“Amb el Quique vam fer teràpia de parella abans de ser parella”

Aquesta és la història de com l’advocada Carla Vall va passar de dir que “l’amor és un tumor” (amb humor) a presentar-se al món com una dona orgullosament enamorada. És una història amb uns quants girs, entrebancs i una amistat complicada entre un home i una dona que s’atrauen. Que s’atrauen molt. “Del nivell sortir d’un dinar i haver-me de recolzar a la paret de la llibreria Altaïr per agafar aire”, explica Vall.

Els dos amics es van robar alguns petons al llarg dels anys, el primer a Lisboa, on van tenir una història breu que no va acabar de funcionar. Van decidir que no era el moment per a ells i la relació va continuar com a una amistat: sempre que passava una cosa important, l’un o l’altre hi eren per oferir consol o compartir l’alegria. Però deia Oscar Wilde que una amistat massa tintada per l’amor sempre té alguna cosa de tràgica, i en alguns moments la seva ho va ser. “La tensió era insuportable. Un cop, després d’acabar un dinar més petonejant-nos, li vaig demanar que deixés la seva parella. Ell em va dir que no i jo me’n vaig anar de cap a teràpia”, explica Vall. 

Volia treballar la síndrome de la impostora i, també, treure’s del cap el Quique. “La psicòloga em va dir que si volia superar-ho l’havia de desidealitzar i tenir-hi contacte zero”. Així ho va fer i, durant dos anys, els dos amics no es van parlar, ni tan sols per felicitar-se els aniversaris. “Feia uns anys havíem dit que l’estiu de 2020 ens trobaríem l’1 d’agost a les 5 de la tarda a la Fontana di Trevi. Ningú hi va anar, ningú va dir res. Ja no hi havia relació”, relata l’advocada. Fins que el 2021 van coincidir en un esmorzar amb un altre amic i l’advocada va posar a prova tot el que havia après a teràpia. 

“No va servir de res, davant del Quique em vaig tornar a sentir exactament igual que sempre”, confessa Vall entre rialles. Aleshores va començar una altra època amb anades i vingudes, però aquest cop eren diferents. “Ens estàvem compassant”, explica. Per a ells va ser clau trobar-se amb una psicòloga que els guiava les converses. “Vam fer teràpia de parella abans de ser parella. Vam poder parlar de tot el que havíem sentit aquells anys, vam poder mostrar-nos vulnerables de debò”, relata, i afegeix: “Ens vam desfer dels entrebancs que havíem estat posant-nos nosaltres mateixos, ens vam desfer d’alguns mites romàntics, com ara que si en un moment no pot ser, ja no serà mai més”. 

Des d’aleshores, l’advocada reconeix que viu en un núvol. “Ningú em fa riure tant al planeta. El Quique és una persona molt intel·ligent, noble i generós”. L’amor, diu Carla Vall, ja no és un tumor. És bon humor.