Rutes alternatives per Barcelona que no et pots perdre

Barcelona"En aquest punt on som ara es barregen la lluita republicana contra els atacs de l'aviació feixista italiana durant la Guerra Civil i el passat barraquista del barri", explica Emma Fernàndez assenyalant rajoles antigues i esquivant els turistes que hi ha aquell dia. "El garatge per on surt aquest senyor havia sigut el local on els veïns i veïnes compraven els materials per construir-se les cases", recorda Cristina Poza mentre busca una ombra per seguir la ruta. "No és casualitat que després de les pandèmies la ciutat s'hagi reconfigurat", comenta Míriam Comet mentre pedala. Fernàndez, Poza i Comet pertanyen a AndronaCultura, El Tinglado i Luciferases, respectivament. Tres col·lectius dedicats, entre altres coses, a ensenyar una Barcelona desconeguda, una Barcelona arrelada al seu passat i una Barcelona sovint oblidada pels llibres.

Ciència que pedala

Què pot sortir d'unir ciència i bicicletes? Bicibarris és la resposta. Una iniciativa de Biciclot que enguany ha comptat amb el col·lectiu Luciferases per enfocar les rutes en bicicleta sota la temàtica científica. Salut mental, covid, pandèmies, neurociència i intel·ligència artificial són algunes de les propostes que l'associació creada per Míriam Comet i Judit Ferrusola ha adaptat al projecte ciclista de Biciclot.

El cicle Cinètiques crítiques: Divulgació científica sobre rodes planteja sortides en bicicleta per "aprendre i debatre sobre ciència, i acostar-se a la història científica per on circulem diàriament a Barcelona", resa la web de Biciclot. "La ciència normalment es percep avorrida i elitista, però està en el nostre dia a dia i totes fem ciència en algun moment o altre. Fer melmelada és fer ciència!", comenta Comet.

Les persones inscrites a les rutes científiques recorren diferents barris i districtes de Barcelona durant 3 hores tot passant per indrets que tenen a veure amb la temàtica d'aquell dia o que poden aportar històries interessants i curioses relacionades. Comet posa com a exemple la ruta que van fer a l'octubre sobre salut mental i en què van pedalar per Nou Barris. "No és casual que aquesta zona, considerada als marges del nucli neuràlgic de Barcelona, tingués una gran concentració d'hospitals psiquiàtrics", comparteix. De fet, l'antic Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau estava ubicat a l'edifici que actualment acull la seu del districte, la Biblioteca Nou Barris i altres serveis públics.

Arquitectura més enllà de la teoria

El Tinglado és un col·lectiu d'arquitectes vinculades a moviments socials, preocupades per la història dels barris i que tenen una mirada crítica del sector. "Des de la universitat ens hem organitzat per viure l'arquitectura més enllà de la teoria i vam crear el col·lectiu en adonar-nos que la història de la ciutat no era només com explicaven els llibres", explica Cristina Poza, una de les integrants.

Les rutes alternatives d'El Tinglado van començar a través d'un projecte fotogràfic d'Usue Belandia, una de les altres companyes que documentaven l'autoconstrucció al barri del Carmel. Aprofitant tota la investigació feta amb les fotografies, van afegir-hi els seus coneixements arquitectònics i van sumar-hi històries de veïnes de la zona. Així és com neixen les rutes pensades per explicar el fenomen de l'autoconstrucció i com ha configurat gran part dels barris de muntanya de la perifèria nord de Barcelona.

"És un fenomen encara avui invisibilitzat", lamenta Poza. I és que al Carmel aquest tipus d'habitatges encara hi són presents i són l'herència d'una història poc coneguda fora del barri. Una història de famílies migrades de diferents regions de l’estat espanyol que lluitaven de manera individual i col·lectiva per tirar endavant un nou projecte de vida de manera autogestionada. “Nosaltres no fem rutes historicistes, sinó que vinculem relats antics amb problemes actuals, és la nostra manera de connectar amb el passat i entendre el futur”, comenta Poza. “Quan recorres barris t’adones que els problemes actuals estan lligats a problemes de fa dècades i això dona peu a moltes reflexions amb qui ve a les rutes”, afegeix l’arquitecta.

Història fora dels llibres

“Volem aproximar la cultura i la història d’una manera atractiva, contrastada, crítica i profunda”. Aquesta és la declaració d’intencions d’AndronaCultura, un col·lectiu especialitzat en la gestió i divulgació de la cultura i la memòria històrica local. Emma Fernàndez, una de les impulsores d’Androna, explica que fa més de 10 anys van decidir crear rutes i itineraris allunyats del boom que assegura que existeix ara. “Ens interessava ensenyar Barcelona i el seu passat fugint del més turístic i dels discursos oficialistes”, comenta. És per això que han centrat la seva oferta per a escoles, entitats, museus i grups particulars en una visió social, feminista i que dona protagonisme als moviments socials i populars de la ciutat.

Segons Fernàndez, els itineraris d’Androna que més triomfen són els de genealogies feministes: feminismes durant la Transició, dones i Segona República, i repressió i resistències durant la dictadura franquista en són algunes. En conclusió, rutes sobre vida política, cultural i social. “Vam començar a fer aquestes rutes quan no les feia gairebé ningú i hem pogut fidelitzar la gent i especialitzar-nos”, assegura. “A les nostres rutes i itineraris moltes vegades la gent té la sensació d'«Això a l’escola no m’ho van explicar mai. Com és que això no ho sabia?» Una vegada descobreixes, tens ganes de continuar sabent, i és que tenim una ciutat plena d’històries que no ens l’acabem”, afegeix Fernàndez.

Reptes i participació

Fugir de les rutes de paraigües aixecats i audioguia implica buscar temes atractius i desconeguts. No és fàcil competir amb grans empreses i preus d’outlet, però AndronaCultura, Luciferases i El Tinglado han sabut trobar el seu públic fidel i implicat. I ho han aconseguit a base d’acostar el llenguatge, d’oferir informacions curioses i contrastades i de posar en valor el llegat de la ciutat. “Intentem explicar una ciència accessible a través d’un llenguatge quotidià i proper per arribar a tothom”, diu Comet. “A vegades és difícil adaptar la terminologia tècnica, però encara que sigui un repte ho hem de fer per democratitzar l’arquitectura i els coneixements que volem compartir”, afegeix Poza. “És important com t’expresses i com comuniques, aturar-se en llocs còmodes i articular un discurs coherent amb el públic que tens i el lloc on ets, no és el mateix el mig de l’Eixample amb el soroll dels cotxes o els búnquers del Carmel”, diu Fernàndez.

Comptar amb la col·laboració de veïns i veïnes és imprescindible per configurar algunes de les rutes i propostes. És el cas de Custodia Moreno, pregonera d’enguany a les Festes de la Mercè i veïna i activista del Carmel. “Sempre avisem la Custòdia que estarem pel barri fent la ruta que acaba als pisos verds, que és on viu ella, i si pot passa a xerrar amb nosaltres”, comenta Poza. A vegades, fins i tot, hi ha participants de les visites que aporten informació des de la seva experiència. “Moltes vegades la gent ens comparteix anècdotes d’àvies, mares i tietes i descobrim històries bestials!”, apunta contenta Fernàndez.