L’estiu de la Bruna (I)

BarcelonaEt vaig dir que passaríem un dia i una nit tu i jo soles, fora de casa. Sense el papa i l’Aloma. Les nostres vacances. Teves i meves. Aquest últim any t’has estrenat com a germana gran i has hagut de compartir-me. Ens hem trobat a faltar i necessitàvem passar temps juntes, com abans.

Hem anat a Sitges. A la teva motxilla de la Peppa Pig hi has posat tot el que necessitaves: una llibreta, colors, En Silvestre i la pedra màgica, un pintaungles de purpurina i un full de calcomanies d’unicorns. Has agafat el tren per primera vegada i t’has passat el trajecte comptant les parades. T’ha semblat un transport meravellós i has aguantat estoicament el meu discurs sobre la poca inversió que es fa en Rodalies.

Hem passat el dia a la platja. És el primer estiu que saps nedar. Després has volgut anar a l’hotel, dutxar-te i que ens omplíssim el cos d’unicorns. Per sopar? Pizza i gelat. Al restaurant no has parat de riure i xerrar. Ho puc atribuir a la felicitat o a la quantitat de sucre que has ingerit. Bah, un dia és un dia. Seria molta casualitat que els serveis socials estiguessin patrullant per la zona. Hem demanat que la pizza que sobrava ens l’emboliquessin per emportar i t’he ensenyat una valuosa lliçó: aquesta pizza, demà quan et llevis, ben freda, és el menjar dels déus.

De nou a l’hotel, t’has posat a plorar: trobaves a faltar el papa i l’Aloma. Ets tot amor incondicional. Els hem trucat i t’has calmat. Hem dormit juntes al mateix llit. Has volgut dormir abraçada a mi, com quan eres més petita. He esperat que t’adormissis, t’he desenganxat el meu cos amarat de suor i t’he deixat a un costat. Amor vs. xafogor. T’he contemplat llarga estona.

L’endemà, tornant cap a casa, m’has preguntat si l’any que ve ho repetiríem. T’he dit que sí, esclar, i t’has posat molt contenta. Només espero que si d’aquí 30 anys un diari t’encarrega escriure una columna on expliques vivències dels teus estius passats, el nostre viatge a Sitges hi consti com un record feliç.