Raonar amb la por

BarcelonaPer capbussar-se en les profunditats de la por no cal una armadura de coratge. En tot cas, calen ganes de raonar-hi. Ho afirma Antoni Talarn, doctor en psicologia, psicoterapeuta i expert en psicologia clínica i professor titular al departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB, que apunta a la capacitat d’entendre-la com “una de les emocions més animals que hi ha, perquè és primària i universal” alhora que és una emoció molt personal. “Tots hem tingut por algun cop a la vida, però no l’hem sentida ni pels mateixos motius ni amb la mateixa intensitat”, insisteix a dir l’expert, per a qui “la manera com fem front a les pors té a veure amb com veiem el món, amb com veiem els altres i amb com ens veiem a nosaltres”.

Talarn ha obert el segon cicle de Diàlegs de Pedralbes, en què col·labora l’ARA, amb la proposta Les pors que ens tenallen. Un acostament a les angoixes col·lectives d’Occident, sota la direcció de l’historiador Pol Serrahima i moderat per Antoni Bassas. “Tots hem experimentat la por perquè hem sigut petits. Som petits i vivim en un món de gegants dels quals depenem absolutament i que determinen una de les etapes més importants de la nostra vida”, afirma el doctor. Aleshores, si no haguéssim sigut mai petits, no tindríem por? Talarn resol el dubte del periodista de l’ARA explicant que, encara que haguéssim passat directament a l’edat adulta, la por la seguiríem tenint: “Especialment, les pors del self [d’un mateix] o les existencials, que són les que deriven de les necessitats de l’ésser humà i de no poder-les satisfer”. D’altra banda, Talarn explica que les emocions, fins i tot la por, “són tan naturals com culturals i depenen del context social i cultural en què vivim”, de manera que incidir en el context social, econòmic o cultural pot tenir un gran impacte en com ens sentim nosaltres i la gent del nostre entorn. 

Per a Talarn, la por és una emoció de la qual no s’ha de renegar ni intentar-la amagar, sinó fer-hi front, sentir-la, deixar-la fluir: “La manera de defensar-se de la por no és negant-la. Entenguem la por, raonem la por, fem front comú a la por, unim-nos contra la por”. I remarca la importància de comptar amb les eines necessàries per saber actuar davant la por: “Quan es parla de por es parla de valentia, però valent no és qui no té por, sinó qui, davant de la por, no es queda inhibit i pot actuar”.