Sant Pau, d’hospital pioner a recinte arquitectònic de referència

BarcelonaCoincidint en el temps amb la gran transformació urbanística de Barcelona, el 1902 es van començar a construir els pavellons del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra magna de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va fer una intensa investigació, estudiant diferents models hospitalaris europeus i nord-americans, fins a arribar a aquest disseny únic que va resultar una gran contribució a la història de la medicina. L’hospital va començar a funcionar el 1917 i el va inaugurar el rei Alfons XIII, el 16 de gener del 1930, i tot i que Domènech va dibuixar un projecte format per 48 edificis, finalment només una dotzena van seguir el projecte original modernista.

Des d’aleshores, aquell recinte va passar a convertir-se en un referent assistencial de la ciutat, i durant més de 90 anys va funcionar com a Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Va ser el 2009 quan es va produir el trasllat a un nou edifici i va començar el procés de recuperació del recinte, amb un important projecte de rehabilitació dels pavellons modernistes, per recuperar-ne el valor patrimonial i artístic. Durant 5 anys es va fer una primera intervenció que va permetre inaugurar el Recinte Modernista amb sis pavellons rehabilitats. Josep Tardà, director de comunicació i relacions institucionals de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, explica: "Avui el recinte segueix sent un espai viu, obert a la ciutat, i això ho hem aconseguit amb uns usos que tenen poc a veure amb l’activitat assistencial que aquest hospital modernista va acollir durant més de 90 anys. Però és important que, com l’antic hospital, segueixi tenint una centralitat per a la ciutat. Per això algunes de les activitats que impulsem estan pensades per a la ciutadania de Barcelona i, sobretot, per a la gent dels barris que envolten el recinte".

Els darrers 10 anys, l’activitat del Recinte Modernista s’ha enfocat cap a quatre grans àmbits d’actuació: "D’una banda, acollim organitzacions de gran impacte social en els àmbits de la salut, la innovació, la cultura o la sostenibilitat. A més, tenim la línia de promoció turística, amb un model que aposta molt més per la qualitat que per la quantitat, així com l’activitat vinculada al lloguer d’espais que ens ajuda a posicionar-nos. Una línia que es complementa amb la pròpia d’activitats, amb conferències, concerts, jornades o exposicions que estan pensades per al públic local. Una activitat, aquesta darrera, que ens permet mantenir i assegurar la relació amb la ciutadania". El darrer puntal és el suport de la Fundació, propietària del recinte, a l’activitat assistencial i investigadora de Sant Pau i la promoció de diferents iniciatives socials i accions de suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.

Recuperar un patrimoni únic

En el marc de recuperació d’un patrimoni que compta amb el reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Unesco, en aquests darrers anys s’han rehabilitat 8 dels 12 pavellons modernistes. "I en aquests moments estem rehabilitant el novè, el pavelló de la Puríssima. A banda, ja està prevista també la rehabilitació del pavelló de Montserrat", indiquen des del Recinte Modernista. L’objectiu és rehabilitar-ho tot, però la feina es va fent "a mesura que anem resolent el tema del finançament, ja que no hem d’oblidar que som una institució privada i parlem d’una inversió molt important", diu el director de comunicació de la Fundació. Ara bé, Tardà reconeix que la rehabilitació d’aquests dos darrers –els pavellons Sant Rafael i Carme– tampoc no és una prioritat: "Sant Rafael acull la recreació històrica de com era una sala de malalts i s’ha de dir que ens agrada poder mostrar-lo amb les ferides del pas del temps. I el pavelló del Carme ja forma part de la visita i, tot i que no s’hi pugui accedir més enllà d’un punt, ens permet veure com estaven els pavellons abans de la recuperació. I he de dir que és interessant que la gent el pugui veure així i comparar-lo amb els altres pavellons rehabilitats, ja que així prenen consciència del que ha implicat la feina de recuperació".

Una feina que s’ha fet amb molta cura i seguint els plànols originals de Domènech i Montaner, fet que els ha permès ser molt fidels a la seva obra. A banda, s’han urbanitzat els espais exteriors del recinte, s’han recuperat els túnels subterranis que connecten les diferents instal·lacions i s’ha renovat la climatització apostant per una energia sostenible, la geotèrmica. Una tasca en què han estat implicats 72 equips d’arquitectes, 27 despatxos d’enginyeria, 108 empreses constructores i 22 empreses restauradores.

Camí per córrer

Pel que fa als reptes de futur, els responsables del recinte reconeixen que el camí a seguir ara passa "per continuar amb la feina que hem estat fent i aconseguir un equilibri entre els quatre usos que comentàvem: turisme, activitats, reunions i esdeveniments, i l’activitat d’organitzacions residents al recinte", que avui són vuit amb prop de 450 treballadors. Com diu Tardà: "De la mateixa manera que l’hospital es dedicava a guarir les persones, a través de l’activitat d’aquestes institucions i organismes que tenen la seva seu al recinte, intentem vetllar pel benestar de la ciutat i de la societat". En aquest punt, remarca que tot el que es recapta al Recinte Modernista es reverteix en la recuperació i manteniment del mateix patrimoni arquitectònic o bé en l’acció en favor de la salut i la recerca que es fa des de l’Hospital de Sant Pau i en diversos programes d’acció social. En relació a l’assistència de visitants, el director de comunicació i relacions institucionals de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau assegura que per a ells és "importantíssim evitar la massificació i buscar un turisme de qualitat": "Tenim molt clar que el model Sant Pau no pot estar basat només en el turisme, per això filtrem les propostes que no tenen encaix en el nostre projecte".

Per celebrar aquests 10 anys, el recinte modernista ha previst diverses activitats, entre les quals destaquen dues exposicions. Al pavelló de la Puríssima, amb l’exterior recentment rehabilitat i l’interior assegurat amb xarxes, des d’aquest mes de juliol s’hi podran veure uns plafons expositius amb una selecció d’imatges dels últims dies d’activitat de l’hospital i dels dos dies del trasllat al nou edifici. Ja de cara al setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè, s’obrirà una segona exposició on es mostrarà tota la feina de rehabilitació que s’ha fet en aquests 15 anys amb una fitxa de cada actuació. A banda, treballen en diferents projectes nous que volen millorar l’oferta expositiva i d’espais. Així, "la part superior del pavelló de la Puríssima serà un espai polivalent que formarà part del recorregut de la vista i que comptarà amb una pantalla gegant on projectarem continguts que donaran valor afegit a la visita, ja sigui aprofundint més en la part històrica o explicant, per exemple, com estem gestionant des del punt de vista mediambiental el Recinte Modernista", diu. També estan treballant per poder oferir una experiència immersiva que podria passar per recrear la muntanya pelada en el moment en què es va començar a construir l’hospital modernista; "una recreació que pot ajudar a entendre des del punt de vista històric el que es va fer en aquest espai a principis del segle XX", conclou Josep Tardà.