SÓNAR+D La creativitat entra en òrbita

BarcelonaIdees en suspensió que s’acumulen i s’empenyen les unes a les altres, com un tot eteri, cinètic, que no té eix ni lleis i només una direcció: l’espai exterior. Així es podria definir aquest any el Sónar+D, la part menys festiva i més analítica del festival. I si es tracta d’unir art, ciència, tecnologia i cosmos cal parlar del projecte total que es presentarà del 13 al 16 de juny, The Zero Gravity Band.

Ideada per l’artista i científic Albert Barqué-Duran i el músic i compositor Marc Marzenit, la iniciativa té per objectiu “començar a explorar quines implicacions i conseqüències culturals pot tenir el fet de sortir a viure fora del planeta Terra”, explica a l’ARA Barqué-Duran per correu electrònic des de Londres. Perquè sí, “encara que sembli ciència-ficció”, apunta, l’interès és “arribar a viatjar a altres planetes”. La premissa, doncs, és mirar d’entendre com canviaran l’art i la seva percepció quan la força gravitatòria de la Terra ja no ens influeixi.

Proves en un vol parabòlic

El projecte, produït per Quo Artis, una fundació internacional amb seu a Barcelona i que mira d’acostar l’art i la ciència, s’ha centrat a experimentar amb la gravetat zero en un vol parabòlic. En aquesta mena de trajectes l’avió fa entre 15 i 45 paràboles d’uns 22 segons cadascuna, breus moments de microgravetat en què Barqué-Duran pintava i Marzenit tocava. O ho intentaven. “Les condicions són tan extraordinàries i l’experiència tan significativa que tot el guió i els plans que hagis pogut preparar se’n van en orris”, admet. I afegeix amb optimisme: “Ja ens anem preparant a poc a poc per al pròxim!”

Cada dia del Sónar+D es podrà visitar una cúpula en què una creació immersiva i artística donarà al visitant la sensació de gravetat zero. “Hem dissenyat un protocol basat en procediments provinents de la investigació científica sobre la percepció, la visió i l’estimulació vestibular. A través d’aquest coneixement hem explorat les interaccions que indueixen il·lusions de marejos”, desvela l’artista.

The Zero Gravity Band no és un duet; també compta amb la participació de la científica Elisa R. Ferrè, que ha fet recerques sobre la percepció estètica en microgravetat, i un equip de dissenyadors de moda de l’Institut Europeu del Disseny (IED) a Barcelona que ha confeccionat l’equipació espacial de tots tres.

L’encàrrec que van rebre era vestir una científica, un pintor i un músic “que crearien una obra d’art en gravetat zero per primer cop a la història”, comenta a l’ARA Masha Novikova, una de les dissenyadores. Van detectar que els pols oposats entre els quals oscil·lava el projecte eren “el que és atàvic i el que és futurista”, i els van fer servir de guia per dissenyar la indumentària. Així, els vestits moderníssims tenen entre teles amulets terrestres, com ara flors seques i llavors, que ens guiarien en aquest viatge cap al que és desconegut.

“Com que en gravetat zero no hi ha verticalitat ni horitzontalitat, els vestits havien de ser interessants en els seus 360 graus. Tenen moltes capes que es van movent i que revelen colors i textures que amb gravetat queden amagats”, diu Novikova, que apunta, a més, que han fet un mateix patró per a tots tres i un concepte singular per a cadascun.

Sobre les conclusions, Barqué-Duran diu que és aviat, que això “acaba de començar”, i l’exploració continua en noves dimensions. Per exemple, la producció i percepció auditives en condicions de microgravetat. Tremoleu, extraterrestres, que ja venim.

‘Data detox’, o com fer dissabte virtual

Tecnologia per desfer-se de la tecnologia, una paradoxa anomenada data detox i que proposa mesurar la petjada digital de cadascú per després fer una dieta de privacitat digital en vuit dies.

El projecte va néixer a Londres fa un parell d’anys i la seva finalitat és aconseguir el reclamat dret a l’oblit a internet. El “ kit de desintoxicació de dades” comença amb tres preguntes directes per a l’addicte digital que portem dins: ¿t’has inundat d’aplicacions? ¿Has fet clic a “Hi estic d’acord” massa cops? ¿Has perdut la pista de tots els comptes que has creat? Sí a tot, confessa-ho, però ja hauràs començat a reprendre el control de la teva vida digital.

Aquesta és una de les propostes més atractives i singulars d’aquest Sónar+D, però no serà l’única: a la Universitat Politècnica de València han creat Soundcool, un sistema d’educació musical i creació col·laborativa que ja s’ha endut diversos premis. Amb dispositius com el mòbil que portem a la butxaca, i de manera gratuïta, podem crear música i efectes visuals en temps real i en xarxa. I, pel que sembla, no hi ha un límit d’usuaris: el 12 de maig, a la plaça de toros d’Alacant van aconseguir el rècord Guinness de la classe de música més gran de la història, amb 4.130 alumnes que van aprendre i fer servir alhora el sistema Soundcool.

Un altre dispositiu que s’ensenyarà al festival és Google Magenta, un projecte que explora quin paper pot tenir l’aprenentatge automàtic (en anglès, machine learning ) a l’hora de crear, si pot amplificar les capacitats humanes no només musicals, sinó també artístiques, perquè el dispositiu pot aplicar-se també als camps de la il·lustració i la fotografia.

I, pel que fa a la realitat virtual, destaca el taller que farà l’equip del laboratori d’innovació audiovisual Garage Stories, centrat a cocrear experiències artístiques immersives amb focus groups i tallers.La idea és fer un storyjourney, és a dir, una versió modernitzada i en realitat virtual del clàssic storyboard.