La reutilització, sortida d’emergència
La filosofia Zero Waste proposa intentar generar els mínims residus, tant d’envasos com de menjar
BarcelonaLa reutilització s’ha erigit en una mena de sortida d’emergència per al medi ambient: tornar a utilitzar el que ja s’ha fet servir és una manera d’ajudar el planeta que està a l’abast de tothom. I és que el problema mediambiental va molt més enllà del plàstic, de manera que per ser sostenibles estem tornant a formes de consum del passat. Un exemple són els mocadors de roba, que tornen a ser tendència, juntament amb objectes nous com ara les palletes de metall o raspalls de dents biodegradables, entre moltes altres solucions que venen acompanyades de la filosofia Zero Waste. Aquest moviment proposa reduir els residus que generem, reutilitzar tot el que sigui possible, optar per productes sostenibles i que es puguin degradar sense fer malbé el medi, lluitar contra el malbaratament alimentari... En definitiva, conscienciar sobre el tipus de consum que fem. La màxima aspiració que té és que no sigui necessari reciclar escombraries perquè no n’hi hagi, gràcies a la reutilització. Aspiren a un estil de vida 100% lliure de residus no reciclables, especialment de plàstics. A l’origen de tota aquesta tendència hi ha precisament el greu impacte que causen els residus plàstics als ecosistemes del planeta.
De fet, per a la cofundadora de l’establiment sense residus Yes Future, de Barcelona, Olga Rodríguez, l’impacte dels plàstics ha ajudat a “despertar una consciència i un sentit comú sobre el què i el com consumim”, davant d’una urgència en el consum que ha donat lloc a abocadors on s’acumulen tones de residus que trigaran anys en desaparèixer. Per a ella, el fet de ser cada vegada més conscients d’aquest impacte negatiu que estem generant fa créixer la necessitat d’utilitzar objectes que durin i suposin una alternativa per als d’un sol ús, tan presents actualment. “Molts dels envasos que tiràvem al reciclatge no havien estat a casa ni mitja hora; tan aviat com arribaven, guardàvem el seu contingut en pots de vidre i tiràvem l’envàs en què venien”, diu Rodríguez d’aquest tipus de plàstics d’un sol ús. De fet, l’última iniciativa del moviment Zero Waste a l’Estat ha sigut un boicot d’una setmana als productes envasats en plàstic per conscienciar la població.
Com un polvorí a les xarxes socials
En la implantació d’aquest estil de vida hi ha un país pioner: Austràlia, que ha sigut líder en legislar el tema i ha fet que grans cadenes de supermercats, empreses i botigues estiguin enfocades al residu zero i tinguin articles sostenibles per ajudar a reduir residus. Aquí el missatge Zero Waste també s’està estenent, sobretot a través de les xarxes socials, i a Barcelona i altres punts de l’Estat ja hi ha nombroses iniciatives de venda a granel o amb envasos sostenibles en la línia del moviment Zero Waste. La realitat és que ja hi ha un mosaic d’usuaris molt variat que demana aquest tipus de productes i botigues. Si bé hi ha un perfil de joves familiaritzat amb aquestes alternatives, també hi ha una part del públic general interessat en reduir residus, però que està més perdut sobre com aconseguir-ho. En realitat, però, la filosofia Zero Waste impregna des d’estudiants amb economies ajustades que volen ser més conscients en generar un impacte positiu en el medi ambient fins a famílies amb fills que creuen en la importància d’ensenyar les futures generacions a cuidar el planeta des de ben petits. I no ens oblidem d’una part dels consumidors, més grans, que recorden que en el passat ja es feien servir moltes d’aquestes propostes que ara han tornat, com la compra a granel.
Compres amb valor social
Avui dia estem envoltats de productes molt econòmics, fets de plàstics, vinguts de l’altra punta del món i dels quals en desconeixem l’origen i les condicions de treball en què s’han fet i que tenen una vida molt curta. En contraposició, cada cop més podem trobar productes fets amb ingredients naturals, més sostenibles i respectuosos però amb un preu força més car. Tot i així, Olga Rodríguez explica que, de fet, el preu és relatiu, perquè cal tenir en compte el que dura el producte i quin impacte té en el medi. Per a ella, un dels avantatges dels productes sostenibles és que, a banda ser més respectuosos amb el medi ambient, ja que són biodegradables o compostables, són més saludables, “ja que el BPA (bisfenol-A) que es troba en productes de plàstic és un dels components més tòxics i causant de moltes malalties”.
Frenar el malbaratament
Amb tot, la sostenibilitat també es troba en gran mesura en l’alimentació, un hàbit diari amb gran incidència en la generació de residus. A banda dels envasos que l’alimentació genera, molt sovint el menjar en si mateix es malbarata. A Catalunya, un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha dimensionat el malbaratament en unes 260.000 tones anuals, cosa que equival a 34,9 kg per habitant i any i a un 7% de les compres de menjar sòlid, segons dades de la iniciativa Som Gent de Profit.
Una de les persones més actives en la lluita contra el malbaratament és la xef Ada Parellada, que ha liderat nombroses iniciatives per conscienciar la població, últimament fent tallers juntament amb Caprabo. Per a ella, les raons del malbaratament alimentari són multifactorials, com ara les exigències del mercat, un ínfim preu de l’aliment en relació a tota la resta de costos de la producció o unes importacions excessives de productes a un preu més baix del que es pot produir a casa nostra, “però la raó primordial és que hem desvalorat els aliments i hem reduït el seu valor al seu preu”, lamenta la cuinera, que considera que això fa que si l’aliment és barat el llencem més tranquil·lament.
Al seu parer, l’escàndol del malbaratament va començar en el moment més profund de la crisi econòmica, quan es va fer palès com famílies assotades per la crisi rebuscaven en els contenidors on els supermercats llençaven els aliments i això removia les consciències. Però no només es tracta d’un tema moral, sinó també de sostenibilitat, ja que aquest malbaratament té conseqüències mediambientals, com ara “estressar la terra exigint-li una producció desorbitada”, així com la gestió dels residus. “Tenim la idea naïf que quan llencem els residus als contenidors, aquests desapareixen per art de màgia”, diu Parellada, que recorda que els residus s’han de gestionar i la seva gestió és igual o més cara que la producció d’aliments. La bona notícia és que hi ha un cert canvi de paradigma. Ella recorda, per exemple, que fa uns anys va proposar a un supermercat que col·loqués un prestatge de productes just abans de retirar-los, amb un preu molt més baix, i la resposta dels gestors del supermercat va ser que els clients no volen veure aliments lletjos: “Ara ja és una pràctica habitual en molts supermercats i això dignifica el comerç als ulls del consumidor”, celebra. Tot està en canvi constant.
Un moviment amb cinc principis
Amb més de 16.000 usuaris a Facebook i un creixement estrepitós, Zero Waste basa la seva filosofia en cinc principis: el primer, rebutjar tot el que no sigui necessari, pensant-s’ho dos cops abans de comprar, basat en el fet que sovint comprem per impuls. La segona màxima és reduir i comprar a granel en lloc d’envasos prefixats d’un quilo. La tercera norma és sempre reutilitzar abans de llençar, donant una segona vida al producte. El quart punt és reciclar quan no es pot reutilitzar. Finalment, el grup aposta per compostar les restes orgàniques per nodrir les plantes i jardins.