Podem estar sans allunyats de la natura?

BarcelonaNo fa ni un any que Berta Valenciano va deixar Barcelona per començar una nova vida al Ripollès. “Vaig haver de marxar per l'augment del preu de l'habitatge, però també volia viure més a prop d'un espai verd, i això al meu barri era impossible”, explica. Ara viu en un mas compartit i assegura que el trasllat a un entorn rural li ha suposat una millora de l'estat físic i anímic: "Viure a prop de la muntanya em fa estar més activa. Si tinc una estona lliure, surto a caminar. A banda, llevar-me sense el soroll dels cotxes i veure la natura des del menjador de casa em fa sentir molt a gust. He notat que estic més contenta".

La seva percepció està avalada per la ciència. Nombrosos estudis demostren que l’exposició a boscos, parcs o jardins beneficia l’estat físic i mental de les persones, a banda d'afavorir l’activitat física i oferir oportunitats d’interacció social. Així ho reivindiquen la doctora especialitzada en medicina integrativa Cristina Pellicer Sabadí; la directora de la Fundació Esportsalus, Mariona Corbella, i el divulgador científic David Bueno, que a finals de setembre van participar en el debat Podem estar sans allunyats de la natura?, organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC). 

Beneficis físics i emocionals

“Hi ha molts factors que condicionen que una persona pugui estar més o menys sana, no és exclusiu de la natura. Ara bé, si concebem la salut com aquell estat de benestar físic, emocional, mental i social, probablement estarem més sans si estem a prop d’un bosc, un parc urbà o de la muntanya”, assegura Corbella. El contacte amb la natura té impacte a molts nivells. Millora les funcions respiratòries i el sistema immunitari, redueix les al·lèrgies, els trastorns de son i millora l’absorció de vitamina D, per exemple. “No cal pujar a l’Everest. A Barcelona també hi ha parcs o el mar”, puntualitza la doctora Pellicer. 

Pel que fa als beneficis psicològics i emocionals, el contacte amb la natura millora l’atenció, la concentració, la capacitat de prendre decisions i redueix la fatiga mental, l’estrès i l’ansietat, entre altres. Així ho corrobora Alba Ferrer, de trenta-sis anys, que viu en una casa enmig del bosc a Baviera. "Els dies que estic una mica més nerviosa, em poso a caminar i em calmo. A la poca estona de mirar el paisatge, d'estar envoltada de sons naturals d'ocells, del riu, de les fulles... M'ajuda molt a regular males emocions", explica.

Tornar a l’origen

Per què la natura fa que ens canviï la percepció de les coses? Per què ens ajuda a desconnectar dels problemes del dia a dia? Part de la resposta podria trobar-se en l’amígdala cerebral, que és la zona encarregada de generar emocions. “Vivim en un entorn modern, però el nostre cervell continua sent primitiu. No hem canviat des del paleolític, i en aquell moment érem caçadors i recol·lectors i ens movíem molt per la natura per trobar menjar. El nostre cap encara busca el lloc on es va forjar”, assegura David Bueno, doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. “El cos busca moviment. Per estar assegut un parell d'hores al dia no passa res, però el nostre cervell no deixa de pensar en el que hauríem d'estar fent, que és caminar per la natura", afegeix.

Segons Bueno, la manera com caminem o ens belluguem també influeix en el nostre benestar. “Moure’s no vol dir córrer tot el dia com baldufes. Al paleolític menjàvem asseguts tranquil·lament. Parlo de caminar sense anar accelerats. Això dona al cervell una sensació d’estabilitat. Quan entres en una vall, per exemple, abans no en surts caminant potser han passat dues hores. A la ciutat, les coses passen en segons. La natura ens aporta tranquil·litat”, afegeix. 

Tal com assenyala la doctora Pellicer, la natura facilita el trencament del temps sedentari. “Quan som a la muntanya caminem una estona, descansem, fem força, movem els braços… Aquesta intermitència en el moviment fa que sigui més eficient. No ens compensa estar vuit hores asseguts al dia i fer un cim de 3.000 metres el cap de setmana. El més important és que cada dues o tres hores ens moguem, que el múscul recordi que existeix”, aconsella. 

Multiplicar els beneficis

Segons Mariona Corbella, directora de la Fundació Esportsalus, “si quan anem a la natura a més hi fem una mica d’activitat física, multiplicarem els beneficis”. L'OMS recomana fer entre 150 i 300 minuts d'activitat física d'intensitat moderada o 75-150 minuts d'intensitat vigorosa a la setmana, una rutina que a més de millorar la salut cardiovascular, la incidència d'hipertensió o diabetis, també contribueix a la millora de la salut mental, especialment si es fa exercici a l'aire lliure i en grup. Segons els experts, és una manera de guanyar competències socials, ja que sol implicar enfrontar-se a certs riscos, i això propicia crear més llaços personals i estrènyer vincles amb els companys. “Els avantatges es multipliquen quan surts en grup, és una de les recompenses que dona el cervell. Estem tranquils perquè anem amb altres persones i no es deixa a ningú enrere. Si algú pren mal, sabem que hi ha una persona al costat que li dona suport”, assegura Bueno. 

L'evidència científica també associa l'exposició a espais verds durant la infància a alguns beneficis com la millora de la capacitat d'atenció i la memòria i el foment de l'aprenentatge. "La natura és crucial per als infants. Activa el seu sistema immunitari perquè estan en contacte amb microorganismes que en zones urbanes no hi són. Part de l’increment d’al·lèrgies és una manca de contacte amb la natura. Els infants també aprenen a conèixer-se. Amb l’edat s'aprèn i això madura a base que ho fem servir. Com més sentits facin servir els infants, més s’integraran”, assegura Bueno.

Escapades sense riscos

Tot i els beneficis que aporta fer exercici en espais naturals, no sempre les imatges d'activitat física a la natura evoquen salut, seguretat o coneixement. On se situa el límit del que és saludable i el que pot perjudicar l'organisme? "Cada cop hi ha més pràctiques desorbitades de distàncies o desnivells desmesurats. Ser dependent d'aquestes activitats tampoc és sa tant en l'àmbit articular com mental", diu Corbella, que ironitza amb el fet que els traumatòlegs d'aquí uns anys es faran d'or. "No podem anar a la muntanya de qualsevol manera, cal estudiar com fer aquestes pràctiques perquè siguin saludables".

Segons dades del GRAE, des de la pandèmia s'ha registrat un increment significatiu de persones que van al bosc i a la muntanya, sigui a passejar, fer esport o gaudir de l’entorn en família. "No és el mateix fer esport al gimnàs que a la natura. La sala poliesportiva no té incertesa i al medi natural és imprescindible estudiar les condicions meteorològiques amb antelació, els desnivells, controlar que no se'ns faci fosc... També cal adaptar-se als nivells del grup", diu Corbella, que aconsella que és necessari educar tot això per reduir riscos i fer la pràctica saludable. Les persones que decideixen fer excursions a la muntanya o en espais naturals han de tenir en compte algunes de les recomanacions bàsiques, com les que facilita la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Es tracta de planificar l'activitat tenint en compte el nivell del grup, adaptant el recorregut, la durada i el desnivell, informar-se sempre de les condicions meteorològiques, portar equipament adequat a l'activitat que es faci i roba per a possibles canvis de temps. També és recomanable portar a la motxilla un frontal per si es fa fosc, crema solar, gorra, crema labial i una cantimplora plena d'aigua. A banda de portar menjar per si es fa un àpat fora, també es poden portar fruits secs o fruita per menjar durant els descansos.