El comensal gurmet i il·lustrat omple aquest estiu els restaurants d’estrella Michelin de Barcelona, però no ho ha tornat a fer el superric, aquell que podia demanar vins de cinc xifres de les cartes sense pestanyejar, de 20.000 euros en amunt. Ara bé, tant per als turistes actuals, procedents especialment de Nord-amèrica i del nord d’Europa, com per als hiperrics que visitaven la ciutat abans de la pandèmia, els menús de degustació harmonitzats amb vins dels restaurants de tres i dues estrelles Michelin suposen una diversió econòmica. I és així perquè aquests àpats costen ("només", opinen ells) entre 200 i 300 euros. Per això, l’únic moment en què poden marcar el seu poder adquisitiu és en la demanda de les ampolles més preuades dels cellers, que els restaurants custodien amb pany i forrellat i que sovint han comprat en subhastes arreu del món.
Tant abans de la pandèmia com ara, els turistes hiperrics no tancaven restaurants o, si més no, és el que asseguren els propietaris dels restaurants, però sí que els demanaven reservats, per menjar separats de les sales grans. I agost tampoc no és el mes en què s’entaulaven a Barcelona. De fet, alguns dels restaurants d’estrella Michelin de Barcelona fan vacances justament a l’agost, sabedors que aquest turista triava i tria destinacions com Eivissa, on hi ha el restaurant Beso Beach, que té servei d’helicòpter amb el qual recull a Barcelona, Madrid, Marbella i València els comensals i que es promociona com a únic en el món amb aquest servei. “Segons les condicions climatològiques i el temps de durada del vol, el preu varia, però des de Barcelona normalment el cost del vol (sense l’àpat) és de 2.200 euros”, afirmen responsables del Beso Beach d’Eivissa.
Per continuar, al restaurant Alkímia, el cuiner Jordi Vilà afirma que el client que visita el seu restaurant amb una estrella Michelin “fa turisme buscant aquest tipus d’establiments”, i afegeix que a la ciutat o bé “sobren restaurants” o bé “falten clients”, i ho exemplifica amb el cas que, passada la temporada d’estiu, no són tants els establiments que omplen diàriament les taules.
Per la seva banda, Pere Monje, propietari i maître del restaurant Via Veneto, del carrer Ganduxer de Barcelona, diu que Barcelona “ha recuperat el turisme, cosa de la qual ens hem d'alegrar”, però que el fet que no hi hagi tornat el que té més poder adquisitiu “cal treballar-ho entre tots, també com a ciutat, que ha de plantejar-se tenir infraestructura d’hotels de luxe i un nivell de seguretat alt”, afirma Pere Monje, que es refereix a la inseguretat que hi pot haver en certs moments a la ciutat. En aquest sentit, afegeix, “hi ha ciutats com Madrid i Màlaga, a l’Estat, i Lisboa, a Portugal, que ho han treballat de valent i ho han aconseguit, i que ja estan per davant de Barcelona”, afegeix Monje.
Mentrestant, a Castelló d’Empúries, els cuiners del restaurant de l’Hotel Empòrium, Màrius i Joan Jordà, diuen que els comensals d’aquest estiu (procedents de Noruega, Bèlgica i Singapur, segons diuen) omplen les setze taules del restaurant diàriament i, a més, demanen el menú de degustació extens. “Notem que volen fer l’experiència completa, amb l’harmonització dels vins, que sabem que troben econòmic”. Esclar, afegeix Màrius Jordà, “comparat amb els preus dels restaurants amb estrella Michelin del seu país, els nostres restaurants són econòmics, molt econòmics”, apunta el cuiner. El restaurant Empòrium, dels germans bessons Jordà, va aconseguir la primera estrella Michelin fa vuit anys, amb una cuina basada en la temporalitat i en els productes de proximitat.
A Cadaqués, una de les poblacions que han acollit tradicionalment un turisme amb poder adquisitiu, a l’Hotel Blaumar, els responsables comenten que l’ocupació és bona, però que el turisme gasta menys, té un poder adquisitiu inferior respecte del que havien tingut altres anys, especialment abans de la pandèmia. “Per a un únic gelat, hem vist que mengen cinc persones”, diuen, i l’exemple és detonant de com és el turisme que vol contemplar la façana marítima del cap de Creus.
D’altra banda, a Ciutadella, a Menorca, el cuiner Joan Bagur, del restaurant Rels, lamenta que aquest estiu el turisme s’hagi pogut moure sense restriccions. “A Menorca, durant els estius de pandèmia, ens hem trobat amb més comensals que mai als restaurants, sobretot nacionals”, diu. I era així perquè a l’illa els macrohotels estaven tancats i, per tant, el turista que visitava l’illa de la calma estava obligat a voltar. Per contra, “aquest any aquests hotels absorbents estan oberts i, per tant, els turistes no en surten perquè allà els hi ofereixen tot”. El cuiner també coincideix que el turisme amb un poder adquisitiu alt no ha arribat a l’illa. “Ho notem en la demanda d’escumosos i xampanys, que aquest any està aturada”, diu.
Per acabar, el propietari de l’Hotel Alma de Barcelona (cinc estrelles), Joaquín Ausejo, i el cuiner Gio Esteve, expressen optimisme per la situació actual que viuen al restaurant de l’hotel, no pel turisme top, que no ha vingut encara, i encara menys a l’agost. Per contra, diuen que tenen “un client local fidel", que ha valorat l’espai que han redissenyat "pel covid": "Hem habilitat el jardí, i ens demanen més vi i de més valor econòmic que mai”, diuen. El fet que l’hotel fos un dels primers a obrir després de la pandèmia els va permetre assistir a compres de grans vins, abans que ho fessin altres hotels. “El fet de servir taules al jardí, en un espai verd espaiós, també ens ha donat un valor com a restaurant, perquè curiosament s’han convertit en les taules més especials”, conclou Joaquín Ausejo.
![La revista 'How to spend it' canvia de nom, fent servir l'abreviatura 'HTSI'.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
