Replantar: com donar una segona vida a les restes vegetals

BarcelonaCultivar fruites, herbes i verdures a partir de les restes vegetals és possible. Així ho defensen Paul Anderton i Robin Daily, més coneguts com a Two Dirty Boys a Instagram, al seu llibre Replanta, que publica l’editorial Cincotintas. Hi expliquen com les restes vegetals més habituals porten a les cèl·lules la informació necessària per generar infinites versions d’elles mateixes. Defensen, per exemple, que un petit fragment viu de la resta d’una hortalissa, per exemple, si es rega i es cuida, permet obtenir-ne una nova versió revitalitzada. Com és possible? Doncs pel que es denomina propagació, el sistema segons el qual, com explica l’enginyer agrònom Josep Maria Vallès, la majoria de vegetals es reprodueixen a partir d’ells mateixos.

La proposta de Two Dirty Boys passa per convertir algunes restes vegetals en plantes comestibles o ornamentals, i en aquest manual expliquen pas a pas com fer rebrotar restes de patates, per exemple, o com fer germinar llavors. A parer seu, apostar per aquesta pràctica és profitós i gratificant, és rendible, és bo per al medi ambient i és una bona manera d’aprendre. I també és bonic, perquè, com afirmen al llibre, "cultivar vegetals en pots de vidre o en testos ens dona l’oportunitat d’omplir la casa de vida nova i energia positiva".

Josep Maria Vallès veu aquesta opció com un "divertiment" més que com una opció real d’aconseguir un hort a la nostra cuina. "Sí que és cert que hi pot haver productes, com la remolatxa, que els pots fer arrelar partint d’un tros. Tornarà a brotar, tot i que la producció es reduirà a un sol fruit més i com a molt te’n podràs menjar les fulles. I en altres casos, com la pastanaga, l’únic que aconseguiràs és que tregui fulles noves i faci flor". Ara bé, tot i això, Vallès veu positives tota mena d’iniciatives i propostes que permetin "acostar-se al món de l’agricultura urbana". "Una de les coses interessants d’aquesta pràctica –afirma Vallès– és que té un objectiu lúdic i pedagògic d’acostament a la natura i per això totes aquestes propostes experiencials són molt interessants. Tot el que sigui tocar les plantes està molt bé, especialment en entorns on això no sempre és fàcil".

Així doncs, l’enginyer agrònom troba interessant la proposta si la plantegem com un entreteniment i un aprenentatge. "En principi, ho podem provar amb molts vegetals, gràcies al fet que amb qualsevol part de la planta la pots tornar a construir tota sencera. Ara bé, en la pràctica no és tan senzill com podria semblar". En la mateixa línia, Anderton i Daily afirmen que pot ser una manera d’anar-se familiaritzant amb el que necessiten els diferents tipus de plantes i d'aprendre a adaptar el seu entorn per afavorir el seu creixement.

Una opció per reduir residus?

Josep Maria Vallès qüestiona també que sigui una opció que serveixi per canviar gaires coses des del punt de vista ecològic: "Al final parlem de poca cosa, perquè tens un límit i els recursos que hauràs fet servir per aconseguir-ho potser tenen un cost massa elevat per al resultat obtingut. Si realment volem vetllar pel medi ambient i reduir residus de forma eficaç, val més decantar-se per una pràctica com l’autocompostatge".

Així doncs, l’expert veu aquesta opció com un entreteniment més i recorda que si el que volem és iniciar-nos en el cultiu d’un hort urbà, el millor és optar per cultivar en jardineres o plataformes de cultiu que puguem posar al balcó o a la terrassa. I dona tres consells d’or per tenir unes mínimes garanties d’èxit: "La primera pregunta, essencial, és si tens llum del sol. S’ha de buscar el racó del balcó, del pati o del terrat que tingui radiació solar directa, no n’hi ha prou amb tenir llum. Totes les hortalisses són de sol, n'hi ha que en demanen més o menys, però totes en necessiten. Si tens sol, la resta és fàcil. El segon pas és pensar com regaràs, perquè l’aigua és l’altre element clau. És un aliment per a la planta, que la necessita per fer la fotosíntesi. En aquest sentit, hem de recordar que testos, jardineres o contenidors assequen de seguida la terra, per la qual cosa sempre haurem de tenir present el tema de l’aigua, el sistema de reg que farem servir. I el tercer tema és l’espai i, en cas que sigui una jardinera o una taula de cultiu, és molt important posar-hi un bon substrat". Si us animeu, Josep Maria Vallès recomana començar plantant enciams, cebes, ruca i raves. "Per començar són ideals. Demanen poca terra i per poc que les cuidis una mica tiren endavant. Sé que tothom vol posar tomaqueres i, si aquesta és la voluntat, val més començar amb varietats cherry, o tenir recipients una mica més grans".

Com ho fem rebrotar?

Propostes del llibre 'Replanta'

Ceba tendra

1. Amb unes tisores de cuina o un ganivet esmolat, cal tallar la base de les cebes (2,5-5 cm). La intenció és conservar les arrels i la part blanca del bulb perquè la planta comenci a rebrotar immediatament.
2. Triarem un recipient de vidre i l’omplirem de còdols o bales fins a una profunditat de 2,5 cm. Serviran per estabilitzar les cebes quan creixin.
3. Introduirem amb compte les cebes entre les pedres i hi afegirem aigua fins a cobrir-ne les arrels.
4. Posarem el recipient en un lloc assolellat, com l’ampit d’una finestra.
5. Cada matí caldrà escórrer i renovar l’aigua.
6. En pocs dies han de començar a brotar per la part superior. En un parell de setmanes les parts verdes de la ceba hauran crescut i es podran utilitzar a la cuina.

Menta

1. Agafarem una tija sana de la menta i amb un ganivet esmolat en retirarem les fulles més baixes fins a deixar el terç inferior de la tija nu.
2. Posem la menta en un pot vidre i hi posarem aigua neta i fresca per submergir-hi la tija.
3. Cal deixar el recipient en un ampit assolellat i amb un ambient càlid i canviar-li l’aigua cada dia.
4. Passats uns deu dies haurà tret noves arrels. Això vol dir que la podem replantar en un test o al jardí.
5. Quan hagi arrelat bé a la terra, es podrà anar tallant a mesura que en necessiteu i anirà revivint.

Enciam

1. Agafar el cor tallant la base a entre 5 i 7,5 cm.
2. Poseu el cor en un pot de vidre i ompliu-lo amb prou aigua fresca per cobrir la base del cor.
3. Poseu l’esqueix en un lloc assolellat i renoveu l’aigua en dies alterns.
4. La planta rebrotarà aviat mentre algunes parts del cor es poden anar posant marrons. Haurem d’anar-les eliminant amb cura amb un ganivet perquè no malmetin el subministrament d’aigua a la planta.
5. A mesura que creixin les fulles noves es podran anar consumint i, si ho voleu, es pot trasplantar el cor a un test per aconseguir un rebrot complet.

Pinya

1. Talleu la part superior de la pinya, de manera que en conservem les fulles i un tros de la part inferior. Cal eliminar totes les restes de fruita de l’interior i les fulles petites més properes a la fruita.
2. Punxeu la pinya amb escuradents al voltant de la tija, allà on creixien les fulles més baixes que heu eliminat. Aquesta estructura permetrà mantenir la pinya en suspens sobre l’aigua perquè no es mullin les fulles.
3. Poseu l’estructura en un pot i ompliu-lo amb aigua fresca perquè la part inferior de la tija quedi submergida.
4. Col·loqueu-lo en un lloc càlid i assolellat. La llum i la humitat són fonamentals per a un resultat exitós.
5. En una setmana haurien d’haver sortit arrels a la base de l’esqueix. És el moment de trasplantar-lo a un test mitjà que disposi d’un bon drenatge i amb un bon substrat.
6. Tingueu la planta en un lloc càlid i assolellat i regueu-la regularment, just per mantenir la terra lleugerament humida.
7. En unes setmanes les fulles de l’esqueix haurien d’haver-se estirat i eixamplat. Amb el temps la planta es farà gran i, si tot va bé, un dia naixerà una nova pinya del centre de la planta.