Set itineraris plens de cultura i història a prop de casa

BarcelonaViatgem milers de quilòmetres per descobrir la història, la cultura o els atractius de ciutats d’arreu del món, però sovint no ens parem a pensar que a tocar de casa hi ha pobles i ciutats que mereixen una visita. Tot i que no figuren a les guies o webs més convencionals que recullen els atractius turístics del país, són rutes sovint impulsades des de les mateixes localitats i segueixen propostes singulars pensades per descobrir racons que potser encara no són coneguts, però que compten amb dos ingredients que els fan únics: cultura i història. 

Per facilitar aquesta feina de divulgació del patrimoni local d’arreu del món, el 2011 un equip d'holandesos, amb el suport d’un inversor suís, van impulsar la plataforma Izi.travel, amb l’objectiu de connectar les ciutats, els museus i les seves històries amb els viatgers que volen explorar el món d'una manera diferent i innovadora. Actualment, apleguen centenars de rutes d’arreu del món i el que fa especialment atractiva la plataforma és que hi ha propostes de ciutats i pobles allunyats de les habituals rutes turístiques. Aquestes són algunes de les propostes en pobles i ciutats catalans.

Granollers, ciutat bombardejada

La Guerra Civil va transformar profundament la vida dels habitants de Granollers ja des dels seus inicis. L’esclat revolucionari, les mobilitzacions, les col·lectivitzacions o l’arribada de refugiats van sacsejar el dia a dia del poble, però si hi va haver un episodi que marcaria diverses generacions van ser els bombardejos que van tenir lloc el 31 de maig del 1938, en què van morir més de 200 persones. És possible resseguir les petjades d’aquell període amb una ruta que recorre els espais més representatius d’aquest conflicte a través d’edificis, plafons informatius i rajoles que porten inscrites les dates dels bombardejos en homenatge i record a les víctimes.

El recorregut comença a la plaça de la Caserna, que deu el seu nom a la caserna militar que hi havia on ara hi ha el mercat municipal. Hi ha un plafó informatiu amb el plànol del centre de Granollers que indica els espais afectats pels bombardejos i els refugis antiaeris. A partir d’aquí, la ruta passa per espais com l’església de Sant Esteve, la Porxada, els carrers de Santa Esperança i Anselm Clavé o la plaça de Josep Maluquer i Salvador. Un recorregut pel centre històric de la ciutat que mostra com es va viure la guerra a Granollers.

Manresa universal, el municipi de sant Ignasi

Aquesta ruta per la Manresa ignasiana ressegueix els indrets i edificis de la ciutat relacionats amb la figura de sant Ignasi de Loiola. Un itinerari que recorre la Manresa medieval que va acollir el sant i la que va viure el seu llegat, la Manresa barroca. El recorregut permet descobrir les interioritats de la ciutat en una ruta que comença resseguint el camí a la Cova de Sant Ignasi, que va ser el lloc privilegiat de pregària del sant.

Es tracta d’una balma sobre el riu Cardener al voltant de la qual s’aixeca l’actual Centre d'Espiritualitat. L’experiència que allà hi va viure va ser l’origen del seu llibre Exercicis espirituals. Després de conèixer a fons la cova, la ruta prossegueix per la via de Sant Ignasi, la capella del Rapte, el claustre de l’antic Col·legi Sant Ignasi i altres espais com la plaça Major, l’Espai Manresa 1522, el Pou de Llum o la torre de Santa Caterina.

Vinebre, riquesa arqueològica

És possible conèixer els punts més significatius d’aquest municipi de la Ribera d’Ebre a través d’una ruta amb deu parades que té el seu inici a Ca Don Joan, un palau renaixentista del segle XVI que és el resultat de diverses intervencions en èpoques històriques diferents. El segon punt d’interès és el jaciment arqueològic de Sant Miquel de Vinebre, màxim exponent de la riquesa arqueològica del municipi, on es compten fins a 17 jaciments. En aquest cas, parlem d’un poblat iberoromà situat en un petit turó.

Altres punts d’aturada obligatòria són la Viladins, la zona que aplega els habitatges més antics i característics de la via, amb edificis originaris del segle XIII; la Casa-Museu del sant Enric d’Ossó i Cervelló, que el 1876 va fundar la companyia de Santa Teresa de Jesús; el col·legi de les Teresianes, fundat per Enric d’Ossó; la plaça del Rei, un dels punts claus de Vinebre i la seva història; o l’embarcador, un espai natural privilegiat on nidifiquen diferents espècies d’aus i que és punt de partida de rutes de senderisme i BTT.

Els ponts del Pont de Suert

Una ruta planera que ressegueix les dues riberes del riu i que permet contemplar els quatre ponts que avui permeten travessar la Noguera Ribagorçana al Pont de Suert. Antigament, el riu era salvat únicament per un pont penjant, conegut com el de la Palanca. D’aquest, però, només se’n conserva el pilar de pedra proper a la Casa del Pont, ja que el pont original va ser destruït per una riuada el 1963 i reconstruït posteriorment. Es pot començar la ruta a l’Oficina de Turisme i a partir d’aquí seguir un recorregut que compta amb cinc plafons explicatius al llarg del traçat i que passa pel pont del barri del Roser, el pont de la Palanca, el pont de la central hidroelèctrica i el pont Nou. Aquesta ruta forma part del conegut com a Camí de l’Aigua, que uneix el Pont de Suert i Caldes de Boí a través d’una ruta que segueix el curs dels rius de l’Alta Ribagorça. 

Ruta del suro a Cassà de la Selva

La història de Cassà de la Selva està estretament unida a la indústria del suro iniciada al municipi el segle XVIII. Aquest recorregut urbà permet descobrir elements patrimonials relacionats amb el món obrer, però també les magnífiques cases modernistes que van fer construir els propietaris de les fàbriques de taps de suro o els grans propietaris forestals. La ruta comença a l’estació de ferrocarril, construïda el 1892, per posteriorment passar per Can Nadal, edifici modernista de 1906 construït per la família Nadal, fabricants i comerciants de taps de suro, que actualment és la seu de l’Ajuntament.

La ruta també passa per altres edificacions notables, com la Fàbrica del Gas, a l'exterior de la qual destaca el rètol de l'empresa, la ceràmica vidriada, les restes d'esgrafiat i la reixa d'entrada per a carruatges, de forja amb decoració floral, la Casa dels Canonges, Can Trinxeria o Can Serra. També ressegueix els carrers Ample o Major, la plaça Petita, la volta de les Mesures –l’únic porxo que existeix a Cassà–, o el conjunt de Can Frigola i la Torre Salvana, el complex arquitectònic civil més antic i important de Cassà, construït al segle XVI i que està format per una casa i una torre adossada.

Ruta modernista per Igualada

Resseguir la petjada modernista a Igualada vol dir parlar de l’arquitectura i de la història de la ciutat, però també d’artistes catalans, de Joventut, de Víctor Català, de Pèl i Ploma... El recorregut proposa passar per edificis tan emblemàtics com Cal Monets, que va ser construït el 1913 promogut per l'adober Ramon Vives Maixenchs, o Cal Ratés, de 1909 i amb una interessant façana que presenta a la banda dreta una tribuna poligonal que fa alhora de torratxa, coronada amb una cúpula de ceràmica. La ruta segueix per la Pastisseria Targarona, que té els seus orígens als baixos d’un edifici d’habitatges del número 17 del carrer del Roser l’any 1929, i per Ca la Mamita, edifici de 1905 que també es coneix com "Cal Franquesa", pel negoci que n’ocupava els baixos. 

Ruta de la Transició Democràtica a l'Hospitalet de Llobregat

Aquesta ruta per diferents barris de l’Hospitalet recull alguns dels fets històrics rellevants de la ciutat en el període 1960-1980, un temps marcat pels moviments veïnal, obrer, religiós, cultural i polític que van lluitar per la consecució dels drets polítics, socials, econòmics i culturals. El recorregut comença al barri de Collblanc - la Torrassa, a l’antic Club Pimpinela (1945-1972), un espai ubicat al número 8-9 de la plaça Espanyola, que va saber adaptar-se a les necessitats socials d’una joventut que no trobava un espai per desenvolupar les seves activitats.

La segona parada és al Parc de la Marquesa, símbol de la lluita veïnal per la millora del barri contra l’especulació urbanística. Altres indrets d’interès són la parròquia de Sant Ramon Nonat, on es van dur a terme reunions clandestines; l’espai que ocupaven les torres elèctriques de les avingudes Primavera i Catalunya, que no van ser soterrades definitivament fins a l’any 1993, després de moltes reivindicacions veïnals; els “Bloques Onésimo Redondo”, 816 habitatges inaugurats el 1958, promoguts per l’Obra Sindical del Hogar (OHS) avui anomenats Blocs Florida; la plaça de la Carpa de Can Serra, un barri creat pràcticament del no-res; la zona entre la rambla de Just Oliveras i Enric Prat de la Riba, que popularment es coneix com “l’Illa dels Sindicats”; o la zona del Polígon Gornal, que es va començar a construir el 1972 i que va derivar en un barri aïllat de la resta de la ciutat, sense els serveis mínims, fet que va complicar molt la vida quotidiana dels veïns.