Així és la roba que fan els famosos

BarcelonaHa acabat sent un símbol de prestigi, perquè ser famós acostuma a ser sinònim de poder i, normalment, de tenir prou capital per diversificar inversions. La indústria del totxo ha sigut tradicionalment la preferida, però sobretot en alguns músics de renom, molt acostumats a viure de la imatge, també es porta crear marques de roba o, en casos menys arriscats, tenir col·leccions pròpies en firmes potents. No és un fet nou: quan avui veiem C. Tangana creant la seva firma personal de roba hem de pensar que això mateix ho van fer rapers com Jay-Z, Nas o els Wu Tang Clan fa 25 anys. Van ser els primers a adonar-se que la roba podia ser una via complementària al marxandatge típic dels concerts. Però fora de la música també hi ha exemples a grapats: marques tan populars com Lacoste o Fred Perry surten de famosos, en aquest cas esportistes, tot i que en els seus casos van començar com a roba tècnica.

Sense moure'ns del gremi, els primers noms que a tothom li venen al cap són Michael Jordan i Tiger Woods, que amb col·leccions pràcticament independents dins de Nike van fer furor venent vambes o peces de vestir als seus fans. Un dels pioners en crear una marca pròpia, com en quasi tot el que va fer en vida, va ser Johan Cruyff. L'holandès volador no només va ser el primer futbolista a aparèixer en un anunci a la televisió a l'Estat (el de pintures Bruguer, l'any 1974), també va ser pioner en això de tenir una marca amb el seu nom. Va ser a finals dels setanta, poc després que es negués a vestir la samarreta d'Adidas de la selecció holandesa, que no el patrocinava a ell personalment. Avui en dia la marca Cruyff, amb més de quaranta anys d'història, ha crescut de manera sostenible, apostant per la roba esportiva i les vambes urbanes amb estil. Als anys vuitanta i noranta va tenir la seva edat d'or, quan ell portava les peces als entrenaments amb el Barça i la selecció del seu país les va lluir als Jocs Olímpics de Seül. Al carrer del Pi de Barcelona hi ha una botiga on trobar totes les noves col·leccions.

Altres jugadors de futbol amb marca de roba són, per descomptat, David Beckham, un influencer abans que naixessin les xarxes socials, o altres com Zlatan Ibrahimovic i Cristiano Ronaldo, que té la seva pròpia firma de calçotets. A primera vista no semblava que Leo Messi fos algú amb l'ambició per triomfar en el món de la moda, però al final s'hi ha llançat i la roba ha sigut un dels últims sectors en els quals ha invertit. El futbolista argentí no s'hi va trencar les banyes per escollir el nom del negoci (Messi), però ha apostat per la qualitat llançant una línia de roba casual dissenyada per Virginia Hilfiger, germana de Tommy Hilfiger. La col·lecció té un preu lleugerament més alt que la roba de baix cost, però molt més modest que les grans firmes. Es pot trobar a la seva botiga online o a Santa Eulàlia, a Barcelona.

'Urban' i moda

Pel que fa als músics, són el professionals més donats a fer incursions en el món de la moda i crear marques pròpies. És el cas de Justin Bieber, Gwen Stefani, Kanye West, Pharrell Williams o Rihanna amb l'exitosa Fenty. Són exemple per a C. Tangana, que en el seu intent de dominar el mercat espanyol també ha aprofitat l'oportunitat de tenir una firma de roba centrada en l'streetwear. La seva marca es diu Late Checkout, i l'ha presentat fa poques setmanes, coincidint amb el seu 30è aniversari. Tangana, que ha apostat per treballar amb artistes com l'estilista Alex Turrión, ha presentat una primera col·lecció més aviat sòbria, inspirada en la filmografia del genial director Wes Anderson i l'obra pictòrica de David Hockney. Models sense estridència i bàsics però a preus alts –una de les grans crítiques que ha rebut aquesta aventura empresarial–. Uns pantalons de xandall costen 160 €, els polos de màniga llarga 340 € i les camises 460€. Peces que no són aptes per a totes les butxaques.

Una altra opció que alguns artistes fan és la de firmar una col·lecció dins una marca consolidada. Aquest és el format que ha unit Bershka i Bad Gyal, que amb aquesta col·laboració consolida el seu imparable salt cap al mainstream. La cantant de Vilassar de Mar ha presentat aquest maig una col·lecció que s'esperava icònica, com és ella: roba per dona sexi, atrevida i juvenil, plena de peces com biquinis, microshorts i vestits minúsculs entre altres, totes en consonància amb l'estètica de la cantant. La novetat, però, ha arribat amb polèmica: és una col·lecció que ha tingut cert rebombori a les xarxes socials a causa del seu tallatge, ja que està pensat per a dones molt primes. El que està clar és que l'èxit està assegurat, ja que al magnetisme de la cantant se li suma que les 28 peces dissenyades per Bad Gyal no han entrat al mercat a preus excessivament alts.

Rosalía, per la seva banda, encara no té una marca de roba pròpia (temps al temps), però sí unes vambes Nike, firma de la qual és ambaixadora des de l'any passat. A la cantant de Sant Esteve Sesrovires, que ja va inspirar una línia de roba per a Pull and Bear, l'havíem vist lluir unes Nike Air Max 2090, però va anar un pas més enllà quan a mitjans de març va aparèixer un tutorial al seu Instagram. Ensenyava com cordar-se un model de Nike mai vist fins ara: les Espardille, unes vambes íntegrament blanques que es van convertir en les primeres espardenyes esportives de la història. Encara que l'anunci va ser una revolució a casa nostra –i que es va comprovar com un element de la nostra cultura popular es feia universal després que també les portés Salvador Dalí–, el cert és que no es poden trobar a les botigues. De moment no tenen data anunciada de llançament, tot i que els rumors apunten a aquest estiu. Per si les sabatilles necessitaven una signatura, aquí la teniu: es pot llegir We just did it Rosalía a l'interior.

Moda i Instagram

El canvi de paradigma del sector de la moda ha arribat amb la proliferació dels influencers i el seu modus vivendi, molt centrat en la imatge i en el que vesteixen. Per això alguna de les estrelles d'Instagram, com la italiana Chiara Ferragni, s'han llençat a crear una marca pròpia. També és el cas de la reina de les xarxes catalanes, la badalonina Aida Domènech (més coneguda com a Dulceida), que promociona la seva firma de roba des del seu compte, que actualment supera els 2,8 milions de seguidors. Amb un seguiment així, qui necessita invertir diners en publicitat? A la botiga, que òbviament també porta el seu nom, hi ha vestits, tops, dessuadores i pantalons a un preu relativament assequible pel que acostumen a ser aquest tipus de productes. Si les influencers ens havien acostumat als seus consells sobre com vestir, el pas natural semblava aquest: empènyer-nos a portar la seva pròpia roba per així engreixar una mica més la seva butxaca. Aquest format va a més, i pràcticament cada setmana una nova instragramer crea una nova firma: Anine Bing, Jeanne Damas, Alexandra Pereira, Paula Ordovás, Inés Arroyo..., i la llista no para de créixer.

I acabem amb un clàssic: Antonio Banderas no és només un actor, també és un empresari inquiet que ha fet múltiples inversions per tot el món, entre les quals també hi ha una marca personal i una línia de roba. La marca és de colònia, Diavolo, que es va fer especialment famosa fa una dècada gràcies a uns icònics anuncis que va protagonitzar ell mateix. Com no podia ser d'una altra manera, el perfum és exclusivament masculí. Però el radar de l'actor malagueny és ampli, i també ha mirat a la moda, una disciplina que el fascina i que fins i tot va estudiar el 2016, com avui la seva filla Stella del Carmen, a l'escola londinenca Central Saint Martins. Banderas va dissenyar la línia Selected Homme, una de les marques de la danesa Bestseller, firma coneguda com la Zara danesa.