'Superglue' i filferro, els secrets de la fotografia gastronòmica

¿Qui no ha intentat mai fer una fotografia d’allò que s’estava a punt de menjar i ha desistit al veure que no lluïa gaire? Cereals enfonsats i remullats en el bol de llet, entrepans d’hamburguesa amb les capes mal apilades, cervesa sense escuma... La fotografia gastronòmica requereix paciència, experiència i alguns trucs per aconseguir que el que hi ha al plat o al got vingui de gust. Repassem alguns consells amb fotògrafes i estilistes gastronòmiques, així com estratègies amagades amb ingredients que no són el que semblen. També parlem de l’èxit d’alguns comptes d’Instagram dedicats al menjar.

Ser professional de la fotografia gastronòmica

“El menjar uneix la gent i et fa part d’una cosa especial”. Així ho afirma Becky Lawton, fotògrafa gastronòmica des de fa més de 25 anys. Resident a Barcelona i àmpliament coneguda per la seva trajectòria, Lawton reconeix que dedicar-se a la fotografia de menjar i begudes és divertit però també requereix “ser sempre original i buscar noves idees constantment”. Lawton també explica que la seva professió implica dominar la il·luminació i la composició de les escenes. “Vols aconseguir que una imatge plana i avorrida agafi vida i la gent se sorprengui en veure-la”, comenta.

Més enllà de l’originalitat i la perseverança, Lawton explica que cal un equip bàsic per treballar en fotografia gastronòmica: càmera i trípode per treballar a velocitats baixes i que la imatge no surti moguda, focus i caixes de llum per il·luminar correctament l’escena, i reflectors i difusors per jugar amb la claror i les ombres. A això s’hi sumaria qualsevol programa que permeti veure en temps real les fotografies a la pantalla d’un ordinador, com el Capture One.

A la pregunta de quins consells que donaria a algú que s’està iniciant en la fotografia gastronòmica, Lawton ho té clar. “Tingues el teu propi estil i practica molt, els clients vindran a tu pel teu toc personal”, assegura. “Cal saber on comprar bons productes, encara que siguin fora de temporada”, afegeix. “Busca sempre un bon estilista de menjar, és una figura primordial”, conclou.

Estilistes de menjar: una professió imprescindible

Què vol dir Lawton quan es refereix a estilistes gastronòmics? Són les persones que s’encarreguen de preparar el menjar per ser fotografiat o filmat. O dit d’una altra manera, les persones encarregades “d’embellir el producte al màxim perquè sigui atractiu”, en paraules de Laura Bustarviejo. Bustarviejo fa més de 20 anys que és food stylist i en aquest temps ha après a fer de tot, des de col·locar làmines de pernil amb cert encant sobre una torrada fins a escollir els millors gels de metacrilat perquè semblin reals dins d’un refresc. I és que satisfer les peticions i necessitats dels clients és un dels reptes més grans i més habituals de les estilistes de menjar. Això i fer front a imprevistos. Neus Monté, companya de professió, assegura que “és una feina molt creativa i mai saps què et trobaràs, has de pensar i solucionar problemes al moment”. Monté assegura que sempre porta a les sessions i rodatges una caixa d’eines on no hi poden faltar pinces, espàtules, tints, tisores, cotonets, glicerina i escuradents. I assegura que això és només el més bàsic: “Després, depenent del projecte, ja esculls estris més sofisticats”, diu.

Tant Bustarviejo com Monté tenen la responsabilitat de fer lluir al màxim allò que tenen al davant, tant se val si és una barra de pa o un gelat, tot ha d’estar presentat a la perfecció. I això va des d’haver de punxar una salsitxa amb filferro per fer la forma corba que vol el client fins a enganxar amb superglue les llavors de sèsam d’un entrepà si van caient, segons expliquen. I no sempre tot és el que sembla. “Per simular el gelat, a vegades faig servir una barreja d’un producte semblant a la mantega, amb sucre i colorant, però sé de gent que fa servir puré de patates”, explica Monté. “Jo sovint faig servir glicerines per simular les gotes en gots i ampolles, però també per donar lluentor a un peix perquè aguanti i sembli maco més estona”, afegeix Bustarviejo. “Els trucs que veiem als vídeos de YouTube són molt dels anys 80 i 90”, apunta Monté fent referència a exemples on se substitueix la nata per escuma d’afaitar o pintallavis per avivar el color de les maduixes. “Hi ha una certa tendència de fer servir menys coses falses, perquè amb la fotografia digital és més fàcil fer servir producte original i fer màgia amb postproducció”, apunta Monté.

El boom de les xarxes, febleses i oportunitats

A Instagram no passa un dia sense que aparegui un compte nou dedicat al menjar. Galeries o vídeos que causen sensació entre milers de persones arreu del món que ja no ofereixen només receptes, sinó també consells per fer millors fotografies d’allò que es vol cuinar. Instruccions per posar els coberts o draps d’una manera o altra, esquemes d’il·luminació i finestres amb llum natural, els millors models de càmeres i òptiques o taules de fusta i altres accessoris que faran que les fotografies siguin atractives. Podem trobar centenars d’stories i petits tutorials que animen qualsevol a experimentar amb allò que tinguin per casa i ser fotògrafs i estilistes de menjar tot en un.

“Com a professional del sector veus que hi ha molta gent que s’autodenominen estilistes i fotògrafs tot i no tenir la formació o l’experiència. Això fa baixar una mica el nivell, i caldria vigilar més en aquest sentit, perquè hi ha professionals que han treballat durant molts anys”, comenta Monté. A la vegada, però, ho veu com una oportunitat perquè tothom pugui expressar-se. “Està molt bé que la gent sigui valenta i faci servir els mitjans que té a l’abast. Així poden demostrar la seva creativitat i tenir oportunitats fent servir les xarxes d’aparador.

Dossier Cuina per llegir: el menú de l'ARA

Següent

La cuina, el refugi de la pandèmia

Anterior

La vinyeta gastronòmica de Javirroyo

Vés a l’ÍNDEX