Estils01/12/2017

La Shopping Night homenatja la Gauche Divine al passeig de Gràcia

La nit es va inaugurar amb una festa al Palau Robert inspirada en Cadaqués

Joan Callarissa
i Joan Callarissa

Fa 50 anys que l’escriptor Joan de Sagarra es va referir al diari Tele/eXpres a la burgesia progressista que habitava la discoteca Bocaccio de Barcelona com a Gauche Divine, l’esquerra divina, en català. Un qualificatiu que va fer prou fortuna perquè cinc dècades després aquell concepte encara pugui inspirar la Shopping Night barcelonina, que ahir va omplir de moda (3) i visitants el passeig de Gràcia de Barcelona, des de Santa Eulàlia (4) fins a l’H&M (5),fins a la mitjanit.

Amb una festa al Palau Robert inspirada en Cadaqués, punt de trobada d’aquells joves rupturistes amb figures com Dalí, s’inaugurava una nit en què l’organització esperava uns 90.000 visitants. La festa va tenir entre els seus invitats una de les icones d’aquella època, Teresa Gimpera (1), de 81 anys. La model explicava a l’ARA que se sent “una mica vella” però que també se sent una icona de l’època. “Era la imatge del Bocaccio dels anys 60”, recordava. Preguntada per si fa falta una nova Gauche Divine, Gimpera afirmava que no s’atrevia a pronunciar-se. “Soc incapaç de jutjar la gent jove. Cada etapa té el seu món. N’hi ha que són gent estupenda, a d’altres no els entenc”, reflexionava la musa d’aquells anys, que valora positivament iniciatives com la Shopping Night. “Hem d’intentar fer la vida tan normal com sigui possible. Hem d’intentar no crear drames. S’ha de normalitzar la vida”, afirmava Gimpera.

Cargando
No hay anuncios

L’acompanyaven la instamodel Jessica Goicoechea ; el duo de youtubers The Tripletz, que van animar la nit de compres amb la seva música, i l’actor Josep Ferré, molt conegut pel seu personatge televisiu de Soledad León de Salazar.

Mentre nombrosos visitants pujaven i baixaven pel passeig de Gràcia, Karin Leiz (2), model de l’època i exdona de l’artista Leopoldo Pomés, que li va fer les fotos que encara decoren el restaurant Flash Flash -una altra icona d’aquella època-, posava al costat de dissenys dels alumnes de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona. En paraules de la model, que actualment es dedica “a escriure”: “Jo precisament no estava tan ficada en la Gauche Divine. Era contemporània però tenia tres nens en aquella època. No tenia temps per a divinitats”.

Cargando
No hay anuncios

No obstant, va reconèixer la rellevància de l’obra que Pomés i ella van crear per al citat restaurant. “Ningú ho pensava en aquell moment. Un expert en hosteleria va dir llavors que allò al cap d’un any hauria passat de moda”, explicava Leiz, nascuda a Sevilla de pares alemanys i que al febrer farà vuitanta anys. “Era molt estrident llavors”, deia.

Des del seu punt de vista, la Shopping Night és “vistosa”. “A mi m’agrada comprar quan en tinc ganes. Tampoc m’agrada que m’enlluernin. A mi em fa més aviat l’efecte contrari. Però la gent ve per ser vista... I jo no n’he après”, confessava.

Cargando
No hay anuncios

Sobre el seu pas per la moda, recordava admirada els seus tres anys amb Pertegaz. “El que no feia eren bolos, perquè sempre tenia homes a sobre. I no m’agradava...”, explicava Leiz, que considera el canvi que hi ha hagut en la moda des de llavors com “molt favorable”. “Quan jo vaig estar amb Pertegaz la minifaldilla encara no era ben vista. Quan va començar jo vaig dir: «Encara la puc portar». Per a això, i per als cabells llargs dels homes, per exemple, va servir tota aquella revolució que va ser la Gauche Divine. Per trencar coses, cotilles mentals”, va concloure Leiz.