Camises per a Zoom: la roba per anar a treballar es transforma

THE NEW YORK TIMESAbans de la pandèmia una de les coses que més li agradaven a Rebecca Rittenberg, una jove de 28 anys que treballa a l’àrea de publicitat de Google, era “arribar a l’oficina amb roba professional i a la moda”. Un parell de pantalons elegants, camises acolorides o estampades, faldilles, botes de taló i sabates d’algun dissenyador eren les peces que formaven part del seu vestuari de feina, que utilitzava per expressar la seva personalitat i per estar a l’altura dels seus elegants col·legues del món de la publicitat.

Ara, després de 8 mesos treballant des de casa i quan Google ha anunciat que els seus treballadors no hauran de tornar a les oficines de manera personal fins a l’estiu vinent com a mínim, una gran part d’aquesta roba ha quedat reemplaçada. Per a Rittenberg la nova definició de roba de feina inclou roba esportiva de caixmir, cintes per als cabells i peces còmodes que estan en el punt intermedi entre els pijames i els jerseis. “Miro les coses que portava a l’oficina cada dia i penso: quan tornaré a tocar tot això?”, diu. “La nostra mentalitat ha canviat una mica amb aquesta pandèmia i amb el fet que tots estiguem treballant des de casa des de fa tant temps. Quan tornem a l’oficina, que passarà, sembla que serà un gran canvi tornar a utilitzar una faldilla formal, una jaqueta o uns talons”.

Com que moltes dones han viscut un període llarg de teletreball, el seu concepte de roba de feina ha canviat i això ha sacsejat la indústria de la moda femenina que es dedicava a vestir-les per anar a la feina. La roba de vestir ja estava vivint una “informalització” progressiva, però amb la pandèmia el canvi s’accelera. Els grans magatzems nord-americans Bloomingdale’s han observat que els clients busquen cada vegada més peces de caixmir, sabates planes, pantalons de cintura elàstica i altres peces còmodes, i algunes marques de roba ja s’ha apressat a afegir peces més informals al seu catàleg, com explica Denise Magid,vicepresidenta executiva de Bloomingdale’s.

El grup de roba nord-americà GAP ha vist com es disparaven les vendes de les seves marques més informals i esportives –Old Navy i Athleta– mentre s'enfonsaven un 34% les vendes de Banana Republic, més tradicional. La marca acaba de presentar nova directora de Banana Republic, Sandra Stangl, que ha explicat que estan treballant per “actualitzar l’oferta de productes” per satisfer les demandes en l’era del teletreball, en què es prefereix roba més informal en lloc de peces de vestir o vestits a mida.

Revendre la roba

Les dones professionals han sigut durant molt de temps un nínxol de mercat lucratiu. Les marques les veuen com a clientes que tenen diners per gastar i que estan disposades a pagar per peces que les ajudaran a sentir-se segures al lloc de treball, a adaptar-se a estils de vida estressants i a tenir l’aspecte necessari per passar de l’oficina a un sopar. Són peces més rígides i estructurades que les del cap de setmana, però molt d’aquests productes ara han canviat. I és que moltes d'aquestes dones estan netejant els armaris de roba de feina a través de donacions o revendes. L’empresa de venda de productes de luxe de segona mà TheRealReal diu que les vendes de roba de feina s’han duplicat entre l’1 d’agost i el 15 d’octubre comparat amb l’any passat. A Poshmark, una altra web per vendre roba de luxe de segona mà, expliquen que les llistes de jaquetes i vestits jaqueta de dones han augmentat un 30% entre el juliol i el setembre aquest any.

Jackie Temkin, de 33 anys, ja havia començat a vendre molta de la seva roba d’oficina més formal a la web Poshmark després de crear el seu propi estudi de disseny a Charlottesville, Virgínia. “Crec que hi ha moltes empreses que han après que es poden fer moltes coses des de casa i que les normes del lloc de treball d’abans ja no són aplicables”, diu Temkin.

M.M. LaFleur és una marca de roba elegant pensada per vestir les dones que van a treballar fundada el 2011. Ara s’està esforçant per recuperar-se del cop que ha rebut aquest any i està aposant per la categoria casual formal. “En realitat ens inspirem en les nostres clientes d'empreses tecnològiques de San Francisco, que deien: no puc portar vestits o un trajo per treballar perquè llavors la gent es pensa que estic fent una entrevista de feina, però tampoc puc portar una dessuadora amb caputxa i pantalons esportius perquè no soc jo –diu Sarah LaFleur, fundadora i directora executiva de la marca–. Gran part del que fem ara és dissenyar per a aquest tipus de dones”. Les peces son jerseis de caixmir, càrdigans llargs i pantalons “millors que els texans”.

Kathryn Minshew, fundadora de la web Muse per buscar feina per a persones d’entre 20 i 30 anys, diu que s’ha tornat menys tolerant amb algunes peces de vestir que abans portava a la feina, incloent-hi pantalons i alguns vestits. “No tenia gaire roba que fos molt incòmoda, però sí molta roba que era incòmoda per a la meva feina. Molts vestits i samarretes de feina per a dones són ajustats i no són peces gaire còmodes”. Pronostica que “moltes dones reservaran una part del seu armari per als vestits més formals i les ocasions especials”, però ella creu que aquesta part “anirà reduint-se amb el temps” i que això ajudarà a alleujar la pressió que senten les dones per presentar-se d’una certa manera al lloc de treball.

De fet, Rittenber, de Google, diu que s’ha adonat que ara s’està vestint per a si mateixa més que per als seus clients, el seu equip o l'oficina en general, i això ho considera "refrescant". "La pandèmia ha portat molta bogeria a la nostra vida", diu. I és lògic que la gent "intenti posar-se roba més còmoda, suau i càlida, i vulgui desprendre's d'una capa addicional de rigidesa que no li val", diu.