En temps convulsos, anem al bosc

BarcelonaEn moments difícils, de molt estrès i amb un excés de preocupacions, els japonesos tenen clar el remei: anar al bosc. El shinrin-yoku (banys de bosc), que és com ho anomenen, és una pràctica força generalitzada de fa anys i fins i tot els metges prescriuen aquestes sessions d’immersió a la natura com a manera de prevenir malalties.

Aquesta tècnica nipona proposa una cosa ben senzilla: visitar boscos i espais naturals per connectar amb l’entorn de forma plena, utilitzant tots els sentits. Un remei pensat per a les persones que viuen en entorns urbans on predominen l’asfalt, les presses i la contaminació ambiental, persones que es poden passar setmanes sense veure un bosc. Al Japó es van adonar que els que es beneficiaven dels banys de bosc eren perfils de gent molt diferents: des d’executius estressats fins a estudiants sota pressió, i van descobrir els enormes beneficis de reconnectar amb la natura. Actualment s’estima que entre un i dos milions de japonesos practiquen el shinrin-yoku de manera habitual en alguns dels diversos itineraris forestals que hi ha al país, que estan justament pensats per fer-hi aquesta pràctica i que estan certificats per l’Agència Forestal del Japó.

Teràpia preventiva

La tècnica ha començat a trencar fronteres i des de fa temps altres països com Corea del Sud, Austràlia, el Canadà, els Estats Units, França, Alemanya i Espanya s’hi han apuntat. Amb motiu d’aquest interès creixent, s’acaba de publicar l’estudi Baños de bosques, una propuesta de salud, elaborat per l’Observartori de Salut i Medi Ambient de l’Institut DKV de la Vida Saludable, en col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona. Els resultats d’aquest informe pioner conclouen que els espais verds fan disminuir els nivells d’estrès, ansietat, insomni i estat depressiu, a la vegada que redueixen l’obesitat i la diabetis i ajuden a prevenir determinades malalties no contagioses i milloren el sistema immunitari. L’informe vol conscienciar de la importància que el medi ambient té per a la salut i el benestar de les persones, així com impulsar els banys de bosc com a teràpia preventiva a l’Estat.

Marta Pahissa, ambientòloga i coordinadora de l’estudi, destaca que amb el coneixement actual que hi ha dels beneficis dels espais verds sobre la salut “es podria prescriure a les consultes mèdiques més exposició a la natura”, i recorda que el contacte amb la natura “és un fet sempre present en les comunitats més longeves del planeta”.

D’altra banda, al treball s’expliquen alguns dels estudis fets al Japó -on la medicina forestal té un pes destacat- amb persones que practiquen el shinrin-yoku i que demostren que alguns indicadors de salut com el pols, la pressió arterial, els nivells de glucosa a la sang o les hormones de l’estrès baixen després de fer passejos pel bosc, i en pugen d’altres com les cèl·lules NK, un tipus de glòbul blanc que contribueix a la lluita contra les infeccions i el càncer. A més, a nivell psicològic s’ha demostrat l’augment de l’estat d’ànim positiu i una disminució de la tensió psicològica i de l’ansietat després d’estar en contacte amb la natura.

Banys de bosc a Collserola

Tots aquests efectes positius els veu gairebé cada dia Alex Gesse, guia de l’Association of Nature & Forest Therapy, que fa tres anys va deixar la seva feina i va fundar l’empresa Shinrin-Yoku Terapia de Bosque, que es dedica a fer banys de bosc a Espanya i a Portugal amb particulars, empreses i joves en risc d’exclusió social. “Vivim molt desconnectats de la natura i és molt bo tornar a establir aquest lligam, perquè, en realitat, tot el que som és natura i cal descobrir-ho i tornar-hi a connectar”, diu. Ell ofereix passejades que duren unes tres hores i en les quals guia els participants. Una d’aquestes activitats la fa un cop al mes a Collserola. “Em trobo que les persones canvien l’escenari -ja no són a la ciutat, són al bosc- però no canvien el seu ritme, i jo els ajudo a aconseguir-ho, s’han de despertar els sentits per connectar amb la natura”, explica.

Així, convida els participants a fer una rotllana abans de començar el passeig i tancar els ulls amb l’objectiu de sentir i viure el bosc sense la mirada, deixant-se envoltar pels sons, les olors i les sensacions que no sentim habitualment. Després comença la passejada a un ritme molt lent -“que sorprèn moltes persones, que no saben ni com caminar a poc a poc”- però que permet que la gent vagi desconnectant de les preocupacions i descobrint petits detalls de l’entorn on es troba. I així, amb pauses per compartir les experiències i moments de silenci total per experimentar el bosc en soledat, passen les tres hores en què ell busca infondre la pau i serenor del bosc als participants. “La gent, normalment, surt molt contenta de l’experiència, tot i que a vegades també pot provocar alguna reacció més intensa, com moltes ganes de plorar”, explica.

Diu que el perfil majoritari de clients que té són dones (suposen un 70% dels seus clients, diu) d’entre 30 i 50 anys, tot i que “últimament està variant una mica”, ja que ha notat un gran augment de la demanda d’aquestes activitats. “S’han disparat les peticions de persones que volen fer banys de bosc”, explica Gesse, que creu que això respon a l’estrès actual i a l’allunyament de moltes persones de la natura.

6

Contribueix a la salut mental

Els espais verds fan disminuir l’estrès, la fatiga mental, milloren l’atenció i fan baixar la simptomatologia depressiva.

5

Ajuda a mantenir la salut cardiovascular

Com més espais naturals, menys incidència de malalties cardiovasculars. Ho demostren estudis de la Gran Bretanya, els EUA, Holanda, Alemanya, Austràlia i el Canadà.

4

Incideix en una baixada del sobrepès i l’obesitat

S’ha vist un índex de massa corporal més baix en la població vinculat als espais verds, ja que fomenten l’activitat física.

Beneficis que genera l’entorn natural en la nostra salut

3

Disminueix la mortalitat

Diversos estudis han demostrat una relació entre el nombre de defuncions i els espais naturals. Als EUA un estudi va demostrar un increment de la mortalitat per malalties cardiovasculars i de vies respiratòries en 15 estats entre 1990 i 2007, coincidint amb una plaga que va reduir de manera massiva els boscos.

2

Redueix la morbiditat

La morbiditat (la quantitat de persones que emmalalteixen en un lloc i un període de temps determinats en relació amb el total de la població) es redueix si hi ha més percentatge d’espais verds.

1

Millora la qualitat de vida percebuda

Diversos estudis assenyalen una correlació entre la quantitat d’espais naturals disponibles i la salut percebuda.