Series capaç de viatjar sense fer fotos?

BarcelonaMalgrat que estem en l'era de la imatge, inclús en un país com el Japó, en què la fotografia desperta una gran afició, han decidit posar-hi límits. A la població de Fujikawaguchiko, aquest any s'ha instal·lat una tanca amb una tela negra davant d'un supermercat de la cadena Lawson per dissuadir els turistes d'aturar-s'hi per fer fotos. L'indret s'havia fet viral perquè brinda una de les vistes més imponents sobre el mont Fuji que ofereix la localitat, amb l'atractiu afegit que està al costat d'un element tan característic del Japó contemporani com el popular supermercat. Tanmateix, l'edifici està situat en un carrer estret que s'ha vist incapaç de suportar l'allau de visitants, i s'ha optat per la via dràstica per dissuadir els visitants de fer-hi fotos.

Aquest és un fet puntual que no arruïnarà cap voluntat de gaudir de fer fotos al Japó, però que convida a plantejar-se com ens relacionem amb la fotografia, especialment quan ens convertim en turistes: estaríeu disposats a viatjar sense fer fotos? En els temps que corren, amb molta gent acostumada a fotografiar fins al detall més nimi amb el mòbil i presumir dels seus viatges a les xarxes socials, pot semblar una utopia passar un dia o tan sols unes poques hores sense fer ni una sola foto. El fotoperiodista Sergi Reboredo s'ha atrevit a provar-ho alguna vegada, i això que la seva especialitat és la fotografia de viatges, i que fins i tot s'endú la càmera per fer algunes fotos de feina, malgrat que viatgi amb la família.

Sí que es va endur el mòbil, però sense estar preocupat per les fotos, i va acabar el viatge només amb una cinquantena. "Gaudeixes més de les experiències, de les persones que t'acompanyen, i descanses més", admet, si bé no cal ser fotògraf per acabar viatjant més pendent de com quedarà la foto i penjar-la que de gaudir del moment. "Al final, la gent pensa més en les fotos que en les experiències que està vivint. Si ho poses a la balança, de vegades crec que és positiu fer algun viatge deixant la càmera a casa –o el mòbil a la butxaca– i gaudint del viatge i no de les fotos", reflexiona.

Convé plantejar-nos què ens mou a fer fotos

Com Reboredo, el fotògraf Quim Farrero també és professor de l'escola de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i d'entrada suggereix que ens plantegem per què fotografiem: si és perquè ens agrada, perquè s'aspira a ser fotògraf, perquè volem tenir un record del viatge o si és per projectar-nos davant la societat. Farrero subratlla que "el món digital ha facilitat que tothom tingui accés a un dispositiu capaç de generar imatges i que sigui relativament instantani i suposadament barat", mentre que amb la fotografia analògica "la gent es mirava molt més el que feia", perquè cada carret estava limitat com a molt a unes 36 fotos. Ara sembla que no hi hagi límits i se n'arriben a fer algunes que, "si no la poguessis penjar immediatament, potser no les faries".

Hi ha gent que li parla d'una quantitat de fotos que han fet durant algun viatge que ell assegura que no fa ni en un dia de feina. "1.000 fotografies no les he fet mai en un viatge", assegura. Per a Farrero, "no té sentit que l'obsessió de documentar-ho tot sense cap criteri et talli les ales i et faci perdre't l'experiència del viatge". Als cursos que imparteix a l'escola, l'alumnat també "s'obsessiona per obtenir imatges i dedica molt poc temps a observar el que té al voltant", i per això recomana "caminar dedicant-hi temps, parlar amb la gent, si cal, i quan trobes alguna cosa interessant, enregistrar-ho de la millor manera possible". Amb aquest criteri potser algun dia no fas fotos i "sembla que no has viatjat, però no és veritat".

Creativitat i límits per fugir del de sempre

Farrero recomana buscar l'equilibri entre el que es viu i el que s'enregistra, i posa un exemple: encara que no s'hagi visitat mai, tothom ha vist l'arxifotografiada torre Eiffel de París, de manera que, si volem immortalitzar que hi hem estat potser podem recórrer a una fotografia més creativa i "buscar un altre punt de vista, jugar amb el moviment, amb un reflex... Hi ha mil maneres de plantejar-se una imatge tòpica de maneres diferents". Tampoc s'ha de perdre de vista que, "segons com es faci, la fotografia és un acte d'una certa intrusivitat". Seguint amb París, al Louvre costa admirar la Mona Lisa perquè molta gent té el mòbil aixecat per captar-ne "una imatge dolenta que no veuran mai més, quan és un quadre amb reproduccions per avorrir".

El psicòleg clínic i psicoanalista Jaume Descarrega, que és membre de la comissió de cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), afirma que "l'era digital pot afavorir que l'ésser humà es pugui perdre en l'infinit". Davant la dèria per les fotos veu convenient posar-hi límits, si cal deixant el mòbil aparcat i recuperant la càmera: "cadascú ha de ser el director de fotografia de la pel·lícula de la seva vida". Ell primer gaudiria del viatge, programant experiències en funció del temps que es disposi per no acabar les vacances estressats i deixant espais no programats, i després el compartiria. "Si ho fas l'endemà, ja has perdut l'oportunitat. L'oportunitat de què? Jo m'he pres el meu temps per elaborar el que ha suposat per a mi aquesta experiència", relata, i el fet de compartir-la es pot enriquir si s'acompanya de paraules per expressar els pensaments i les emocions. "La imatge no capta el so, l'olor, el tacte ni moltes altres coses", reivindica Descarrega.

La digitalització i la IA no ens han canviat tant

El canvi més rellevant de la nostra relació amb la fotografia és el nombre de fotos que es fan, ressalta la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora en cultura digital, Gemma San Cornelio: "Fem moltes més fotos i de coses que abans no fèiem". Compartir-les a les xarxes socials ha facilitat que es facin coneguts indrets que abans no ho eren, però la tendència a voler tenir la foto que es fa tothom ja passava inclús amb l'analògica, com és el cas de jocs visuals com el de posar aguantant la torre de Pisa.

Ara la qüestió és quin efecte tindrà la intel·ligència artificial. Posem per cas que volem aparèixer en una imatge suposadament presa en un lloc en què realment no hem estat. "Això s'ha pogut fer des dels inicis de la fotografia i més fàcilment des de l'aparició del Photoshop", recorda San Cornelio. A més, ara com ara veu "moltes limitacions" en les eines de IA com perquè creïn una imatge teva en un indret turístic seleccionat. Farrero tampoc creu que la IA aporti gran cosa més del que ja es podia fer amb Photoshop i, en tot cas, subratlla que "una cosa és la creació d'imatges i l'altra la fotografia documental". De cara al futur, planteja que per garantir la veracitat d'una fotografia potser caldrà donar més importància a la signatura de qui l'ha fet.