Si et paguessin per anar al gimnàs, hi aniries més sovint?

Nova YorkRebre una petita compensació econòmica, per petita que sigui, i en el moment adequat podria jugar un paper important a l'hora de motivar-nos a fer exercici. Aquest és el resultat d'un nou i innovador estudi fet a gran escala sobre com animar les persones a anar al gimnàs. Publicat a Nature el desembre passat, va involucrar 61.293 persones apuntades en gimnasos estatunidencs, una trentena de científics de quinze universitats, i més de cinquanta programes de motivació diferents. A més dels punts de recompensa, hi havia altres incentius que anaven des d'un audiollibre gratuït fins a instruccions animades per plantejar l'exercici com una activitat divertida. Els resultats de l'estudi, tant els positius com els negatius, donen informació sobre com podríem motivar-nos millor per complir amb el propòsit de fer més exercici. A més, per la seva ambició, abast i estructura, l'estudi és un full de ruta per a futures recerques sobre els misteris del comportament humà i per entendre per què actuem com ho fem.

La ciència del comportament humà, que inclou determinar si fem exercici i per què, acostuma a ser un camí fràgil i ple d'obstacles pel que fa a la recerca. Molts estudis han analitzat com desenvolupar hàbits i confiança i com ser fidel a una rutina d'exercicis, però la gran majoria han sigut a petita escala i normalment reclutant grups de persones, ja sigui només persones blanques adinerades i amb bon nivell educatiu o estudiants universitaris joves i saludables, o només homes o només dones. També han emprat una àmplia gamma de mètodes per rastrejar el canvi de comportament, fet que ha dificultat la comparació de dades d'un estudi amb un altre. Aquests i d'altres problemes van preocupar Katy Milkman, professora de l'Escola Wharton de la Universitat de Pennsilvània i autora de How to change (un dels millors llibres sobre salut dels que es van publicar l'any passat, segons els crítics del New York Times) i la seva col·lega Angela Duckworth, també professora a Wharton i autora de Grit, un èxit de vendes el 2016. Estaven convençudes que el seu camp havia de ser més rigorós des del punt de vista científic, per això van pensar que calia fer un estudi com més complet millor: havia de ser a gran escala, perquè involucraria milers de participants, i s'exposaria a una gran varietat de modificacions de comportament i intervencions. Aquestes idees de l'equip de recerca es van traslladar a la cadena de gimnasos 24 Hour Fitness amb l'objectiu d'estudiar el comportament de l'exercici i els usuaris que van al gimnàs, però també amb l'objectiu de mostrar que fer més exercici millora la salut.

Noves motivacions

Milkman i Duckworth van comptar amb una xarxa de centenars de gimnasos, i el que és més important: milions de participants potencials per entrar en un estudi que ha acabat sent massiu. Els investigadors van implementar un programa general anomenat Step Up, en el qual els participants guanyaven punts de recompensa d'Amazon per un valor de prop d'1 dòlar cada cop que el completessin. Step Up els va prometre noves maneres de motivar-se a fer exercici. Més de 61.000 esportistes s'hi van unir i els científics van procedir després a dividir-los en grups, segons el tipus d'ajuda motivacional (per a alguns era inexistent), que incloïa consells per planificar cada entrenament i una recompensa minúscula si feien exercici, d'un valor d'uns 22 centaus de dòlar en punts. Els investigadors van adonar-se que aquest tipus d'esforços eren la clau per augmentar la motivació i servien de referència per determinar si l'estudi estava inspirant o no a fer més exercici.

A més d'aquest paquet bàsic, els investigadors van assignar a l'atzar persones que no estaven al grup de control per oferir-los diversos programes motivacionals. Per exemple, obtenir punts de recompensa per un valor d'aproximadament 1,75 dòlars cada cop que anaven al gimnàs o compartien els seus entrenaments a les xarxes socials. Cada grup va incloure un mínim de 455 participants i va durar un mes. Abans i durant aquest període, els investigadors van rastrejar la freqüència amb la qual les persones anaven el gimnàs i van preguntar a experts externs en exercici i comportament quines intervencions esperaven que tinguessin més èxit.

No faltar a l'entrenament

Els resultats van sorprendre força els seus responsables. Angela Duckworth, per exemple, creia que animar les persones a veure els entrenaments com una cosa divertida faria que anessin al gimnàs amb més freqüència, però aquest grup va tenir només un increment minúscul pel que fa a visites al gimnàs. En canvi, la intervenció més exitosa va resultar ser donar l'equivalent a 9 centaus de dòlar en punts de recompensa a les persones que tornaven al gimnàs després de faltar a un entrenament programat. Això va augmentar les visites al gimnàs un 16% respecte al paquet bàsic de planificació i recordatoris per missatges de text. Una altra estratègia pràcticament igual d'efectiva va ser donar a les persones una recompensa encara més gran, d'un valor d'1,75 dòlars, cada cop que feien exercici. Aquesta recompensa va incrementar l'exercici prop d'un 14%, en comparació amb el paquet bàsic.

Els resultats demostren que si volem fer exercici amb regularitat hem de planificar un programa d'entrenament raonable, posar-nos recordatoris a l'smartphone i trobar petites maneres de recompensar-nos quan el fem. I, sobretot, "no faltar a més d'un entrenament”, explica Milkman. Ha sigut un estudi gran i complex, però cal tenir en compte que només va involucrar persones tan interessades en l'exercici com per apuntar-se a un gimnàs. Per tant, queda en l'aire si els resultats es podrien aplicar a la resta de persones.