Una ruta per nou fars que no vigilen el mar
El campanar de la Seu Vella de Lleida és el punt de partida d'una proposta turística que permet descobrir els campanars i talaies més emblemàtics de la plana de Lleida
BarcelonaDiu el diccionari que un far és una torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia. I així és, efectivament, però també podem trobar fars terra endins, com posa de manifest la proposta Fars de Ponent, que planteja l’agermanament de les talaies més emblemàtiques de les terres de Ponent, siguin campanars, torres o miradors. Com explica l’impulsor del projecte, Àlex Mases, la iniciativa va sorgir fa gairebé 10 anys: "Vam entrar a l’Ajuntament de Linyola amb la voluntat d’impulsar el patrimoni propi, com l’església, que defineix l’skyline i és el punt més visible del poble". El fet és que l’església "té un campanar espectacular, amb una torre de 30 metres que disposa d’una terrassa que ofereix vistes 360 graus, que és un mirador excepcional de la comarca", i d’aquí va sorgir la idea, explica Mases, que el 2019 va proposar establir col·laboracions amb altres pobles per fer un projecte conjunt. "Se’ns va ocórrer establir connexions visuals entre diferents punts de les terres de Ponent a través dels campanars i fer promoció conjunta. I així va arribar el primer conveni de col·laboració amb la Seu Vella de Lleida", apunta. A partir d’aquí el projecte es va anar estenent i ara en formen part nou localitats: Lleida, Linyola, Os de Balaguer, Balaguer, les Borges Blanques, Agramunt, Bellpuig, Tàrrega i Cervera.
La ruta Fars de Ponent es pot fer per lliure o aprofitant les visites guiades, però per dotar-la de més coherència, s’ha impulsat un passaport que permet als visitants validar cadascuna de les visites durant el període d’un any: durant aquest temps poden gaudir d’avantatges com descomptes i preus especials en les visites a diferents monuments i equipaments. Un passaport que es pot adquirir en els punts d’informació que indica cada municipi. Mases destaca que les talaies que han escollit "permeten connectar aquests punts de referència a través de torres de caràcter defensiu, campanars o balconades, elements que trenquen l’horitzontalitat que tenim geogràficament i que ens permeten veure el nostre entorn des d’una altra perspectiva. A més, aconseguim posar en valor altres elements característics de les terres de Ponent, com les meravelloses postes de sol que tenim a la plana, amb horitzons infinits". Són edificis molt representatius de les comarques de Ponent i l’impulsor del projecte apunta que van buscar que "fossin accessibles, encara que som conscients que no tothom hi pot pujar".
El repte, ara, implica ampliar la llista d’edificacions que conformen el projecte, que està en marxa des de l’estiu passat. Àlex Mases reconeix que aquests primers mesos de funcionament els plantegen "com un acte de promoció interna per a la gent de la mateixa comarca, perquè posin en valor aquest patrimoni propi i en siguin els ambaixadors": "Volem ser l’excusa per conèixer el que tenim a l’entorn, com Penelles i les seves pintures murals, el castell del Remei, l’estany d’Ivars Vila Sana o els vilars d’Arbeca, per exemple". Un altre repte de futur és la voluntat de crear un projecte pedagògic de tots aquests elements patrimonials destinat a centres escolars i la coordinació de les agendes dels diferents pobles "per fer coincidir les activitats d’estiu amb la visita al far de cada localitat". També es vol crear una ruta cicloturística que uneixi els fars, alhora que s’impulsin visites nocturnes i la il·luminació de les talaies. De moment, aquest estiu ja tenen previst fer algunes visites al vespre per gaudir de les postes de sol.
La ruta
L’articulació de la ruta pren forma amb la promoció conjunta d’un passaport, que es pot adquirir en els punts d’informació que indica cada municipi. La ruta és lliure, sense ordre de recorregut predeterminat ni restricció d’edat, i amb el límit temporal establert d’un any des del primer segell/adhesiu fins a aconseguir l’últim.
El campanar de la Seu Vella, que va ser erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV, és de planta octogonal i ofereix unes vistes panoràmiques úniques. Amb una alçada de seixanta metres, s’accedeix a la part superior per una escala caragolada amb 238 graons.
Ubicada al bell mig del Pla, aquest far ofereix una vista de 360 graus sobre la gran esplanada de l’Urgell. Compta amb una torre de 30 metres d’alçada al capdamunt de la qual, i després de superar 125 escales de caragol, hi trobem una terrassa panoràmica amb uns panells interpretadors del paisatge.
El Far dels Campaners és un campanar civil, que pertany al poble, tot i que forma part del conjunt monumental de l’església de Sant Miquel. Per arribar a dalt cal pujar prop de cent escales. A Os de Balaguer, com a poble campaner, cada últim diumenge d’abril celebren la Trobada Nacional de Campaners i Campaneres de Catalunya.
Una de les icones més representatives de Balaguer i un dels balcons més interessants de la Noguera. L’actual església és un temple gòtic que es va alçar sobre un antic oratori romànic dedicat a Sant Miquel, i una mesquita quan la medina Balaghí marcava la frontera superior d'al-Àndalus.
El temple principal i més gran de les Borges Blanques. Acabat el 1727, consta d'una planta en forma de creu i un campanar adossat que es va acabar de construir el 1899. El cim, de 50 metres, està coronat per un far que s'utilitzava per indicar als pobles del voltant que la farinera funcionava i ja hi podien dur la collita a moldre.
El Pilar d’Almenara d’Agramunt
Una torre de guaita del darrer terç del segle XI, que s’aixeca en el punt més alt de la serra d’Almenara, situació que permet el control visual sobre una bona part de la ribera del Sió i de la plana d’Urgell. La torre, d’uns 7 metres de diàmetre i 15 metres d’alçària, és l’únic vestigi conservat del que va ser el castell d’Almenara.
Construït a partir del 1507, és un edifici de planta rectangular organitzat entorn de dos claustres centrals que domina sobre la vall del Corb. Va ser declarat monument historicoartístic de caràcter nacional per la Generalitat l’any 1984.
Església del segle XII que va haver de ser completament reconstruïda l’any 1672 per la caiguda del campanar damunt el temple. El campanar, de planta quadrada i torre vuitavada, té una alçada de prop de 50 metres i acull 7 campanes, una de les quals de grans dimensions.
Compta amb un robust campanar, d’uns 50 metres d’altura i d’arquitectura gòtica, que s’aixeca per sobre de la Col·legiata de Santa Maria i la Paeria, dominant la plaça Major de la ciutat. Té vuit costats iguals amb les arestes ressaltades, a semblança del de Lleida.
Consells per fer ruta sota el sol
- Eviteu fer ruta a les hores del migdia, que és quan fa més calor.
- Porteu una gorra o un barret per protegir-vos del sol. No oblideu les ulleres de sol i la crema amb factor de protecció solar alt.
- Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
- Procureu caminar per l'ombra i anar descansant en llocs frescos.
- Porteu i beveu aigua sovint.
- Pel que fa als àpats, opteu per menges lleugeres, com ara amanides, fruites i verdures.
- Mulleu-vos una mica la cara, els canells i la nuca i, fins i tot, la roba.
- Si porteu criatures en un cotxet, recordeu que no s’ha de tapar quan s’exposa al sol, ja que es propicia que s’escalfi en excés i creï un efecte sauna.