Reptes virals: per què agraden tant?

BarcelonaDes de fa unes setmanes les xarxes s’han omplert de fotografies en què les persones mostren com eren fa 10 anys i com són ara. Es tracta del #10YearsChallenge, l’últim repte viral, que ha tingut un gran èxit i ha fet que milers de persones -anònimes i celebrities - rebusquessin en els seus àlbums de records per aconseguir una foto representativa de fa 10 anys.

Aquest és només l’últim exemple de la passió que desperten aquests reptes virals, que són molt variats. N’hi ha que tenen fins solidaris, com el famós Ice Bucket Challenge, que consistia en tirar-se per sobre una galleda d’aigua glaçada i que va aconseguir recaptar milers de dòlars per a la investigació de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

N’hi ha que es fan purament per diversió, com el Mannequin Challenge, que consistia en gravar un grup de gent fent coses però aturats, com si fossin estàtues petrificades, que va tenir un gran èxit. Però també n’hi ha de perillosos. L’últim exemple el vam viure aquest estiu quan es va popularitzar el repte #InMyFeelingsChallenge, que consistia en baixar d’un cotxe en marxa i posar-se a ballar al costat mentre sonava aquesta cançó i el cotxe continuava en marxa. El repte es va popularitzar tant que la policia va haver de sortir públicament a demanar que la gent no hi participés i van alertar que les multes per fer-ho podien arribar fins als 800 euros.

Un altre dels perillosos va ser el #TipePodChallange, que consistia en menjar-se pastilles de detergent per a la roba i que va comportar l’ingrés a urgències de més d’una persona que havia participat en el repte. L’últim d’aquests reptes perillosos ha sigut el #BirdBoxChallenge, que consisteix en fer coses quotidianes -des de cuinar fins a posar el rentaplats passant per planxar o dutxar-se- amb els ulls embenats, seguint el que fan els protagonistes de la pel·lícula de Netflix Bird box. La perillositat del repte ha obligat la plataforma de continguts audiovisuals a demanar públicament a la gent que no participi en aquest repte.

“Aquests reptes tenen molt d’èxit perquè aporten un plus d’emoció i permeten trencar amb la quotidianitat”, diu Francesc Núñez, sociòleg i professor d’humanitats de la UOC. Molts, a més, tenen una altra dimensió: “Allò típic dels nens de «A que no t’hi atreveixes?» ara es fa través de les xarxes”, explica aquest sociòleg, que diu que la raó per la qual aquests reptes tenen tant d’èxit és sobretot perquè “apel·len a la dimensió social, de prestigi i d’imatge, de què pensaran de tu, i això és molt potent”.

Per a la professora de psicologia social de la UB Mari Carmen Martín, hi ha tres tipus diferents de challenges. “N’hi ha alguns de positius i solidaris, com va ser el de l’esclerosi múltiple, que estava molt bé perquè despertava l’altruisme de la gent”, diu aquesta experta. Martín recorda que “hi ha diversos estudis que apunten que la conducta prosocial -la d’ajudar els altres- es veu alimentada a les xarxes i aquest tipus de reptes en serien un bon exemple”. Un altre tipus de challenges són els egocèntrics. “En aquest cas es tracta d’un exercici narcisista”, diu Martín. “Les xarxes multipliquen un cert egocentrisme que tots nosaltres tenim i aquests reptes el multipliquen encara més”, destaca. I, finalment, l’últim tipus de challenge és el perillós. “Són els reptes extrems, que suposen riscos reals per a qui els fa, i que també estan connectats amb aquest narcisisme”, diu l’experta.

Per a Francesc Núñez, un altre fet molt important per entendre l’èxit d’aquests reptes és “la possibilitat de ser vist per molta gent”. “Això és una de les coses que ofereixen internet i les xarxes: pots tenir fàcilment el teu minut de glòria, un reconeixement que traspassi fronteres ràpidament, pots tenir l’aplaudiment de molta més gent que el teu grup d’amics”. Per a Núñez, la simple idea d’imaginar tota la gent que pot veure el repte que una persona farà “funciona com un al·licient molt potent, genera emocions molt fortes fins i tot abans que passi”. Aquest sociòleg explica que el reconeixement dels altres és un reforç molt potent perquè “fa que ens sentim bé, en una posició destacada, fins i tot per sobre dels altres, i aquest sentiment és clau per entendre per què la gent participa en aquests reptes”.

Els dos experts apunten que tot i que hi ha challenges que atrauen una varietat molt gran de persones, en general són els joves els que se senten més atrets per aquestes iniciatives. “És sobretot la gent jove la que busca el reconeixement, la que té més necessitat d’aprovació del grup, els que busquen l’heroïcitat... perquè estan en un moment de construcció de la personalitat”, diu Núñez. “La gent que participa en aquests reptes busquen reconeixement immediat, estan buscant likes i segurament també conversa”, diu Martín, que destaca que “la part del nostre cervell relacionada amb les addicions s’activa amb els likes ” i per això hi ha gent que està enganxada a tenir l’aprovació dels altres a través de les xarxes.

La part fosca dels ‘challenges’

Francesc Núñez alerta sobretot de “la part fosca” d’alguns d’aquests reptes a les xarxes, “que poden implicar, fins i tot, un risc per a la vida”. Per a Núñez és preocupant sobretot perquè molts joves “no saben valorar bé el risc, costa molt que pensin que els passarà alguna cosa dolenta, i normalment no reflexionen sobre el que faran abans de fer-ho”. Per això, diu aquest expert, “és important parlar amb els fills per fer-los entendre quins riscos poden amagar determinades accions i ensenyar-los la importància de pensar abans d’actuar, de reflexionar sempre abans de fer alguna cosa”. Mari Carmen Martín diu que “es necessita formació, educació i reflexió sobre l’ús que fem de les xarxes”, sobretot entre els joves, perquè és una etapa vital, diu aquesta experta, en què “la personalitat no està prou desenvolupada i si el grup primari fa una cosa a les xarxes, tu també vols fer el mateix, sense pensar bé el que estàs a punt de fer”, alerta. Per a Martín, a les xarxes “tot és molt ràpid i immediat” i, en canvi, caldria una mica de pausa i reflexió per pensar bé el que es penja i el que no.