Ser puntual està de moda
La pandèmia, el confinament i el teletreball han aconseguit acabar amb l'hàbit d'arribar tard als llocs
L'hora de començar la presentació del nou llibre de Tina Brown, The palace papers, era dos quarts de set de la tarda. Just en aquell moment els mitjans de comunicació començaven a arribar a Michael’s, un bistrot del centre de Manhattan conegut pels seus esmorzars de negocis. Cinc minuts més tard el local ja estava ple del tot. Jo era a l'altra banda del carrer i no m'ho podia creure: després de tants anys d'anar a aquesta mena d'actes, fos com a reportera o com a convidada, havia comprovat que sempre s'hi arribava, com a mínim, un quart d'hora més tard de l'hora convinguda. La mateixa escriptora també va notar que la gent havia sigut molt puntual: “Tots anhelem tenir companyia aquests dies. Ara volem arribar a la festa tan aviat com sigui possible, abans que un altre brot de covid la cancel·li”. A l'Ajuntament de Nova York hi ha hagut un gran èmfasi en la puntualitat des que al mes de gener el nou alcalde, Eric Adams, va assumir el càrrec. Frank Carone, el seu cap de protocol, ho explica: “Adams és molt puntual. Per a ell, si arribes cinc minuts abans ets puntual. Si arribes a l'hora, arribes tard”.
I és que el 2022 ja no està de moda arribar una mica tard. Aquest és un canvi que sembla que ha portat la pandèmia, que actualment està en el tercer any. Durant la primera fase del covid-19, amb el confinament, les videoconferències es van tornar norma per a molts oficinistes i altra gent a qui els era difícil arribar a l'hora a la feina. De cop ja no feien tard. La col·laboració entre els que estan en diferents zones horàries s'ha tornat gairebé perfecta, i ara es pot anar a recollir els nens a l'escola i fer altres tasques de l'àmbit domèstic integrant-les a la jornada laboral. “La puntualitat es torna més important a mesura que reavaluem la nostra relació amb el temps”, explica Linda Ong, directora executiva de Cultique, una consultora de Los Angeles que assessora companyies sobre les normes culturals canviants: “Hi ha menys tolerància als retards, perquè hi ha la sensació que controles més el teu temps i que hauries de ser puntual”, diu Ong.
A mesura que la pandèmia va remetent i més treballadors tornen al seu lloc de treball, ningú vol renunciar a la capacitat d'administrar el propi temps. Com explica Sophie C. Avila Leroy, professora d'administració de la Universitat de Washington, la pandèmia va "permetre a la gent funcionar durant una bona època amb el seu propi horari". En canvi, al tornar a l'espai laboral tradicional cal tornar a negociar, especialment quan no pots atendre la teva vida personal i familiar de la mateixa manera que quan treballaves des de casa. A més, la investigadora explica que la renúncia d'alguns a tornar a l'oficina requerirà que l'eficiència sigui una prioritat: “Les persones qüestionen de manera implícita la tornada a l'oficina, sobretot quan han demostrat que poden treballar amb eficiència des de casa”. Leroy creu que a la feina ara mateix predomina la cultura de “si soc aquí és per fer coses, no per tenir converses sense importància”.
En els últims anys el còmic Mike Birbiglia s'ha convertit en una mena de portaveu de les virtuts de la puntualitat. En un especial de Netflix, Thank God for jokes, demanava als membres del públic que l'aplaudissin si eren “dels que arriben tard”. Enmig dels aplaudiments, diu: “El que la gent impuntual no entén de nosaltres, els puntuals, és que els odiem”. La frase la pronuncia mentre els que arriben tard encara busquen el seient. “Benvinguts a l'espectacle”, els diu. Igual que molts altres còmics que es van dedicar a fer podcasts i a altres feines paral·leles quan l'stand-up comedy va desaparèixer de les seves agendes, Birbiglia ha buscat alternatives: “Estic intentant encabir dos anys de feina que no podia fer amb tot el que tinc ara”, explica Birbiglia, que ha produït 73 episodis de Working it out, un podcast on es parla de comèdia amb convidats com Judd Apatow, Sarah Silverman o Bowen Yang.
La millora de la puntualitat i la planificació també ha afectat els restaurants. “Des de la pandèmia que veiem un gran augment de les reserves per internet”, afirma Debby Soo, directora general d'OpenTable, una empresa de reserves digitals. “Ara la gent planifica amb molta antelació l'horari dels àpats”. Els comensals també reserven abans, segons Patti Röckenwagner, propietària de Dear John’s, un restaurant de carn de Los Angeles que va ser propietat de Frank Sinatra: “La gent que solia sopar a les 19.30 o les 20.00 hores ara sopa a les 18.00 o les 18.30, perquè no s'ha de desplaçar –explica–. No han de córrer cap a casa després de la feina".
L'èmfasi de la puntualitat en la vida quotidiana ha arribat al punt que els científics estan treballant per obtenir un recompte més precís del temps propi. Físics i metròlegs de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures han estat redefinint la mesura de la unitat de temps coneguda com a segon.
Txad Orzel, professor adjunt de física i astronomia al Union College i autor d'un llibre publicat recentment, A brief history of timekeeping, creu que complir amb la puntualitat ha sigut un repte difícil de seguir des de fa mil·lennis. Les persones que van intentar mesurar el temps a l'Antic Egipte van transformar contenidors d'aigua en rellotges, i les nocions modernes de puntualitat es van desenvolupar milers d'anys després, a l'era industrial. "Amb l'auge de les ciutats –explica Orzel– la gent va començar a tenir rellotges públics que mostraven l'hora i tothom es va tornar més estricte amb el temps. A finals de segle XIX, els rellotges de butxaca ja eren prou bons i barats perquè la majoria de les persones en tinguessin un i en tinguessin prou anant a l'estació de tren una vegada a la setmana per a posar-lo a l'hora”.
En un nivell més pràctic, lluny de les fronteres de la ciència, Orzel diu que ell mateix ha tingut sempre el costum d'arribar d'hora: "Em passa de tant en tant que em trobo assegut a l'aparcament jugant a Pokémon per telèfon amb els meus fills per no arribar vergonyosament d'hora allà on anem”. Orzel, que porta un vell rellotge Seiko, entén per què la puntualitat està agafant popularitat: "Està relacionat amb perdre menys el temps a la feina. Les persones sembla que diguin: «No m'agrada portar mascareta, així que aniré a l'oficina, faré el que em toca i en sortiré tan aviat com sigui possible»”.