Animeu-vos a agafar fil i agulla

Nova YorkTeixir ja era una molt bona activitat hivernal en un any qualsevol, però aquest 2020 se’ns ha presentat com a ideal perquè hem hagut de passar més hores a casa i reduir la nostra activitat social considerablement. Agafar fil i agulla per fer bufandes, barrets, jerseis o guants és un hobby econòmic i fàcil d’aprendre tenint en compte la gran quantitat de recursos gratuïts que hi ha online. Però l’activitat també comporta grans beneficis mentals. Molts estudis publicats demostren que teixir ajuda a gestionar el dolor crònic, millora les funcions cognitives i fins i tot fa augmentar la sensació de felicitat. Un estudi fet per la universitat finlandesa Abo Akademi l’any passat entre persones que teixeixen apuntava que aquest hobby “pot ser un contrapès a una feina estressant i una vida agitada”.

Amy Reddinger, degana del Noc Community College a la localitat d’Escanaba, a Michigan (EUA), explica que va començar a teixir al mes de març, després de molt temps sense fer-ho, quan el campus va tancar per la pandèmia i necessitava allunyar-se de les pantalles. El seu primer projecte era molt ambiciós: un xal fet amb diverses tècniques avançades. “Ho vaig deixar estar moltes vegades”, explica Reddinger, de 45 anys. “Però al final seguia i em sentia desgraciada i feliç a la vegada. Va ser un bon procés emocional per a mi”, reconeix. Apunta que el repte li va suposar “una gran distracció del caos i l’estrès de tot el desconegut” que s’estava vivint. És molt conegut en els cercles de gent que teixeix que hi ha dos tipus de persones que ho fan: els que estan més interessats en els resultats -un jersei còmode, uns guants que facin joc amb l’abric nou, un regal per a un nadó que naixerà aviat- i els que posen el focus en el procés. Aquests últims teixeixen pel plaer de fer-ho. Valoren els moviments repetitius i la sensació del fil corrent pels seus dits, el gust dels colors i l’acte de crear. Gaudeixen les coses bones que comporta, sense queixar-se si el resultat final no és perfecte o prou estilós. Si esteu pensant en començar a teixir penseu que és com meditar però amb una mica d’equipament. Acosteu-vos-hi per la joia del procés i així us traureu pressió. (I també és una bona manera d’allunyar les mans del bol de galetes si també esteu buscant algun canvi en els hàbits alimentaris).

Si, a més, el resultat és alguna peça que pugui donar-vos escalfor a vosaltres o a la vostra família o amics, ja tindreu un plus fantàstic. Penseu: bufandes, barrets, guants, jerseis... Regals per a la gent que estimeu o mantetes per als nadons. Un cop agafeu el truc us convertireu en una màquina de teixir!

Ruhee Dewji és una desenvolupadora de software canadenca que viu sola i va començar a teixir la passada primavera, seguint els consells d’alguns amics. Abans de la pandèmia, Dewji, que té 31 anys, omplia el seu temps lliure tocant en un grup de música, però durant el confinament va descobrir que tocar sola li augmentava la sensació de soledat. I va descobrir que teixir li proporcionava un benestar amb molts beneficis, però sobretot en destaca un: “La majoria de coses que he fet han estat per a altres persones i m’he adonat que quan teixeixes una peça per a algú que estimes estàs pensant en aquella persona en cada puntada que fas i d’alguna manera allò et fa sentir menys sol, encara que ho facis sol”, explica.

Tot i que teixir és una activitat d’una sola persona, molts gaudeixen de trobar-se, ja sigui online o en viu, per compartir els seus èxits, riure de les errades que fan i aprendre els uns dels altres. La possibilitat de portar els fils i agulles amunt i avall és crucial i, com que teixir no requereix tota l’atenció, es pot fer mentre parlem i interactuem amb els altres. Abans de la pandèmia les botigues de fils organitzaven reunions per teixir. També hi ha organitzacions més formals de persones que teixeixen i la majoria de ciutats d’arreu tenen grups que es troben per teixir.

Moltes d’aquestes trobades s’han fet virtualment aquest any, i per tant són accessibles per a persones que viuen lluny i per als qui tenien limitacions o restriccions per anar-hi. Abans de la pandèmia, Seattle Yarn organitzava tres trobades presencials cada setmana. Destiny Itano, una de les propietàries, explica que quan van començar les restriccions tant elles com els clients van quedar “devastats” per la idea que no podrien seguir amb aquestes trobades. Al cap de dues setmanes de confinament van organitzar les sessions online i des de llavors n’han estat fent dues cada setmana. Itano diu que està molt sorpresa per “com funcionen de bé, no només com a trobada social sinó com una manera d’ajudar-se”. I la comunitat local de persones que teixeixen ha crescut: la mare d’Itano, per exemple, es connecta des de casa seva a Alaska, i una de les persones que es connecten regularment a les trobades dels dissabtes viu a Alemanya. Tenen previst mantenir aquests grups en funcionament, fins i tot quan la botiga torni a funcionar plenament.

Abans de començar heu de saber que focalitzar-se en els resultats fa que molts principiants es tornin impacients i s’enfadin quan veuen com queden els seus primers projectes. Les primeres peces que feu no seran perfectes però no importa gens. Igualment tindreu els beneficis de teixir encara que no tingueu una bufanda estilosa. Estareu relaxats i concentrats encara que el barret no us encaixi.

Però per fer aquest barret necessiteu agulles i fil de teixir. Podeu anar a botigues locals especialitzades o comprar online. Moltes d’aquestes botigues també ofereixen consells i donen instruccions a les persones que comencen. Heu de saber que els fils tenen diferents graus de gruix i que les agulles tenen mides per encaixar. Primer trieu el fil -els principiants és millor que comencin amb algun de gruixut i de color brillant per anar veient com aneu i fer progressos-, i el tipus de fil indicarà l’agulla que necessiteu. Si preferiu aprendre amb llibres, hi ha manuals i llibres antics que potser podreu trobar en llibreries de vell. Però potser val la pena invertir diners en un llibre nou. I també hi ha molts recursos i vídeos online.

Copyright The New York Times