberto de Godos, de 22 anys, és ben constant: mitjançant un registrador de dades camuflat entre la vegetació, obté la temperatura de cada 10 minuts al Revolt de les Monges de Collserola. Cada 15 dies hi acudeix per descarregar-se les dades a l'ordinador i les penja a la web o a Twitter. Per ara pot confirmar que és el lloc més fred de Barcelona -pot haver-hi una diferència de fins a 10 graus respecte al Raval-, però aquest hivern preveu col·locar un altre enregistrador en un altre punt de Collserola. "No sé si caurà un mite de la termometria de Barcelona", afirma De Godos.

Que el Revolt de les Monges és l'indret més fred de Barcelona se sosté perquè el gener del 2005 s'hi van enregistrar -8,5°C per part del Comando Tibidabo, una associació molt activa que fa un seguiment del temps al minut. Alguns dels seus membres s'havien conegut en fòrums d'internet especialitzats en meteorologia i van començar reunint-se quan hi havia la possibilitat de veure caure algun floc de neu a les parts més altes de la ciutat. Entre els fundadors hi ha Carles Nerín, que s'ha associat amb el també aficionat Àlex Van der Laan i fa vora dos anys van crear La méteo del Nerín i el Van der Laan, un programa que retransmeten en directe a través de YouTube amb ànim divulgatiu i que fomenta la participació de l'audiència. Van der Laan fa èmfasi en l'ús d'un nou llenguatge: quan parla de caminantes blancos, és que ve fred de debò. "Soc meteoròleg de xarxes socials", subratlla, i Nerín afegeix que "la gent vol aquesta frescor". De cara a l'octubre tenen previst també emetre via Twitch i aviat reprendre les formacions en línia, on s'apunten desenes de persones.

Mònica Usart, meteoròloga a RAC1, valora que hi hagi aficionats repartits per tot el territori perquè és una manera d'arribar a indrets d'on potser d'una altra manera no hi hauria dades, però algunes vegades també els pot acabar fent una mica la guitza, perquè a les xarxes no necessàriament es manté la mateixa prudència que en antena. "Si veig als mapes que d'aquí 15 dies pronostiquen una gran nevada a Barcelona, encara no ho dic perquè pot canviar molt", exemplifica, però a vegades ha de matisar una informació d'aquesta índole que no ha retransmès ella, sinó que ha sortit de les xarxes.

Van der Laan sap que l'audiència no perdona gaire els errors amb les previsions. "La xarxa sentencia", admet, però no se n'amaguen, assegura Nerín: "Som dels que, quan fallem, ho diem i intentem explicar el perquè".

Al cel hi ha bellesa

També a Collserola hi ha l'Observatori Fabra, que ja ha complert 117 anys i que disposa d'una web amb múltiples dades. El meteoròleg que més temps hi passa és Alfons Puertas -Nerín també forma part de l'equip-, i es destaca a les xarxes per les fotografies atractives que penja de Barcelona, sovint protagonitzades pels núvols. Està vinculat a l'observatori des de fa dues dècades, i relata que la seva finalitat no és fer previsions, sinó donar fe del temps que fa per estudiar el clima. "La funció és fer de notaris del temps. Certifiquem què passa de manera instrumental i visual", especifica. També valora que apareguin iniciatives d'arreu a les xarxes. "Mai s'havia disposat de tanta informació en temps real", ressalta, però defensa que "si com a usuari no la filtres de manera adequada, pot saturar". Així que a les xarxes n'hi ha per a tots els gustos: qui penja la foto al minut i qui, com Puertas, primer observa i després en fa difusió: "M'estimo més viure el fenomen al moment i no veure'l per la pantalla".