De vegades som, de fet, els pitjors enemics de nosaltres mateixos. Sobre això, Ricart assenyala que un dels mètodes per combatre aquest tipus de pensaments és desenvolupar la confiança amb un mateix. "Moltes persones, quan arriben a consulta, estan esgotades de controlar totes les situacions per por que passi res que les angoixi, això els genera una despesa d'energia molt gran i senten que mai arriben a tot perquè hi ha mil opcions possibles, cosa que fa que acabin molt cansades", relata. En aquests casos, el que cal és treballar en la confiança en un mateix i sentir seguretat en els propis recursos per afrontar el que pugui venir.
Per què sempre estem patint per coses que potser no acaben passant mai?
L’exageració dels problemes és un mecanisme habitual per protegir-nos del perill imaginat (real o fictici)
BarcelonaPensar que alguna cosa no sortirà bé o que no som prou bons és un mecanisme que fa servir gairebé tothom. Fins i tot a estrelles de la talla de la model internacional Kendall Jenner, que confessava en una entrevista recent a la revista Vogue que és una "pensadora negativa". "Aquest és el meu problema. Sempre estic preocupada per coses que potser no passen mai", deia a aquest mitjà en una afirmació que ben segur podríem assignar a la gran majoria de les persones que conviuen amb aquests mecanismes. Segons explica la psicòloga i neurocientífica Mar Ricart, creadora de la comunitat en línia El Sindrome de la Impostora, els pensaments negatius són "les idees, creences o imatges mentals que poden causar sentiments desagradables com l'ansietat, la tristesa, la frustració o la ira". Segons detalla, aquests pensaments sovint es focalitzen en aspectes negatius d'una situació, exagerant els problemes o anticipant resultats desfavorables. Ricart, que dirigeix el centre Niu Psicologia, destaca que aquests són pensaments com els altres: "La diferència és que el nostre sistema nerviós s'espanta pensant que es poden convertir en realitat i no els pot sostenir, per això es desborda i activa reaccions d'alerta". Segons subratlla, hem entrenat el nostre cervell durant moltes generacions per estar alerta i aquest sistema funcionava molt bé en el passat, quan els perills eren lleons i bèsties, però avui en dia moltes de les pors són intangibles: "Són idees abstractes que hem d'aprendre a sostenir, i habituar-nos a mantenir un nivell d'incertesa davant de les situacions que ens puguin venir a la vida".
En la mateixa línia, per a Laia Sabaté, psicòloga, escriptora i directora de la plataforma en línia de psicologia que porta el seu nom, majoritàriament pensem en negatiu o de manera catastròfica. "Això té un sentit, el nostre cervell el que busca no és ben bé que siguem feliços sinó que sobrevisquem". Per això, ens va alertant tota l'estona de possibles perills o desafiaments perquè puguem fer-hi alguna cosa i en sortim victoriosos. I això pot tenir variables, ja que en funció del que hàgim viscut "és probable que estiguem més o menys lligats als pensaments negatius". Si, per exemple, hem viscut en entorns molt incerts, ens ha costat connectar amb els pares o ens ha faltat educació emocional, és probable que ens hàgim acostumat a sobrepensar molt. També avisa que, en situacions d'estrès considerable, "podem tenir molta més tendència a pensar de manera hipervigilant, catastròfica o negativa".
El cervell no diferencia
De fet, el sorgiment d'aquests pensaments és d'allò més rutinari. Ricart destaca que, en realitat, el cervell no distingeix si un pensament és real o imaginat i s'anticipa preparant una resposta d'alerta davant de la possible situació adversa. Els anomenats "pensaments negatius" s'inicien com qualsevol altre pensament arran d'una percepció o idea i normalment aquest tipus de pensaments tenen la funció de protegir-nos. Segons detalla, es mantenen perquè creiem que realment hi ha un perill per nosaltres i la resposta d'activació del sistema nerviós ens posa en alerta. "Aquesta és una resposta adaptativa de l'organisme davant de situacions de perill, i es desencadenen reaccions en què el cos es posa en alerta, augmenta la taxa cardíaca, s'aguditzen els sentits i reaccionem ràpidament a qualsevol estímul", descriu. Segons sintetitza, aquesta reacció està dissenyada per durar uns minuts, però quan la seva durada és més ampla en el temps l'anomenem ansietat. En realitat aquesta és un procés emocional que ens prepara per reaccionar, però és un problema si es manté en el temps, ja que pot causar molt de malestar per a la salut física i mental.
Per la seva banda, Sabaté afegeix que aquests pensaments són moltes vegades la representació del que estem sentint envers nosaltres mateixos i el món que ens envolta. "Depenent de com sigui la relació amb nosaltres mateixos, la relació amb l'entorn, la nostra història de vida i el nivell d'estrès o de desregulació del moment present en el qual estem, serà més probable que els puguem gestionar o no quan apareixen", diu. I agrega que, en funció de tot això, també serà més fàcil o difícil que qualsevol detonant del dia a dia ens desperti pensaments negatius. Apunta el fet que de vegades coses senzilles com arribar tard a treballar, que algú no ens contesti un missatge o que no ens trobem bé ens pot despertar molts pensaments negatius perquè en el fons estem molt més acostumats a escoltar el que pensem que no pas el que sentim. "Quan no atenem el que sentim és quan els pensaments poden també convertir-se en bucles infinits", adverteix.
No confiem en nosaltres
A més, aquests pensaments són persistents al cap. Segons Ricart, quan són resistents en el temps, generen una resposta d'activació i alerta al cos que dura més temps del que es considera saludable. De vegades són resistents perquè la mateixa reacció que genera el pensament sobre nosaltres retroalimenta la sensació d'alarma i ens quedem en bucle. D'altres vegades, perquè creiem en la possibilitat que siguin certs i no confiem en els nostres recursos per resoldre la situació.
Per a Sabaté, normalment els pensaments negatius es fan persistents perquè no sabem gestionar-los. "Ens hi enredem molt, ens creiem tot el que pensem i, com que moltes vegades ens espanta, ens costa sortir del garbuix de pensaments que estem tenint", diu. Hi ha un fet afegit que és que ens costa molt estar en l'aquí i l'ara, en el present. Acostumem a fer moltes coses alhora i en vivim poques de les que fem. Per tenir una millor relació amb els nostres pensaments hem d'aprendre a veure'ls amb més perspectiva i també a viure més en el present. Per a ella, el que intentem és protegir-nos i, si poguéssim escollir, tindríem una millor relació amb nosaltres mateixos, però no sempre és tan fàcil: "Ho fem com podem la majoria de les vegades".