Vins Pravi, creada el 1964 a Manresa, és una envasadora de vi que promou la reutilització. Ella sola tanca el cicle: neteja les ampolles amb una planta de rentatge pròpia, les omple de vi, les distribueix, les recull i de nou a netejar. "Nosaltres no hem abandonat mai el sistema que s'utilitzava antigament", reivindica Antoni Prat, que té una explicació per ajudar a entendre per què s'ha perdut. "És una inversió que costa d'amortitzar, i s'ha de tenir un sistema de recollida d'envasos i tornar-los a posar al mercat", indica, si bé en el seu cas aquest procés "funciona bé i de manera eficient" gràcies als seus clients, que "també creuen en la reutilització i en el medi ambient i són fidels al sistema". Amb el ReWine ara se senten més acompanyats en aquest camí. "Celebrem que sembla que ja no estem sols", diu.
Reutilitzar ampolles de vi per lluitar contra el canvi climàtic
La recuperació d'aquesta pràctica suposa una reducció d'un 28% de la petjada de carboni
BarcelonaEl que fa gairebé tothom un cop s'ha acabat una ampolla de vi és llençar-la a les escombraries. Però tan sols amb un petit esforç podem fer que l'ampolla acabi sent reciclada si la dipositem al contenidor que li correspon, el verd del vidre. Quan hi cau, fa un bon terrabastall, que ens podríem estalviar tornant al que ja s'havia acostumat a fer en el passat, i que encara és millor que reciclar. Es tracta de recuperar la reutilització d'ampolles usades, que, una vegada s'han netejat bé, poden aguantar almenys set rentades sense fer-se malbé. El principal benefici és la reducció de la petjada de carboni (un 28% de mitjana), o sigui que aquesta vella pràctica es pot convertir en un nou aliat per mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, si es fan les inversions per fomentar-la, s'afavorirà que una ampolla reutilitzada acabi sent fins i tot més barata que una de nova.
Aquestes són les conclusions del projecte ReWine, que, mitjançant fons europeus, ha invertit un milió d'euros per estudiar si és viable tornar a aquesta pràctica. S'hi han involucrat set cellers catalans (la Cooperativa Falset Marçà, Família Torres, Albet i Noya, La Vinyeta, Talcomraja, Joan Ametller i Vins Pravi), 54 restaurants, 32 botigues o supermercats (entre els quals, Ametller Origen i Caprabo), tres deixalleries, dues plantes de rentatge d'ampolles, entitats mediambientals i la Generalitat.
Records d'un altre temps
La reutilització d'ampolles de vi és testimonial a Catalunya, però de quan es feia en fa memòria Josep Serra, del celler La Vinyeta de la denominació d'origen (DO) Empordà. "Recordo quan era petit que era una pràctica habitual, almenys als pobles", assenteix. "De fet, els nens a vegades jugàvem a recollir llaunes i ampolles, les tornàvem a la botiga i ens donaven alguns cèntims".
Ara durant més d'un any a La Vinyeta han acumulat ampolles buides (unes 7.500) procedents dels consumidors, després les han enviat a netejar i finalment han servit per embotellar els mateixos vins del celler "sense cap mena d'incident", recalca Serra. Admet que no hi han sortit guanyant econòmicament, en aquesta prova pilot amb volums petits, però no tot era això. "No estem parlant de diners. Estem parlant d'una responsabilitat que tenim entre tots de tornar a un model més sostenible, i és que la reutilització implica un consum energètic molt més baix", argumenta, i fa una crida a estendre aquesta pràctica: "Animo tots els altres cellers, restaurants, botigues... a afegir-se a recollir ampolles i retornar-les, i així tornem al que ja havíem fet i que no hauríem d'haver deixat de fer mai".
Amb el projecte s'ha comprovat que és viable recuperar la reutilització a gran escala, però caldria polir diversos aspectes tècnics perquè tingui recorregut.
El ReWine va néixer el 2015 motivat pel fet que només el 19% dels envasos de begudes són retornables, explica el cap de l'àrea de projectes d'innovació del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador del ReWine, Juan Fran Sangüesa. "Vam constatar que en el sector del vi no es reutilitzava cap envàs" (a Catalunya només hi ha algun cas comptat), remarca, i això fa que anualment es produeixin unes 147.000 tones de residus de vidre, i el 43% de les ampolles ni tan sols es reciclen. El 2016 es va posar en marxa el projecte, mitjançant el qual també s'han posat a prova diverses fórmules per incentivar la col·laboració dels consumidors (com participar en un sorteig d'experiències en cellers o obtenir 10 cèntims d'euro per retornar l'ampolla), i se n'acaben de presentar els resultats mitjançant una jornada celebrada en línia per evitar nous contagis de covid.
S'han venut unes 150.000 ampolles, de les quals se n'han reutilitzat unes 82.000 (el 54%), entre les recollides als restaurants i les tornades a botigues, supermercats, punts verds o directament als cellers, i això ha permès estalviar 34 tones de residus. A més, al cap de vuit usos per ampolla (set rentades), l'estalvi ha sigut de 171.057 quilos de CO2 equivalent (entre 1,7 i 3,7 CO2 eq./ampolla). Per fer-se'n una idea, és comparable a fer 11,5 voltes a la Terra en un cotxe. En gairebé tots els escenaris analitzats surt uns cèntims més car per ampolla reutilitzar que no pas fer-ne servir una de nova, però hi ha un aspecte que ajuda a explicar-ho: la planta on s'han rentat bona part de les ampolles és Infinity i és a Villena (Alacant), amb el consegüent cost afegit econòmic i ambiental que genera el transport. Així que una de les conclusions, que han verbalitzat Marta Beltran (de l'entitat ambiental ReZero) i Gabriela Benveniste (de l'estudi Inèdit), és que per ajustar costos es podria tenir una planta de rentatge per a cada DO vinícola catalana; una altra, que s'incrementi l'import que s'incorpora en el preu de tota ampolla nova destinat a sufragar-ne el reciclatge.
Nova llei de residus
La nova llei de residus de Catalunya està en procés d'elaboració i vol donar un paper protagonista a la reutilització, també de les ampolles de vi. El millor és no generar residus, però si cal fer-ho, és preferible reutilitzar abans que reciclar. El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, diu que "el reciclatge és bo, però la reutilització és prioritària", i caldrà trobar les solucions perquè sigui viable. Segons Tost, "en altres països europeus la reutilització està molt estesa, i aquí no prou perquè fins ara s'ha vist una mica com l'aneguet lleig". Amb el ReWine ja s'han detectat els reptes a resoldre. A més d'on és més convenient fer el rentatge, s'ha plantejat quines etiquetes han de dur les ampolles (haurien de ser hidrosolubles) o la conveniència de consensuar almenys alguns models d'ampolla amb mides estàndards perquè, segons argumenta Tost, "no és possible que tinguem al súper del barri espai per a 200 ampolles diferents que es vagin classificant a la rebotiga esperant que se les enduguin".
Cal fer-ho fàcil per al consumidor
Al celler Família Torres, que exporten a gairebé tot el món, es parla fins i tot de la necessitat d'un estàndard europeu. Ha participat en el ReWine amb la reutilització de 3.200 ampolles del vi Viña Sol blanc, un dels més coneguts d'aquest celler. Les ha tornat a fer servir fins a una desena de vegades, ha comprovat que és una pràctica ben segura i ha fet tastar el vi del cinquè cicle i el desè a un grup. "El consumidor final no era capaç de distingir-les", diu Núria Mallen, responsable de gestió mediambiental de Torres. D'experiències de reutilització d'ampolles de begudes n'hi ha nombrosos exemples d'èxit a fora i aquí: la sidra al País Basc, els vins de la regió austríaca d'Estíria, la beguda kombutxa (feta a base de te fermentat) als restaurants Flax & Kale i l'aigua de Sant Aniol, que des del gener també tindrà en alguns súpers bosses reutilitzables per a sis ampolles per facilitar el retorn de les de vidre. La cosa és facilitar-ho al consumidor, perquè ja hi està predisposat. Amaya Prat, que és directora de R+D+I d'Ametller Origen, diu que perceben clarament com hi ha ganes de fer compres més sostenibles, i Beltran afegeix: "Tots som consumidors i, si ens ho posen fàcil, a tots ens agrada poder contribuir amb petits actes a millorar el planeta".
