De ruta pels castells medievals del Baix Gaià

El Baix Gaià és una subcomarca natural del Tarragonès que recull l'afluència del darrer tram del riu Gaià, que neix prop de Santa Coloma de Queralt i desemboca a la platja de Tamarit. "Els que emocionalment ens sentim del Baix Gaià i que, per tant, compartim trets identitaris de la cultura, la història i l'economia som el Catllar, Vespella de Gaià, Salomó, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Renau, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà i, de manera curiosa, Tarragona", explica Yolanda Tarrés Capdevila, guia del castell del Catllar, seu del Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. Tarrés apunta que Tarragona entra dins els municipis d’aquesta subcomarca pels nuclis de Tamarit i Ferran, allunyats de la ciutat i propers al riu, que s'inscriuen dins el terme municipal tarragoní: "Hi ha aquesta petita distorsió perquè Tarragona té aquestes dues pedanies de Tamarit i Ferran i, de fet, el Gaià desemboca als peus del castell de Tamarit", aclareix.

Al segle X, la conca hidrogràfica del Gaià es va convertir en la línia fronterera entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. Seguint la ribera del riu es poden comptar més d'una quarantena de castells, destinats a protegir i controlar el repoblament del territori. A la zona del Baix Gaià avui dia se’n poden trobar fins a 12, la majoria construïts a l'Alta Edat Mitjana. Us en presentem alguns en diversos estats de conservació.

Castell d’Altafulla

L'anomenada Vila Closa d'Altafulla es desenvolupa al voltant d’aquest castell, documentat des de l'any 1059 i declarat bé cultural d'interès nacional el 1949. Al segle XIV va pertànyer a la família Requesens, que va mantenir la propietat fins al 1472, quan es ven a Pere de Castellet. Ireneu Castillo explica al llibre 1001 curiositats dels castells catalans que, en l'últim terç del segle XVII, el castell d'Altafulla passa a ser propietat de Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit. La família Suelves, descendents de Montserrat, en manté la propietat avui dia. L’edifici actual, en un estat de conservació excel·lent, data del segle XVII, moment en què se'n va renovar la major part de l'estructura. Els Montserrat van dotar el castell d'un estil renaixentista, palès en portes i finestres, i li van donar un aspecte de fortalesa. "Es pot visitar amb unes restriccions enormes, dos dies a la setmana, fora de Setmana Santa o de l’estiu, però no es visita a l'interior", apunta Tarrés.

Castell de Tamarit

L’antic poble de Tamarit avui està transformat en el conjunt del castell de Tamarit, que abasta també l’església de Santa Maria i edificacions com les restes del petit llogaret que va créixer al seu voltant o de les drassanes del seu port, que durant l’Edat Mitjana va esdevenir un dels més importants de la costa catalana. De fet, segons explica Castillo al seu llibre, del port de Tamarit van sortir part de les naus amb què Jaume I va conquerir Mallorca entre el 1229 i el 1231. L’origen d’aquest castell, documentat des del 1049, podria correspondre a l’aprofitament d’una fortificació islàmica anterior a la seva construcció com a castell de defensa de la frontera sud del comtat de Barcelona davant les incursions sarraïnes. El castell de Tamarit va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 1988 i restaurat pel pintor modernista Ramon Casas i l’historiador Joan Ruiz i Porta per encàrrec de l’empresari nord-americà Charles Deering, que el 1916 va comprar-lo. La família va vendre la propietat el 1986 i actualment es fa servir per a esdeveniments privats, per la qual cosa no es pot visitar.

Castell de Ferran

Els pobladors de Tamarit es van veure obligats a abandonar la vila per problemes de paludisme derivats de les aigües estancades del Gaià i molts d'ells van traslladar-se cap a l'interior, a Ferran, que actualment és una pedania de Tarragona. El castell de Ferran, que apareix citat per primer cop el 1197 al testament de Guillem de Granada, té els orígens al segle XI, quan només era una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Així doncs, el castell pròpiament dit és una construcció del segle XVII, quan es converteix en un palau residencial gòtico-renaixentista. De la façana en destaca l'escut dels Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII. "És de propietat privada i no es pot visitar, però com que està al mig del poble pots passejar i veure'l de fora, és maco", assegura Tarrés.

Castell del Catllar

El castell del Catllar s'alça sobre un turó que domina un dels meandres del Gaià, al mateix nucli urbà del poble. Es troba damunt un poblat fortificat de l'Edat de Ferro i les excavacions arqueològiques en situen els orígens a l'època musulmana, molt abans del que indica la documentació escrita, que els situa al segle XI, quan el Gaià feia de frontera entre els comtats catalans i al-Àndalus. Al segle XVI el castell experimenta un creixement notable que el transformarà en una edificació de planta triangular amb fossat, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l’interior articulat per un pati central. L’ajuntament del poble en va adquirir la propietat l’any 2002 per restaurar-lo i recuperar-lo, perquè amb l’abandonament i el pas del temps estava en mal estat. Actualment, és la seu del Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià i ofereix visites guiades.

Castell de Creixell

La construcció del castell de Creixell data del 1190, quan l'aleshores bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, va concedir la carta de poblament al municipi. Tot i que la seva base és medieval, d’aquella època només se’n conserva el talús, ja que la resta és del segle XVII.

La seva estructura militar ve dels segles XVI i XVII, quan a la costa tarragonina eren freqüents els atacs pirates i es va decidir reforçar-ne el sistema defensiu. Declarat bé cultural d'interès nacional el 1949, és l'edifici civil més remarcable que es conserva al poble i a l'interior compta amb una capella privada, una biblioteca, un celler i una presó. Tarrés detalla que l'immoble no ha estat mai visitable perquè sempre ha estat en mans privades: "L'ha utilitzat una família durant tota la vida, els pares van morir i fa un parell d'anys que està a la venda", afegeix. El castell es va posar a la venda el 2022 per 2,95 milions d'euros, xifra que l'Ajuntament de Creixell no podia assumir per donar-li un ús públic.