"Ella em domina i m'utilitza": l'actriu Gillian Anderson reuneix fantasies sexuals femenines

LondresPodrien ser una altra mena de X-Files, d'expedients X. Però res a veure amb els misteris de ciència-ficció que investigava l'agent Dana Scully, a qui va donar vida l'actriu nord-americana Gillian Anderson. Més aviat són els misteris de la X de sexe. Confessions impossibles o quasi impossibles de fer de viva veu i a cara descoberta, i que només gosen explicitar-se sota condició d'anonimat. Rere aquestes confidències íntimes, unes poques preguntes que obren la caixa dels trons: si penses en sexe, què vols realment? Què vols quan ningú t'està mirant? Amb qui fantasieges quan has tancat els llums?

Compilades per Anderson i amb el títol de Vull. Explica'ns què penses quan penses en sexe (Columna), s'ha posat a la venda aquest dimarts –divendres passat al Regne Unit– un recull –400 pàgines– de poc més de 70 fantasies sexuals de dones de tot el món, a partir d'una tria feta per l'actriu. Sens dubte una molt exitosa fórmula de llibre-operació comercial, que ha impactat el mercat anglosaxó gràcies, en part, a una promoció ja fa mesos per terra, mar, X i altres xarxes, i al llarg de la setmana passada també per mitjans convencionals. Sense oblidar el suport i la complicitat de les grans cadenes de llibreries del país, que recomanen el volum a tots els seus establiments –almenys tots els de Londres que ha pogut visitar aquest corresponsal–, donant-li un lloc preferencial. I ben aviat també es podrà recomanar l'audiollibre. La campanya de Nadal arrenca amb pensaments humits.

Un exemple de què hi poden llegir?: "M'agradaria tenir penis. És la meva fantasia. M'encanten els meus pits i la meva feminitat. Però m'agradaria tenir penis per fotre un clau amb una dona o amb moltes dones, amb cura i protecció, però també amb un desig ferotge i sentir el plaer que senten els homes quan tenen relacions sexuals amb les dones…" Això ho escriu una equatoriana mestissa, que guanya menys de 18.000 euros a l'any, que es considera bisexual i pansexual i que no té fills. Perquè si bé els escrits no estan signats, sí que s'indica l'ètnia, nacionalitat o lloc de residència, el nivell d'ingressos, si l'autora té parella o no i altres detalls, diguem-ne sociològics. La carta és molt més extensa.

Però n'hi ha que amb dues línies enllesteixen: "Practico somnis lúcids. Cada nit que somio, tinc relacions sexuals amb l'actor Pedro Pascal". Ho escriu un dona des de Suïssa, amb parella, heterosexual i amb fills.

Un altre exemple més desafiant: "En les meves fantasies, sempre se m'acosta una dona gran d'aspecte sever que em fa sotmetre plenament a ella de manera consensuada. Ella em domina i m'utilitza com vol. Però tinc por d'explicar-ho als que m'envolten, com el meu marit o el meu terapeuta. Crec que es podria dir molt sobre una dona més jove que somia amb una dona gran de l'edat de la meva mare fent aquestes coses. Però des que vaig descobrir la masturbació com a estudiant de secundària, és l'única cosa que puc pensar per arribar al final, i no tinc cap dubte que la fantasia em seguirà durant la maternitat i fins a la vellesa. La primera vegada amb mi mateixa va ser extremadament difícil, no perquè no sabia com actuar, vaig aprendre molt ràpidament el que em feia sentir bé. Però sembla que no podia arribar al clímax, fes el que fes. Em va semblar com si continués pujant un turó i parés just abans del cim. Això va durar diversos dies fins que estava veient una pel·lícula amb una protagonista femenina gran i em vaig adonar que els meus genitals tenien la capacitat de comunicar-se amb mi. Dormitori. Ara, ara mateix. Focs artificials. Abans he intentat pensar en el meu marit, perquè això és el que se suposa que has de fer. Però quan ho faig mai soc capaç d'arribar completament a l'orgasme". Confessió d'una nord-americana blanca, que guanya menys de 18.000 euros a l'any, bisexual i pansexual, amb parella i sense fills.

La idea de Vull arrenca d'una proposta editorial que neix a partir de l'experiència de Gillian Anderson com a Jean Milburn, la terapeuta sexual de l'exitosa sèrie de quatre temporades de Netflix Sex education.

El projecte l'ha obligat a llegir les fantasies sexuals que li han enviat de manera anònima milers de corresponsals. Quan els editors van tancar el termini de recepció de textos, la suma feia 800.000 paraules, suficient per a vuit volums de 400 pàgines. Per això creu l'actriu que "clarament hi havia una necessitat" per expressar aquests pensaments.

Hi ha un precedent poc més que mític, potser oblidat, però que ara tal vegada serà rescatat d'entre la pols d'algunes prestatgeries i que també té, almenys en anglès, una molt recent versió en àudio. Es tracta del llibre My secret garden (Mi jardín secreto. Una antología de las fantasías sexuales femeninas), de Nancy Friday (1933-2017). Publicat el 1973, va ser concebut com una resposta a l'objecció d'un editor masculí a una fantasia eròtica en un altre dels seus textos, una resposta considerada tan perillosa que es va prohibir a la República d'Irlanda. La lectura comparada dels dos volums pot ajudar a copsar l'evolució de la sexualitat femenina, dels tabús que l'envolten i, també, de com costa plantar-se davant el mirall, encara que ningú més hi sigui present, tafanejant. No debades, a la introducció la mateixa Gillian Anderson escriu: "Tenia por de posar per escrit la meva pròpia fantasia". L'hi ha posat, però en cap de les entrevistes que ha concedit per promoure el llibre l'ha revelat.

Les cartes es divideixen a partir de tretze temes que es podrien considerar habituals quan es parla de sexe: des de Fort i ràpid fins a Els desconeguts o un de molt recurrent, i que pot incomodar moltes lectores i lectors, com és el Poder i submissió. El catàleg de la imaginació humana és inabastable. A la fi, més enllà que alguns textos estiguin inevitablement influenciats per l'estil de50 ombres d'en Grey, el més destacable és que la fantasia sempre permet mantenir el control. Fins que es desborda i es fa realitat. El llibre, en tot cas, ajuda a fer un cop d'ull a l'altra cara de la Lluna, la que mai es veu, la que sempre resta oculta.