El missatge feminista de la roba de Serena Williams

The New York TimesDurant gairebé tota la història del tenis, el 'vestit' –que acostumava a ser amb una faldilla llarga– ha sigut un símbol del vessant femení d'aquest esport en el seu sentit més retrògrad. El vestit ha sigut utilitzat com a instrument per potenciar els estereotips de gènere, com a eina d'expressió personal i com a arma del màrqueting al qual agrada atraure mirades.

Aquesta peça de roba ha atret les firmes de moda i s'ha convertit en alguns casos en una extensió de la marca personal, però sempre dins dels límits del que és correcte. Però ara, a les mans de Serena Williams, aquesta peça s'ha convertit en una arma política, en una descarada declaració d'empoderament femení i independència, no només per a ella mateixa, sinó per a totes les dones.

Aquest fenomen ha anat succeint lentament al llarg de l'últim any, i s'ha materialitzat aquesta setmana durant el torneig de Roland Garros, a París, que va començar diumenge. És aquí on Williams va presentar el seu últim 'outfit' de la firma Nike –més concretament, de la col·lecció Nike x Off White, firmada pel dissenyador Virgil Abloh, director artístic de Louis Vuitton i creador de la línia Off White–. El conjunt en qüestió estava format per un 'crop-top' de ratlles blanc i negre, una faldilla, una jaqueta amb escot en creu a l'esquena que quan corria semblava una capa per l'efecte del vent i una maxifaldilla, per fer-se les fotos. Tot plegat estampat amb les paraules en francès 'mare', 'campiona', 'reina' i 'deessa'. La reacció a les xarxes socials, com era d'esperar, va ser de fort entusiasme.

És evident que el conjunt és en si mateix tota una declaració sobre Williams i el seu talent, però el que és realment interessant és que també és una declaració sobre les dones en general. (En cas que algú dubtés sobre quin era el sentit de tot plegat). I fins a quin punt les dones han de ser lliures per trencar normes antigues que ja no tenen cap sentit.

Un conjunt per després del part

Tot va començar fa un any, en el mateix torneig, quan Williams va aparèixer amb un 'catsuit' arrapat de color negre. Ella mateixa va explicar que el portava perquè just després de donar a llum a la seva filla necessitava una peça de roba compressora per prevenir els coàguls de sang que patia després d'un part difícil i un postpart complicat. A més, va dir, aquella peça de roba la feia sentir com una superheroïna. La federació francesa de tenis, però, ho va interpretar d'una altra manera i va parlar d'incompliment de la normativa pel que fa al vestir. I així va començar la controvèrsia.

Mentre les autoritats franceses jugaven un paper antiquat i rígid, l'opinió pública aplaudia la decisió de la tenista. De cop, la idea de què es pot posar un esportista a la pista i què no, i qui ho ha de decidir, tornava a estar sobre la taula. Aquest tema ja va entrar en el debat públic el 1990, quan André Agassi va aparèixer a la pista vestit de colors fluor. Ara la diferència és que el debat gira al voltant del que es posa una dona, i ara el món no és el mateix. Sense saber si Williams ho havia planificat o no, s'ha convertit en la fina llança que vol esquinçar el llibre del reglament del tenis femení. I tot i que no ho ha dit mai obertament, ha interpretat el paper amb la seva destresa habitual i ha escollit un tema que ara ja és la seva marca.

A l'Open dels Estats Units, el mes d'agost passat –just després de l'escàndol a Roland Garros amb el 'catsuit'–, Williams va aparèixer a la pista amb un tutú, també firmat per Virgil Abloh per a Nike. Un vestit que en el seu moment va ser interpretat com una resposta a les autoritats franceses –"Voleu una cosa 'de nenes'? Doncs em posaré una cosa de 'nenes'", semblava que digués– però que alhora llançava un missatge per reclamar i reinventar el que està considerat femení i redefinir-ho com a poderós, tal com ella desitjava.

Uns mesos més tard, al gener, Williams va aparèixer a l'Open d'Austràlia amb un mono verd amb pantaló curt, sense la faldilla. I això ens fa tornar, un altre cop, a Roland Garros. "M'agrada quan la moda es converteix en un vehicle per enviar un missatge poderós", va dir Williams fa uns dies, quan es va conèixer el seu 'outfit' per al torneig francès. En els últims anys, per a molts jugadors aquest missatge ha sigut individual i poc corporatiu. Ara ella l'ha convertit en universal, i l'està fent servir, potser, per forjar un futur més enllà de la pista.

A principis de maig, Williams va aparèixer a dalt de tot de les escales del Met de Nova York enfundada en un vestit espectacular de Versace –i amb calçat esportiu– com una de les amfitriones d'aquest any de la gala que organitza el Costume Institute d'aquest museu cada any. Ella sap tan bé com qualsevol tenista, o qualsevol esportista, quin és el poder de la moda. Ho va aprendre fa molt de temps, juntament amb la seva germana, quan va descobrir que la gent es fixava en com vestien els esportistes. Ara, aquest poder s'ha convertit en un mitjà per impulsar una agenda que va més enllà de guanyar un torneig o batre un rècord, una agenda que cada cop vesteix millor.