Simpaties inesperades
La persona estràbica més coneguda d’Espanya és Leticia Sabater
Vostès que són persones cultivades deuen creure que la persona estràbica més famosa d’Espanya és Fernando Trueba, però sento dir-los que no tenen raó. A vegades el refinament cultural ens oculta determinades veritats, que tenen lloc més enllà de La 2 i de revistes gafapàstiques. La persona estràbica més coneguda d’Espanya és Leticia Sabater, que va començar presentant programes infantils a TVE i actualment viu de cantar cançons com ¡¡¡Toma pepinazo!!! perquè TVE és la gran agència de càsting del trash espanyol.
Doncs bé, ara que ja saben que Sabater, de 51 anys, té aquesta visió panoràmica han de saber també que aquesta dada ja és inútil. Segons ha explicat la barcelonina, s’ha operat la desviació ocular. Fa anys reconeixia que la gent estava “una mica pesadeta amb el tema” però es resistia a arreglar-se “el tema”. ¿Potser no volia perdre aquest tret distintiu? Mai ho sabrem segur, però si tenim en compte com ha estat d’amplificada per ella mateixa a les xarxes la seva intervenció sembla que s’ho guardava per fer calaix més endavant. Dilluns deia: “Ja queda poc per operar-me l’ull rebel!!!” I dijous explicava que l’operació havia “anat molt bé a priori”. I a posteriori? ¿Com li deu haver anat a posteriori? Doncs diu que no ho sap. També a Instagram ha explicat que no sap si té “l’ull a Conca, a Badajoz o a Madrid centre”.
¿No els sembla molt de sèrie B això d’anar cridant l’atenció a la xarxa en un tema així per veure si et paguen dos lebrosa Sálvame per finalment descobrir allí en directe com li ha anat el 155 mèdic al seu ull indepe indepe? A mi sí. I, a més, em sembla antic perquè això ja ho va inventar Loli Álvarez a Crónicas marcianas. En qualsevol cas, com ha demostrat Belén Esteban amb la seva trajectòria, tot és qüestió de com ho expliques, tant hi fa la història. Tot i la penositat de la seva situació, m’agrada que la Sabater es resisteixi a considerar-se un juguete roto i viure com a tal. És una icona del coratge trash.
Sort que a la cadena nord-americana The CW acaben d’alegrar la meva vida de català encapsulat -evolució del “català emprenyat” aquell de fa uns anys- donant llum verda a una temporada sencera d’aquell gran clàssic televisiu dels vuitanta que enfrontava oligarques petroliers: Dinasty. ¿Recorden que hi sortia Joan Collins fent de senyora guapíssima i pèrfida? Doncs un reboot d’allò. Qui m’havia de dir que sentiria sintonia en alguna ocasió pels combustibles fòssils. Ara que m’he fet de la secta de la moto elèctrica!
No saben que gratificant que és veure enfrontaments intrafamiliars que van més enllà de quina nora fa els canelons més bons. Dynasty mostra persones de la mateixa família sent absolutament feridores les unes amb les altres per motius que una persona corrent mai podria ni imaginar. I sense perdre pràcticament mai l’estil. Em sembla que això és la màxima expressió d’una societat desenvolupada. El nivell més elevat possible de la humanitat, ja que no cau en la falsedat de pensar que les persones puguin desfer-se del tot a la seva part animal però tampoc renunciar a les maneres que ens ha proveït la il·lustració. Clavar-se punyalades sense fer ni una gota de sang només es pot fer a través de l’astúcia i la intel·ligència. Dues qualitats que a mi sempre em resulten molt suggeridores i que darrerament resulten escassament detectables als mass media...
Per cert, que al gerro Melania Trump li han posat rodetes -d’aquelles de bombona de butà, saben?- i se l’han emportat de gira per Àsia amb el senyor de color coure que té per marit. Doncs en aquest tour diplomàtic, que ella viu com una desfilada, l’eslovena ha estat notícia per la roba. Alguns mitjans madrilenys han publicat que Lady Trump està enamorada de la moda espanyola perquè s’ha posat un abric de Delpozo durant tots els dies que ha durat el passeig asiàtic.
Si Trump descobreix que la creació l’ha fet un català nascut a Santa Perpètua de Mogoda, potser l’hi fa treure allà mateix on se n’assabenti, ja que els avions que li va encarregar Rajoy per comprar el seu amor suposo que deuen tenir un efecte durador... Em sabria greu per Josep Font que, amb les meravelles que fa per a la firma espanyola, avisessin del ministeri d’Exteriors a la Casa Blanca que aquell bonic abric de color vi podria ser polèmic pel fet de ser català i espanyol al mateix temps. Jo ja no descarto res... En qualsevol cas, m’alegra la plataforma que ha trobat Delpozo amb la gerromòbil Trump, estic segur que els servirà per trobar-ne d’altres encara millors. Potser fins i tot entre aquest target provincià que ara els aclama perquè s’ho ha posat una famosa de fora...
Ara l’ambient està tan contrariat que tots els bàndols s’agafen a qualsevol cosa per més que abans l’haguessin menyspreat. Ho dic per Pamela Anderson, que aquesta setmana ha defensat el dret dels catalans a decidir el seu futur a les urnes. Estic segur que l’actual vigilant del dret a l’autodeterminació -abans vigilava la platja- ha despertat algunes simpaties entre persones ràncies que abans la veien com l’encarnació de tots els mals de la postmodernitat.
I, per acabar, fa un any que Trump arribava al poder. Era el mateix dia que moria Cristina La Veneno, la transsexual que més ha fet per acostar aquesta realitat al mainstream. Va ser un dia doblement trist per a molts. Ara homenatjaran la musa de Pepe Navarro amb una placa al parc de Madrid on es prostituïa, el de l’Oeste. Una història trista de la qual l’ajuntament de Manuela Carmena ha decidit fer una lectura positiva. Una pena, però, que no li hagin dedicat un carrer d’aquests que porta noms de metges que intentaven curar l’homosexualitat amb electroxocs durant el franquisme.