‘Yo quiero bailar’

BarcelonaDe totes les peces musicals que han ostentat el títol de cançó de l’estiu, n’hi ha una, la del 2001, que no m’he pogut treure mai del cap: Yo quiero bailar, del duo Sonia y Selena. Explicava la història de dues noies que, com bé anuncien, volien ballar. La lletra de la tornada? “ Yo quiero bailar / toda la noche / baila baila bailando ha! / baila baila bailando he! ” Noti’s que no van dedicar ni tres segons a pensar una paraula que rimés amb noche, un he! i au, que mira l’hora que és i encara no hem lliurat la cançó a la discogràfica.

Era la típica cançó estiuenca, senzilla, enganxosa, pensada per sonar en carpes i discoteques perquè la gent es divertís. La típica cançó que, quan n’identifiques les primeres notes, fa que alcis els braços i cridis “Ueeee!” I a partir d’aquí et deixes dur. I balles una coreografia inventada que comparteixes amb els amics, una coreografia que heu creat a base de ballar una vegada i una altra aquesta cançó, normalment beguts. I vistos de lluny sembleu idiotes però ni tu ni els teus amics ho sabeu. O sí, però us és igual. Perquè l’únic que importa és que és estiu i us ho esteu passant bé.

Un cop acabat l’estiu i la meva adolescència la cançó hauria d’haver deixat de fer efecte, però encara avui, que ja no freqüento ni carpes ni discoteques, avui que l’edat i les manies ja no em deixen gaudir d’aquella manera desacomplexada, no puc evitar moure els peus i recrear mentalment la coreografia cada vegada que la sento. M’encanta. Però ho duc en secret. No és una dada de la qual vulgui presumir en una entrevista de feina: “Hola, soc la Júlia Cot, tretze anys d’experiència en el sector i crec que Yo quiero bailar és la millor cançó de la història”. Com tampoc puc demanar que el dia del meu enterrament un violoncel·lista la interpreti. El món no ho entendria. Així que aquell dia sonarà canònicament El cant dels ocells o La vall del riu vermell. Però sapigueu que, sigui on sigui, estaré pensant que molt millor Sonia y Selena, on vas a parar.