Solters de més de 50 anys? El mòbil és el vostre aliat

Un dia la Gemma, una gerent de 53 anys, va fer-se de Tinder. Com que no coneixia gaire el funcionament d’aquesta aplicació de cites, va començar a passar els perfils sense adonar-se que estava marcant un “m’agrada” a tots. De seguida li van sortir tres pretendents. I d’aquests tres amb un es va entendre i ja fa un any que són parella. Està encantada. “És una manera molt fàcil de trobar gent, encara més fàcil que anar a una discoteca”, comenta sobre aquestes plataformes. 

La Gemma no és l’única que pensa així. Cada vegada hi ha més persones d’entre 50 i 75 anys que han perdut la por o la reticència a apuntar-se a portals de cites per trobar l’amor. Es calcula que durant el 2020 s’ha arribat a la xifra d’1,7 milions d’usuaris actius d’aquesta franja d’edat a tot Europa, segons un estudi de part (el va encarregar Ourtime, un portal de cites especialitzat en persones que sobrepassen els 50 anys). L’estudi afegeix que amb la pandèmia s’han incrementat els registres a l’aplicació un 51% durant els mesos d’estiu respecte a la primavera anterior. Els anomenen la generació silver i, a diferència dels seus predecessors, són persones que se senten més segures d'elles mateixes i saben el que busquen quan es tracta de relacions de parella.

Fins no fa gaire temps hi havia molts més prejudicis i estereotips a l’hora de buscar parella o posar-se en un portal de cites quan s’arribava a una certa edat. Ho explica Aurelio Conde, love coach i portaveu d’Ourtime a Espanya. “Ara ja està més normalitzat el fet de buscar l’amor en el món digital, i aquesta generació ja està més habituada a utilitzar xarxes socials com el WhatsApp”, explica. Per a Conde, l’esperança de vida ha augmentat i l’amor no hi entén d’edats: “Les necessitats sempre són les mateixes, volem trobar algú que ens acompanyi, que ens doni amor i que ens escolti. Són coses que ens generen alegria i positivitat”. En altres paraules, renunciar a l’amor pel fet de tenir més edat no té cap sentit, i la soledat, quan no és buscada, “és molt mala companya per a l’ésser humà”. I aquí és on entren en joc les aplicacions de cites, que sovint també serveixen per distreure’s i tenir companyia durant les llargues nits d’insomni o per fer pujar l’autoestima després d’una ruptura sentimental. 

Compartir aficions

A diferència d’altres generacions més joves, en què sovint es busquen persones amb qui formar una família, quan se sobrepassen els 50 anys els interessos a l’hora de trobar parella canvien. I també la manera com s’utilitzen les aplicacions de cites. “Són persones molt més selectives i filtren més els perfils, perquè busquen una relació estable, un company de vida amb qui disfrutar el pas del temps”, explica Alex García, psicòleg especialitzat en sexualitat i parella que està fent un doctorat sobre les aplicacions de cites. 

Una calma i una tranquil·litat que no ofereixen aplicacions com Tinder, on la manera d’escollir parella és més ràpida i visual. Aquesta plataforma no ha entusiasmat gaire el Carles, un enginyer de 58 anys: “Tenen uns algoritmes molt ben treballats i fan que la garantia d’èxit sigui molt baixa. Al final aconsegueixen que t’enganxis i hagis de pagar per tot”. També confessa que s’hi connecta un parell o tres de cops per setmana, però que encara no ha aconseguit trobar ningú amb qui voler establir una relació estable. Tot i això, creu que a la seva edat aplicacions com aquestes són un bon canal per conèixer més persones. “Ja no és com quan anàvem a la universitat, que era molt més fàcil conèixer gent. Ara amb la feina i la rutina diària tot és més limitat”, admet.

La cara B

Esclar que també hi ha persones com la Isabel, administrativa de 61 anys, que no en volen saber res, de les aplicacions de cites. “No m’agrada el fet de parlar amb algú i no tenir-ne cap referència d’amics o coneguts”, resumeix. Ella es considera “més romàntica” i voldria conèixer algú “en un sopar d’amics, en un viatge o una excursió”. També reconeix que li faria molta vergonya posar-se en un portal de cites i trobar-se amb gent que coneix. “No vull que sàpiguen que estic buscant parella”, confessa. Creu que si algun dia es fa un perfil serà per distreure’s i riure una estona, però dubta que arribi a quedar mai en persona.

Sigui com sigui, les aplicacions de cites ja s’han convertit en una opció habitual per a aquestes generacions. Com també és habitual el fet de dir “petites mentides” als seus perfils. “Les dones tenen tendència a dir mentides sobre l'edat i l'aspecte físic, i els homes sobre l'alçada, l'estatus social i laboral i els estudis”, explica Alex García. En aquest punt, el psicòleg incideix que a aquestes edats el que es vol és mostrar un perfil de persona “activa, sana i positiva”. “S’intenta posar el focus en el fet que encara s’és jove i amb ganes de fer coses, i es realcen els aspectes i valors positius de cadascú”, explica García, que creu que la generació silver el que més busca és trobar algú amb qui poder compartir aficions. I mentre que els homes se solen fixar en dones amb aspecte juvenil que els aportin un acompanyament i un suport emocional, “les dones busquen homes que ja tinguin la vida resolta i dels quals no s’hagin de fer càrrec”, conclou. Ho trobaran? Probablement els algoritmes tinguin l’última paraula.