“Que la humanitat sobrevisqui és responsabilitat de tothom”

BARCELONAFer un reset a la indústria de la moda per intentar assegurar la continuïtat de l’espècie humana a la Terra. Així de dràstica i de clara era la idea de fons de la primera edició del Re-Barcelona, una jornada internacional de moda sostenible que s’ha celebrat aquest cap de setmana al Disseny Hub de Barcelona. No en va, la tèxtil és la segona indústria mundial més contaminant, només precedida per la petroliera.

Comprar menys i millor, no usar coses i llençar-les i, sobretot, reaprofitar el que ja existeix per evitar que es converteixi en brossa. “Hem de donar nova vida als productes residuals, o al que hem acordat que és residual. Cal fer una feina de postconsum per evitar que tot això acabi cremat o apilat en camps o exportat a l'Àfrica en grans bales”, explica Roberto Piqueras, un dels coordinadors del Moda-Fad Sustainable Challenge, un projecte que han desenvolupat trenta estudiants durant dos dies i que ha consistit en crear noves peces de roba a partir de 150 quilos de peces de vestir que la gent havia dipositat als contenidors de Roba Amiga.

Les peces s’havien separat prèviament segons el patró (infantil, femení o masculí) i els teixits, ja que volien donar prioritat als que són residus eterns perquè mai es degradaran en l’ambient: els polièsters. “De la roba que es llença només se n’acaba reciclant una part ínfima, la que és de materials purs i naturals, per exemple una samarreta de cotó 100%. De la resta, una part petita torna a la botiga en forma de segona mà, l’altra es porta a l’Àfrica i l’altra es crema”, explica Eme Rock, l’altre coordinador del projecte i responsable juntament amb Piqueras de Makeo, una empresa de compravenda de roba de segona mà, molt seleccionada i “de com a màxim a vint quilòmetres” de Barcelona.

Valors afegits

Dividits en sis equips, els estudiants de disciplines vàries, entre les quals la moda però també la fotografia i el disseny de producte, han desenvolupat sis conceptes de marca i han confeccionat com a mínim un prototipus cadascun. Han comptat amb l’ajuda de professionals del sector com Victor von Schwarz i Krizia Robustella, que va resumir en tres els valors que reivindiquen aquestes noves línies de roba creades pels alumnes en un temps rècord: “Feminisme, activisme i crítica social”.

Un dels alumnes implicats en la iniciativa, Joan Pahissa, estudiant de disseny industrial a Elisava, formava part de l’equip que realitzava un vestit de monstre tèxtil: “És una crítica als teixits mixtos del segle XXI que no es poden reciclar. Representen un monstre que ha sorgit arran del capitalisme per abaratir costos”. Una companya seva, Tania Marcial, exestudiant de moda a l’Escola Felicidad Duce, explicava que ella va treballar uns mesos en un estudi de Barcelona que era proveïdor de marques de moda ràpida com Inditex. “Vaig veure com funcionava tot i no em va agradar. La meva cap anava a Seül o París per comprar roba que copiàvem. Només podíem decidir-ne els acabats i els teixits. Em va semblar tot molt absurd, una feina d’oficina malgrat que tot això ha de ser una feina d'artesania”, considera, i té clar què vol que passi amb les marques que treballen així: “Que s’enfonsin!”

Reaprofitar la roba

Marcial, que seu a terra i trena a mà tires de roba esparracada per fer la màscara del monstre, continua explicant que, després de deixar aquella feina, va decidir començar a crear les seves peces, sempre amb la tècnica de l’upcycling, és a dir, reaprofitar roba. “Em falta la visió comercial però vaig fent. Malgrat que sigui més pobra, ara soc més feliç. Ja hi ha molta merda al món, per què cal inventar més coses?”, es pregunta.

Mentrestant, a l’auditori del Museu del Disseny els ponents del Re-Barcelona anaven dibuixant la realitat apocalíptica que ha generat el seu sector i perfilant possibles solucions i iniciatives carregades d’optimisme. “Que la humanitat sobrevisqui és responsabilitat de tothom: els mitjans han de crear consciència i els consumidors han de pressionar els governs. No hi ha una solució màgica”, va dir Marie-Claire Daveu, responsable de sostenibilitat a Kering, el gran grup empresarial de luxe que aglutina 250 marques, entre les quals Gucci, Saint Laurent, Stella McCartney i Balenciaga.

Segons va dir Daveu, el grup empresarial per al qual treballa està testejant “idees pilot per reaprofitar materials descartats i productes acabats que no s’han venut, tot i que s’ha de ser curós amb els logos per no danyar les marques”, i va esmentar el cas tan sonat de Burberry, que fins fa uns anys cremava els productes que no venia per evitar que es comercialitzessin a més bon preu. “No té sentit crear productes perfectes de principi a fi per després cremar-los”, va considerar Daveu.

"Ens queden dotze anys"

La ponència més radical va ser la de la britànica Sara K. Arnold, fundadora de Higher Studio, una empresa de lloguer de roba que amb aquesta fórmula intenta aturar l’acumulació tèxtil als armaris britànics i que forma part de Boycott Fashion, una xarxa que exigeix la reducció dràstica del consum per al bé del planeta i de la humanitat.

“L’any passat vaig llegir un estudi que deia que ens quedaven dotze anys abans de la catàstrofe. Què podia fer? Dur una vida de residu zero ja no era suficient. I em vaig unir a Extintion Rebellion”, un moviment que reclama als governs que actuïn urgentment davant el canvi climàtic.

Aquests dies, fins al 13 de desembre, se celebra la cimera del clima COP25 a Madrid, una reunió de representants de 200 països per mirar d’arribar a acords amb què combatre conjuntament el canvi climàtic. I el missatge d’Arnold és taxatiu: “Pot ser que la COP25 de Madrid sigui l’última oportunitat” de contrarestar els efectes climàtics. “No ens falten solucions, ens falta voluntat política. Pressioneu els governs, uniu-vos. Hi va la vida de la vostra canalla”.