El cel sobre Barcelona: rutes i racons per gaudir de la ciutat des de dalt

BarcelonaQuan no es pot caminar més enllà dels límits de la ciutat, cal pensar en tres dimensions i descobrir la Barcelona vertical, la dels turons, els gratacels, els telefèrics i les talaies. Us convidem a enfilar-vos sobre la trama urbana i descobrir així una ciutat que amaga més d’un skyline, amb moltes sorpreses ocultes a la vista de tots. Això sí, prepareu-vos per fer exercici, perquè per arribar a molts dels miradors d’aquest reportatge la millor manera de fer-ho, si no l'única, és caminar (tot i que molts són accessibles per a tothom, i gairebé sempre hi ha alguna manera d’escurçar una part del trajecte, si no voleu o no podeu caminar).

Heu de tenir en compte un parell d’idees abans d’iniciar les vostres ascensions als cims barcelonins, a més: i és que a Collserola i Montjuïc no hi ha gaires llocs on poder comprar res de menjar o anar al lavabo, perquè amb la pandèmia s’han tancat alguns equipaments. Un altre advertiment que heu de tenir present és que en les dues zones les distàncies enganyen, i és fàcil que acabeu caminant molt més del que teníeu previst. Hem omès en aquest reportatge algunes de les propostes clàssiques que ara mateix, ai las!, són tancades, com el monument a Colom o la Sagrada Família o la Torre de Collserola, però recordeu que a més de tenir parcs i espais visitables amb bona vista, Barcelona és també una ciutat de terrats, i sovint des de qualsevol casa podeu gaudir de paisatges insospitats en altres urbs més planes.

Una torre i moltes vistes

Comencem per tot un castell, o almenys un castell de nom, perquè la Torre del Baró no és una edificació medieval, sinó l’estructura d’un hotel que no es va arribar a inaugurar mai, i que havia de ser part d’una urbanització sofisticada, una mica a l’estil de la del Parc Güell, a inicis del segle XX. Hi va haver, però, una Torre del Baró real, desapareguda a la Guerra de Successió. Sigui com sigui, hi podeu accedir en cotxe, o hi podeu arribar baixant al metro de Roquetes i pujant unes quantes escales –tranquils, un tram són automàtiques– o amb el bus 127. L’esforç val la pena; en un dia clar gaudireu no només d’una vista meravellosa sobre la ciutat i fins al Maresme, que per si mateixa ja justifica la visita, sinó també d’una altra, molt més desconeguda, sobre els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, als quals podeu arribar caminant pel sender que surt cap a la dreta del castell i passa darrere del restaurant El Cordero-El Mirador (el nom n’explica clarament l’oferta). Aquests dos barris, i el de Vallbona, que travessa la Meridiana, són obra dels esforços i la lluita dels seus veïns i amaguen entre els seus forts desnivells travessats per carrers serpentejants unes altres vistes privilegiades: des de la plaça balconada que hi ha a la sortida del metro de Ciutat Meridiana podeu arribar a veure el Montseny, i a tocar de l’estació de Torre Baró hi trobareu un petit funicular, amb només tres parades i gratuït, que ajuda els veïns a superar els desnivells.

Els clàssics de Collserola

Les vistes i els miradors de la serra de Collserola i el seu parc natural mereixerien per si mateixos no ja un reportatge sinó un llibre, però un bon punt per començar a explorar-les és la carretera de les Aigües, el passeig panoràmic marcat pel trajecte d’una de les antigues conduccions d’aigua a la ciutat que tants ciclistes i corredors estimen i visiten el cap de setmana. Si hi aneu entre setmana podreu fruir molt més assossegadament tant de la natura com de l’espectacular vista sobre la ciutat. Hi podeu accedir amb el funicular de Vallvidrera, en cotxe, aparcant al pla dels Maduixers, o pujar caminant des de la plaça del Doctor Andreu, cosa que us recomanem, perquè així podeu aturar-vos a fer una copa o bé al Merbeyé, o bé al Mirablau, i contemplar mentre es fa fosc la vista que va immortalitzar Loquillo a Cadillac solitario. Una altra opció és fer la visita al capvespre a l’Observatori Fabra, que més enllà del magnífic horitzó us permetrà aixecar la vista també cap al cel nocturn. Els caps de setmana s’hi fan visites guiades a les set de la tarda, que podeu reservar a través de l'empresa Sternalia.com.

Però si no teniu ganes de pujar tan amunt, podeu també enfilar-vos als primers contraforts de Collserola visitant el Parc-Castell de l’Oreneta, amb un petit mirador amb una agradable zona de pícnic molt a prop de l’entrada inferior, a quatre passes del monestir de Pedralbes.

Tres vessants de Montjuïc

L’altra gran elevació de Barcelona és la muntanya de Montjuïc. Un espai sense el qual no s’entén la ciutat –de fet, bona part està construïda amb la seva pedra– i que ha servit, en virtut precisament de les seves vistes, de punt de vigilància, de far i de lloc d’oci. La simple pujada cap a la muntanya ja us portarà tot de sorpreses agradables: si ho feu pel Poble Sec, podreu caminar pel parc del mateix nom; pugeu per Creu dels Molers o per Blasco de Garay i arribareu al desconegudíssim barri de la Satàlia, un reducte de casetes de finals del segle XIX que van estar a punt de caure sota la piqueta especuladora i que són un niu d’àliga des del qual es pot contemplar la trama de la ciutat. Des d’allà podeu seguir fins al mirador del mateix nom –amb un convenient xiringuito on refrescar-se després de la pujada– i continuar més amunt fins als jardins del mirador de l’Alcalde i el castell de Montjuïc. La bola extra és fer aquest últim trajecte en telefèric, i sentir que sureu sobre la ciutat. A Montjuïc també podeu pujar a l’aeri –a l’altura de Miramar, antics estudis de TVE i ara hotel– i baixar fins al port de Barcelona fent "ooooh" i "aaaah" amb l’espectacular imatge de la costa barcelonina.

Si en canvi pugeu per l’altre costat de la muntanya, tindreu ocasió d’aturar-vos a contemplar la ja clàssica perspectiva des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (en versió premium si pugeu al terrat o dineu al seu restaurant). Envolteu l’anella olímpica pel vessant sud, mentre veieu els terrenys de la Zona Franca, on al segle XVII s’assecaven les indianes que van protagonitzar una primerenca revolució industrial, i l’arquitectura de l’Hospitalet. Arribareu al mirador del Migdia, un parc costerut i ple de vida al costat del cementiri. En acabat, podeu fer una mica de trampa i agafar l’autobús 108, que us durà fins a Miramar, des d’on podeu recórrer en sentit invers l’itinerari que us descrivíem al principi d’aquest paràgraf.

Una ciutat costeruda

Sí, Roma és la ciutat dels set turons, però en realitat el sobrenom també el podria tenir Barcelona. En aquest recorregut per les grans talaies de la ciutat, el turó de la Rovira, coronat per les famoses restes dels búnquers del Carmel –en realitat, bateries antiaèries, convertides després en barraques–, és el que en els últims anys s’ha fet més popular entre caçadors de vistes del món sencer, i bé merita una visita, amb una possible parada d’avituallament al cèlebre Bar Delicias del Carmel. Però no us deixeu perdre altres pujols menys coneguts, que a més de les vistes tenen l’al·licient de ser una petita bombolla d’aire net enmig de la ciutat, com ara el turó de la Peira –amb doble skyline de la ciutat i de Collserola– o el Putxet. Aquest últim té moltes zones on caminar, malgrat que cal pujar un bon tram d’escales per fer-ne el cim, i una vegetació frondosa i agradable.

Si el que preferiu són els terrats, molts hotels concentren aquests dies la seva oferta de restauració a les terrasses (consulteu-los abans, que el temps i la pandèmia no ajuden). Si trobeu que més aviat teniu necessitat d’elevació espiritual, una altra gran opció és visitar els terrats de Santa Maria del Mar o de la Catedral, dues de les esglésies de la ciutat que permeten descobrir des del seu sostre com es veu Barcelona a vista d’ocell.