"Aquest estiu no veuré la meva parella": crisi o oportunitat?

L’estiu sol ser una època per relaxar-se, estar amb els amics, la família i també la parella. Desconnectar de la vida laboral també ens pot servir per reconnectar amb qui compartim gran part de la nostra vida. Però no per a tothom. Hi ha parelles que tenen horaris que no quadren o que pel calendari escolar no poden coincidir a l’hora de fer vacances. Com afrontar uns mesos d’estiu sols?

La Judit (35) i el Guillem (40) treballen a l'administració pública i es troben amb moltes dificultats a l'hora de gaudir de les vacances junts. El fet de tenir dos fills, un de set anys i un nadó d'un any, també complica les coses. "Faig vacances de mentida, de moure maletes i no descansar", declara ella, que és tècnica d'Igualtat en un ajuntament i lliura tot el mes d'agost, mentre que el seu home ho fa la primera i l'última setmana del mes. Durant l'estiu, el fill més gran va al casal i el petit a l'escola bressol, però les setmanes que el Guillem treballa la Judit es troba que ha de "sobreviure" amb els dos nens.

A causa d'alguns canvis de departament a la feina d'ell, aquesta família de Santa Perpètua de Mogoda fa uns anys que no té vacances estables. També encaixen l'arribada d'una nova criatura, la qual cosa tampoc posa les coses fàcils a cap dels dos: "Tens la sensació que les teves necessitats queden com les últimes. És esgotador", explica la Judit. No és la primera vegada que ella ha d'assumir encarregar-se dels nens tot l'agost. Gestionar un estiu amb nens també sol comptar amb la figura dels avis, tot i que la parella prioritza "no carregar-los" els mesos de vacances. Però ells no són els únics que es veuen separats pels horaris laborals: moltes parelles tenen calendaris incompatibles i han de gaudir del temps junts durant altres èpoques de l'any.

És el cas de la Clàudia i el Víctor, de 23 i 24 anys, que viuen junts a Barcelona des de fa un any, però que no se solen veure durant el dia a dia, i durant l'estiu encara menys. Ell treballa de nit en una empresa d'alimentació, mentre que ella és infermera i, a part de fer torn diürn, també treballa els caps de setmana, els festius i durant el juliol i l'agost. La solució que han trobat és marxar de viatge el maig, quan la Clàudia tenia vacances i el Víctor es va poder canviar l'horari amb els companys. Sobre com els impacta aquesta dinàmica, la Clàudia explica que emocionalment l'"afecta bastant" i que la "frustra" perdre's coses. Però afegeix "Fa poc que estem en aquesta situació i pensem que som afortunats per treballar del que ens agrada. Ja arribarà un moment en què la cosa sigui més estable".

 "La vida en general està molt enfocada a treballar". La Joana (25) treballa al departament de comunicació d'una sala de concerts a Barcelona, mentre que la seva parella, el Nil (24), deixa la ciutat durant l'estiu i viu a Torelló, on té la feina. "Passem de veure'ns tres cops a la setmana a un com a molt", declara ella. Fa més de cinc anys que estan junts i tenen el mateix problema cada any: "Hem après a abordar-ho i a canviar la rutina". Per aquest motiu, normalment fan un viatge al setembre, durant l'única setmana que el Nil té vacances. La Joana, en canvi, gaudeix de l'agost pel seu compte amb els amics, i intenta poder passar els caps de setmana on viu la seva parella, tot i que els plans que poden fer normalment xoquen amb altres compromisos amb la família o les amistats.

Com gestionar fills, feina i vacances?

"Jo visc amb la sensació que la meva feina no es pot adaptar als ritmes de la meva filla ni als de l'escola". La Gina (39) i el Bernat (35) tenen una nena de cinc anys i, per poder cobrir més dies de vacances de l'escola, només coincideixen una setmana a l'agost. La idea és compartir el màxim de temps en família, tot i que la Gina confessa que aquests dies "sovint se'ls fan curts".

El Bernat és dissenyador i només disposa de dues setmanes a l'estiu, mentre que la Gina, que és periodista, té més vacances i més temps per fer-se càrrec de la filla. Per a ells, els avis també solen ser un recurs fàcil a l'hora de tenir cura dels fills, especialment a l'estiu. Però intenten no sobrecarregar-los: "Per primer cop hem portat la nena al casal. Però només tres setmanes, les altres dues hem disposat dels avis. Ella encara necessita bastanta mirada". Pel que fa a la nena, "està acostumada" que durant l'estiu "falti algun membre de la família", explica la seva mare. I afegeix que el pas del temps també afavoreix aquesta concepció: "Com més gran es fa, més ho nota".

Passar unes vacances quan el calendari escolar i el laboral no coincideixen pot arribar a ser tot un maldecap. La Gina explica que ella té aquesta sensació cada any: "La meva filla em demana «I tu no em pots venir a buscar?» I la meva resposta sempre és la mateixa «La meva feina no canvia d'horari a l'estiu». No tens opcions per conciliar".

Un altre cas és el de la Marta. Té 65 anys i les seves dues filles ja són grans, però encara recorda quan eren nenes i marxaven totes tres a la platja, a Cambrils. Havien fet les vacances a l'agost, però fins que començava l'escola la Marta s'enduia les filles mentre el seu home treballava. Ella rememora aquells dies de setembre: "No ho recordo malament; era diferent. No hi havia el pare, però estàvem bé. En tinc un bon record". Tot i això, sí que hi havia moments que potser trobava a faltar la seva parella: "Tenia una mica d'angoixa a la nit". El fet que la seva germana estigués en una situació familiar semblant i vingués amb la seva filla feia que tingués una sensació agradable i no se sentís sola.

Dins dels horaris de la feina i dels de l'escola, les parelles acaben creant els seus propis calendaris i s'organitzen per coincidir. De vegades és només uns dies, de vegades toca fer viatges altres mesos de l'any o fins i tot fer sacrificis i no veure's en quasi tot l'estiu. La majoria acaba trobant la seva manera de fer. Tot i que pugui ser frustrant, tot és qüestió de buscar la conciliació dins del possible i, si hi ha fills pel mig, intentar que resultin poc afectats.