El surf, eina de meditació

BARCELONADe tòpics sobre el surf n’hi ha molts. Sobre la meditació també. Però si combinem surf i meditació, són pocs els tòpics que coincideixin... Despullem-nos, doncs, dels tòpics que només serveixen per enterbolir-nos la mirada i endinsem-nos, literalment, en el mar de suggeriments i experiències que ens ofereix la pràctica del surf des de la consciència plena, o la pràctica de la consciència plena des d’una planxa de surf. Això és el que ens proposa un autor lúcid, surfista brillant, viatger infatigable i algú, per sobre de tot, empàtic i atent: l’anglès Sam Bleakley.

“El teu mestre de consciència plena és el mar (no el monitor de surf) i és a ell a qui t’has d’adaptar”, adverteix aquest experimentat surfista, que, després de molts anys participant en campionats a tot el món i plasmant les experiències en diversos llibres i a la premsa, publica ara el magnètic 'El surf y la meditación' (Siruela). És un llibre amè, ple de bones reflexions i consells, esquitxat d’històries i memòria, per acostar-nos a una forma de pràctica espiritual radicalment corporal. Una paradoxa? Només en aparença: “La consciència plena en el surf –explica Bleakley– és un moviment de la ment cap al món. En aquest sentit, generem una consciència plena corporal ubicant-nos en el lloc i l’espai. El surf ens col·loca cara a cara amb la bellesa pura de la natura, amb diferents volums i tons, i en aquest escenari ens dona l’oportunitat de ser plenament conscients no movent-nos cap a l’interior del jo sinó adaptant-nos al que proporciona el medi”.

Ecologia profunda

Un aquí i ara evident, en què cada petit moviment compta, en què l’atenció es fon amb el context. Per això la sortida del que ell anomena 'egologia' per entrar en l’ecologia, experiència personal que esdevé ètica i estètica alhora. I és aquesta aguda percepció ecològica que et proporciona el surf, segons Bleakley, la que, inevitablement, t’empeny cap a un compromís polític i, a la vegada, et fa créixer en interioritat. “El 'mindfulness' s’ha posat de moda i sovint funciona com a esquer comercial, fet que ens porta, fàcilment, a una separació del món. Per això defenso una consciència plena que es desplaci del jo a l’altre, i que inclogui les relacions socials i la política”.

¿És justament a través del surf la manera d’aconseguir aquest salt qualitatiu? Si ens guiem per la proposta d’aquest home, la resposta sembla clara. Es calcula que la població mundial que practica el surf de manera habitual és d’uns trenta milions de persones –no només al mar, també en llacs i rius i està augmentant l’interès dels espais artificials terra endins, el que es coneix com a 'wave gardens' (jardins d’onades)–. Bleakley explica que la creixent cultura del surf també s’ha diversificat, amb un significatiu canvi demogràfic –s'ha ampliat l’edat de qui el practica i ha augmentat la participació de dones, de perfils multiètnics i de membres vulnerables de la societat–. “També s’utilitza de manera terapèutica, per exemple per tractar l’estrès posttraumàtic i per canalitzar l’energia de nois agressius”, afegeix. Justament al llibre narra un seguit d’experiències que l’han portat a litorals que no se solen associar amb el surf, com Mauritània, Libèria o la Xina.

Henrik Ibsen va dir: “El mar té poder sobre els estats d’ànim, té la seva pròpia força de voluntat. El mar pot hipnotitzar”. Arran d’aquesta cita, Bleakley explica que el surf “allibera les ànsies infantils que encara conservem per jugar, estimula els sentits i desperta el nostre astorament". "Això, a la vegada, desplaça la nostra atenció i allibera espai perquè la creativitat i la calma ocupin un lloc preponderant”.

Pràctica tradicional

De fet, no és una pràctica innovadora, tot el contrari. Bleakley apunta que en els diaris oficials de les expedicions del capità James Cook pel Pacífic ja es parla dels surfistes hawaians, que els britànics veien amb escàndol, ja que era una activitat que xocava amb la mentalitat calvinista, en què només treballar tenia valor, i amb els missioners cristians, que consideraven el surf una activitat frívola i contrària a les lleis de Déu... En xinès 'fer surf' –'chong lang'– vol dir literalment “entrar a les onades”, és a dir, no dominar-les, apunta l’autor anglès, sinó entrar en el seu esperit col·lectiu i surfejar com l'onada ens indica. “La tradició taoista xinesa suggereix observar els batecs i corrents de la natura i seguir-los per anar amb els seus fluxos. Per conèixer el tao del surf cal dedicació, molt bon ull i un sentiment per l'onada, per seguir el seu pols i improvisar amb els seus patrons i paradoxes”. No és un símil agafat amb pinces: les tradicions espirituals orientals són una guia d’equilibri interior que tenen els elements naturals com a mestres, i els surfistes antics (com aquells “fills de la marea” amb què els anomena la poesia xinesa del segle VIII) i moderns tenen molt presents aquestes lliçons. Inspirat per aquest llegat tradicional, Bleakley no només ens parla de l’aigua o del desenvolupament personal, sinó també de la importància dels objectes: “La planxa és un objecte ritual, un tòtem, cadascuna té el seu propi caràcter. La planxa és el mitjà que et permet traduir l’energia de l'onada en una experiència que se sent en un nivell tan profund en el cos, la ment i l’ànima que la crides, sense que t'importin les caigudes. La planxa és més que un vehicle, és l’escala horitzontal que et porta al llindar on, en termes tradicionals xamànics, et desprens de l’esquelet i el purifiques”.

Els seus viatges pel món promovent entre les poblacions locals la pràctica alliberadora i sostenible del surf l’han portat també a intercanviar tot el ventall de filosofies i cultes tradicionals relacionats amb l’ànima i la terra, fet que el porta a parlar sense vergonya d’aquestes qüestions en àmbits que sovint semblen frívols o impossibles de reconciliar. D’aquí la proposta ètica i estètica. “Tothom té dret a fer surf”, assegura. I afegeix, convençut: “Crec que és la millor meditació per a qualsevol ànima salada, una lliçó de consciència plena mental i física, un regal del present”.