Abans de principis del segle XX "estar moreno era signe de baixa classe social i estava mal vist", relata Carrascosa, perquè significava que no et quedava altre remei que anar a treballar a l'aire lliure: "Era signe d'antiestatus". Prendre el sol ho va posar de moda la dissenyadora francesa Coco Chanel als anys vint del segle passat, i als seixanta i setanta, coincidint que a Europa i els EUA la classe mitjana va començar a gaudir de vacances pagades, "va començar a ser un signe d'estatus": volia dir que tenies vacances i potser segona residència.
El sol cada cop crema més: percepció o realitat?
Aquesta sensació té explicació científica, i l'activitat del Sol no n'és la culpable, sinó el que passa a la Terra
BarcelonaPotser ho heu sentit a dir algun cop o ho heu verbalitzat vosaltres mateixos: el sol cada cop crema més. Ara us pot fer l'efecte que a la platja no s'hi pot estar tant com abans, o inclús sou dels que ja heu pres mesures de protecció addicionals pel carrer, on comença a veure's algun paraigua per protegir-se de la radiació solar en comptes de la pluja. Els científics tenen una explicació sobre què pot motivar aquesta sensació, però justament el Sol no n'és el responsable. En tot cas, no tenen cap dubte que cal prendre mesures per protegir-se de la radiació solar fins i tot més enllà de l'estiu perquè, per molt que hi hagi influencers que recomanen prendre el sol sense miraments, fer-ho pot derivar en efectes molt perjudicials per a la salut.
Estem "més exposats que mai" al sol
El 2022 i el 2023 han estat els anys més càlids i secs a Catalunya des d'almenys el 1950, ressalta el cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom. Un increment de les temperatures màximes s'associa a una persistència més gran del cel serè, com es constata amb la insolació o nombre total d'hores de sol mitjà, que s'ha incrementat en el període 1951-2023 a un ritme de gairebé 35 hores per decenni. Ara hi ha unes 254 hores anuals de sol més que a mitjans del segle XX. Davant d'això, Prohom fa una primera constatació per treure l'entrellat de si el sol crema més: "El que és segur és que estem més exposats que mai al sol".
La radiació solar no s'ha incrementat
La pell pot veure's afectada per la radiació solar, que va de l'infraroig a l'ultraviolat. Ara bé, per molt que sembli que el sol crema més, el fet és que "no emet més radiació que abans", diu Àngels Aran, que és professora del departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB. Els cicles d'activitat solar, en els quals el Sol pot emetre més o menys radiació, són d'11 anys, i just ara estem en el punt màxim d'activitat del present cicle. Aran explica que una de les mesures habituals de l'activitat és el nombre de taques solars i, "en els dos últims cicles solars, que és quan la gent pot estar dient que ara crema més el sol, hi ha hagut menys taques, o sigui, hi ha hagut menys activitat que en cicles solars passats".
Així, per què sembla que el sol crema més?
Aquesta sensació és multicausal, afirma la professora del departament de Física Aplicada de la UB Yolanda Sola. La radiació que ens arriba a la Terra depèn del cicle solar, de l'època de l'any —canvia l'orientació amb la qual incideixen els rajos— i de l'activitat de l'atmosfera. Amb les mesures que s'han aplicat les últimes dècades per facilitar la regeneració de la capa d'ozó, en els darrers 15 o 20 anys "no tenim canvis en la capa d'ozó que puguin dir-nos que ens arriba més radiació ultraviolada", destaca Sola, així que els motius cal buscar-los més arran de terra, tal com sintetitza Aran: que el sol crema més "és una percepció que tenim merament perquè tolerem pitjor les temperatures", que van a l'alça.
Segons Sola, en la sensació que el sol crema més també juguen un paper essencial la nuvolositat i les partícules aerosols contaminants, que usualment redueixen els nivells de radiació, excepte en el cas d'alguns núvols, que poden elevar-los per l'efecte de la reflexió sobre la seva superfície. Ara a l'estiu, quan som a la platja, l'aigua presenta certa reflectivitat i també la sorra, on és bastant alta. "Podria ser que un 20% de la radiació que arriba la reflecteixi la sorra", detalla.
Ara bé, que el sol crema cal tenir-ho present tot l'any. "Tenim un augment clar de les temperatures en el marc del canvi climàtic i fem erròniament la relació que fa calor i soc conscient que el sol està produint algun efecte", subratlla Sola, però per exemple a Barcelona a l'abril els nivells de radiació ultraviolada són similars als del setembre, i cal protegir-se'n igualment en tots dos mesos encara que a l'abril tinguem menys calor. A més, a l'hivern cal tenir present l'alta reflectivitat de la neu i, encara que no hi hagi neu, a l'alta muntanya la radiació travessa menys massa atmosfèrica i probablement és un ambient menys carregat de partícules contaminants, de manera que hi ha menys factors que atenuïn la radiació.
Com ens pot afectar l'exposició al sol i a la calor
No tota la radiació ultraviolada ens afecta igual, especifica Sola. Pel que fa a la C, "si no existís la capa d'ozó, la vida com l'entenem ara no existiria", perquè és una radiació que en el moment que toqués la pell produiria cremades. De les altres dues, el cap de dermatologia de l'Hospital Can Ruti, José Manuel Carrascosa, diu que la B, que és més energètica, "és la que més s'associa als efectes immediats", a l'eritema solar —el que coneixem com una cremada—, mentre que la A "penetra a més profunditat, provoca més taques i arrugues, i afavoreix més el càncer". Amb la calor, s'incrementa la radiació infraroja, cosa que potencia la inflamació.
La radiació del futur dependrà dels núvols
Els terrícoles del present difícilment veurem canvis remarcables en la lluminositat del sol, que és l'energia que emet el Sol per unitat de temps en totes direccions i que ens arriba en forma de radiació electromagnètica. "Jo no preveuria cap canvi substancial, perquè l'estrella està en la seva fase més estable i continuarà així milers de milions d'anys", vaticina Aran. Ara bé, els nivells de radiació ultraviolada, segons Sola, "pot ser que augmentin per la disminució de la nuvolositat", és a dir, l'augment de temperatures generalitzat pot comportar que en alguns llocs hi hagi menys núvols i que això es tradueixi en més nivells de radiació.
Des del Meteocat, Prohom també avisa que, llevat que hi hagi un gir inesperat, "tots els escenaris del canvi climàtic indiquen que la temperatura acabarà incrementant-se" i són de preveure "condicions d'insolació persistents", amb un sostre màxim: les hores que té el dia quan no és de nit. Sola afegeix que les partícules contaminants també cal tenir-les presents de cara al futur dels nivells de radiació solar, però tot apunta que la clau està en els núvols. Per tot plegat, la sensació que el sol crema més fa l'efecte que ens acompanyarà de per vida.
Carrascosa té 56 anys i recorda que, quan era petit, "no hi havia pràcticament ni cultura ni possibilitats tècniques de protecció solar". Ara que ha millorat molt s'obren pas idees negacionistes amplificades per alguns influencers com la durícia solar –teoria sense evidència científica que pregona exposar-se al sol sense protecció per generar "tolerància solar"– i que fan que les noves generacions tornin a exposar-s'hi molt. De tota manera, els científics han constatat una relació directa entre la sobreexposició solar i el càncer. "Els darrers anys la incidència del càncer de pell s'ha incrementat un 40% a Espanya", adverteix Carrascosa, i afegeix que "la incidència del dany solar entre la gent gran i de mitjana edat és enorme".
El dermatòleg vaticina que el canvi climàtic pot fer canviar la moda de prendre el sol sense protecció, perquè "si estàs a 40 graus el sol no et dona cap gust, és insuportable". Mentrestant, convida els joves incrèduls amb la ciència que facin una prova empírica: que mirin al seu voltant la gent més gran que s'hagi exposat molt al sol quina qualitat de pell tenen –diu que poden tenir la pell amb taques o potser algú ha passat per un càncer– i ho comparin amb com és la pell d'algú que no ha pres tant el sol. Així mateix, recomana protegir-se evitant exposar-se a les hores punta o amb fotoprotecció física (para-sols, gorres, cremes...), hidratar-se bé, tenir una dieta saludable –les fruites i verdures aporten molts antioxidants– i evitar el tabac, perquè potencia els efectes nocius de prendre el sol.