‘Regifting’: guia per desfer-se d’aquell horrible regal de Reis

BarcelonaTota la família està expectant mentre agafes un paquet embolicat amb delicadesa. Per la mida i la forma, saber què conté és un misteri. “A veure si aquest any és un bon regal”, penses amb esperança. A l’altra banda, l’autor del present somriu amb una il·lusió indissimulada. “Aquest cop no falla”, es diu a si mateix convençut. Els dits van estripant el paper d’embolicar, cada vegada amb més nerviosisme. De sobte, l’interior del paquet es desvela amb nitidesa i en descobreixes el contingut: “Un joc de paelles!”, exclames amb un somriure forçat. Ja és el tercer any que algú ha decidit que et toca renovar els estris de cuina. I aquest cop no penses fer més espai per a les paelles. Toca revendre-les.

Més d’un terç dels espanyols sol rebre un obsequi que no constava a la carta de Reis, segons apunta un estudi elaborat el 2015 per l’empresa de consultoria TNS. Això es tradueix en uns 11 milions de regals no desitjats cada any. Per sort, aquests objectes poden gaudir d’una nova vida gràcies a les revendes per internet o a les botigues de segona mà, que viuen el seu moment d’esplendor durant el mes de gener.

El regifting, o revenda de regals, és una pràctica que cada any guanya més adeptes. I és que, encara que hi hagi la possibilitat d’anar a la botiga original i canviar el producte per un de nou, els usuaris estan descobrint que resulta més còmode quedar-se al sofà en pijama i amb un clic oferir el producte a través de la web. Més val això que aguantar llargues cues, estressar-se per la data en què caduca el tiquet regal o haver de canviar-lo per altres objectes que, en realitat, potser tampoc es necessiten.

Malgrat les bones expectatives d’aquests primers dies de gener per a aplis i webs de revenda, August Corrons, professor dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, adverteix que aquest model d’economia col·laborativa -jo venc el que no necessito, tu ho compres, res es malbarata- encara és molt incipient.

La prova irrefutable la tenim l’endemà de Reis, quan trobem els contenidors plens de capses de joguines noves. Tot i això, el professor està d’acord que la tendència de revendre al mercat de segona mà va en augment i té molt de camp per recórrer. És el que s’anomena “economia circular” i facilita que “el producte no es llenci, sinó que es reutilitzi, cosa que promou la sostenibilitat ambiental”, tal com puntualitza Corrons.

Avui els usuaris disposen d’una gran varietat de plataformes, com ara Amazon, Wallapop i eBay, que faciliten l’objectiu de revendre i fan del gener un mes en què, fins i tot, es poden arribar a tenir alguns beneficis. A continuació en veurem alguns exemples.

Amazon

Una de les plataformes per excel·lència pel que fa a revenda de regals és Amazon. Segons dades del gener del 2016, entre la nit del 24 de desembre i el 4 de gener, les ofertes d’articles de particulars van augmentar un 20% respecte al mateix període de l’any anterior, tot i que els responsables de la companyia afirmen que els dies més forts van ser els immediatament després de l’arribada dels Reis d’Orient. Entre els productes més venuts durant aquells dies hi havia, per aquest ordre: electrònica, llar, informàtica, llibres i joguines.

eBay

Un altre clàssic per als experts en revendes i que fins i tot té una campanya pròpia per a l’ocasió: el #RegiftingEneBay. Aquesta promoció no només facilita la revenda dels regals, sinó que obre la possibilitat d’aconseguir premis addicionals si el venedor en fa promoció fent servir aquest hashtag. Segons dades de la plataforma, entre els dies 6 i 8 de gener del 2016 es van publicar més de 200.000 anuncis nous de productes, que van aportar als seus venedors una mitjana de 87 euros per venda.

Wallapop

Una altra plataforma que ha anat guanyant cada vegada més adeptes des de la seva creació el 2013 és Wallapop. El seu eslògan, “Si no t’agrada, puja-ho”, és un clar exemple de com s’anima els usuaris a practicar el regifting.

De fet, l’any 2015 aquesta aplicació va elaborar una enquesta que aporta moltes dades significatives sobre la mentalitat i les estratègies que segueixen els usuaris davant dels regals indesitjats. Per exemple, estableix que sis de cada deu espanyols han revenut obsequis en alguna ocasió. D’aquests, el 79% reconeixen que van prendre aquesta decisió arran del poc ús que feien del producte i per poder treure’n algun profit econòmic. Això sí, només un 19% s’atreveixen a vendre el producte abans de dir res a l’autor del regal, per por d’ofendre’l. Una decisió que es dona més entre els menors de 25 anys.

Vibbo

Precisament aquesta altra web de compravenda, que abans era coneguda com a Segundamano, assegura que els més joves són els que fan servir amb més freqüència la xarxa per desprendre’s dels regals menys encertats. Entre els objectes més venuts, és a dir, més descartats en primera instància, hi ha la roba, els complements, els objectes de decoració, els perfums i el material esportiu. Uns productes que normalment es poden comprar amb descomptes d’entre un 10% i un 15% respecte al seu preu original.

Cash Converters i subhastes

Si sou més tradicionals i no us acabeu de refiar de la venda a través d’internet, sempre queda l’opció de revendre els regals en botigues de segona mà com Cash Converters. Una fórmula més ràpida i segura, tot i que potser ofereix menys benefici. Aquest tipus d’establiments també noten un repunt a partir del 7 de gener, època en què registren un augment del 20% de les operacions. Un increment estacional que, segons dades de Cash Converters, ha esdevingut un patró: fa cinc anys que es repeteix. Si prenem com a referència els resultats que van obtenir en la mateixa temporada de l’any anterior, les més de setanta botigues d’aquesta cadena repartides per l’Estat van registrar al voltant de 20.000 vendes de smartphones, 10.000 de consoles i 60.000 de videojocs, a part de detectar un increment de prop del 50% en vendes d’articles de joieria.

Un altre canal tradicional de revenda són les cases de subhastes, algunes de les quals permeten pujar els productes a través d’internet, com ara Catawiki. Un mercat potser menys conegut, però on es poden trobar tota mena de rareses, fins i tot antiguitats, que es venen a partir dels vint euros.

Tant si optem per una opció com per una altra, el que és evident és que val més que l’operació de revenda sigui discreta, no fos cas que el joc de paelles tornés a mans de la persona que us les ha regalat.

Els ‘pongos’ i l’origen del terme ‘regifting’

Els fans de la sèrie Seinfield recordaran un capítol en què l’Elaine, una de les protagonistes, es queixava que un amic li havia “reregalat” una màquina per fer etiquetes. Un obsequi que, segons ella, no tenia cap utilitat. “Ets un reregalador!”, li etzibava enfadada a l’autor del regal. Aquest capítol, emès el 1995, va contribuir a popularitzar als Estats Units el terme regifting, que designa un concepte que també es coneix en alguns casos com a pongo. Arran de la creixent fama dels “reregals”, el 2006 es van inventar als Estats Units el National Regifting Day, que des de llavors se celebra el 18 de desembre. L’objectiu del dia és aconsellar sobre què regalar a amics i familiars perquè no corrin el risc que els seus obsequis acabin sent “reregalats”. La jornada també té una part lúdica perquè moltes empreses i grups d’amics celebren intercanvis de regals “reregalats” i fan puntuacions per valorar-los. Una norma per participar-hi és que els objectes que es volen “reregalar” estiguin en l’embolcall original i siguin nous de trinca.

Coral, la musa del ‘regifting’

Una frase ( “Claro que sí, guapi” ), una cançó amb tornada encomanadissa ( “Chic para ti, chic para mí, ¡chic, chic, chic!” ) i uns segons de ball estil twerking han sigut suficients per convertir l’actriu i model Coral González (Marbella, 21 anys) en la sensació catòdica del moment. La jove (01) apareix a l’anunci (02) d’una apli de compravenda de moda destinada exclusivament al públic femení i que, de ben segur, aquests dies es convertirà en la destinació de milers regals desencertats de Reis. La popularitat de l’espot de l’apli ha donat els seus fruits: en una entrevista a la Cadena SER, Coral González, convertida en icona del regifting i amb més de 40.000 seguidors a Instagram, va explicar que li havien proposat participar en la nova edició del reality GH VIP, una oferta que hauria declinat.

Premis cinematogràfics:

un inesperat (i suculent) mercat de revenda

No només els regals poc afortunats de Reis són susceptibles d’acabar en el mercat de la compravenda. També els objectes més insospitats, com per exemple els premis cinematogràfics. Fa uns dies, va saltar la notícia que un Cash Converters de Vitòria venia per 4.999 euros el Goya al millor guió original del 1992, guardó concedit als germans Juanma i Eduardo Bajo Ulloa pel film Alas de mariposa (03). Juanma Bajo Ulloa va sortir del pas amb un divertit vídeo en què desmentia que hagués tingut res a veure amb l’intent de venda de l’estatueta. Però el cert és que desfer-se de premis cinematogràfics per recaptar diners en efectiu no és una pràctica estranya en el setè art. Veient el suculent mercat de compravenda d’Oscars que s’estava generant, el 1950 l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMPAS en les seves sigles en anglès) va establir que els guanyadors del guardó haurien de signar un contracte en virtut del qual, abans de vendre l’estatueta, haurien d’oferir-la a la institució que la va atorgar pel mòdic preu d’un dòlar. Això no ha evitat que al mercat negre continuïn circulant Oscars posteriors al 1950. Entre les vendes legals d’estatuetes anteriors a la regulació de l’AMPAS, hi trobem xifres milionàries: el 1999 Michael Jackson va adquirir per 1,54 milions de dòlars l’Oscar a millor pel·lícula d’ Allò que el vent s’endugué i, el 2003, David Copperfield va desembutxacar 232.000 dòlars per l’estatueta de Michael Curtiz a la millor direcció per Casablanca.