Proximitat i sostenibilitat en la moda catalana
S'han expandit arreu del món i queden fora de la roba de baix cost, apostant per l'ètica a l'hora de treballar i produir
Així son les peces de roba d'aquestes marques: relativament assequibles, duradores i sostenibles. Repassem les firmes i dissenyadors catalans que treballen amb criteris de proximitat i sostenibilitat i que volen que deixis de banda la moda ràpida sense acabar escurat.
Rita Row
Fa 7 anys que Rita Row va néixer a Figueres i avui és arreu del món: té 160 punts de venda, diversos als Estats Units i d’altres en llocs tan remots com Japó i Corea del Sud. L’equip està format per cinc dones, capitanejades per Xènia Semis i Imma Serra, amigues de tota la vida que van viure juntes a Barcelona mentre estudiaven i que després van "retrobar-se a Figueres amb ganes de crear una nova marca de roba”, recorda Irene Pérez, responsable de comunicació de la marca.
La seva musa és una dona fictícia batejada com a Rita Row, a qui imaginen com una persona “moderna, a qui li agrada anar còmoda i que valora els detalls”, expliquen. La seva roba és per a cada dia, amb un toc de tendència que la fa atemporal i especial. Per abaratir costos i accedir a més clientela han fet una línia de bàsics de cotó orgànic, i tot i que no són partícips del fast fashion, fan rebaixes: “És el moment que hi ha gent que es pot permetre un Rita Row”, diu Pérez.
Les col·leccions estan totalment produïdes a l'Estat, especialment a Catalunya, i Portugal, amb teixits d’Itàlia, França i locals majoritàriament orgànics i reciclats. “Cada any visitem les fàbriques on produïm”, asseguren des de Rita Row. Ho fan per tenir un control de qualitat i traçabilitat del que defensen.
On es pot comprar: Al seu web i a les botigues de Barcelona Ivori (Mirallers, 7) i VlancStore (passatge Valeri Serra, 23).
Gale
És la més nova de totes. Gale va néixer fa sis mesos, en plena pandèmia, i els seus responsables són Tatiana Cortés, Arnau Abril i Gaby Pujol. Abril i Cortés van veure com el seu món professional, el de la música, desapareixia “d’un dia per a l’altre”, mentre que Pujol havia abandonat el sector després d'haver tingut una marca pròpia de roba i punt de venda durant més de 15 anys al carrer Avinyó de Barcelona. Arribada l'emergència sanitària, ho va deixar tot i se’n va tornar a l'Argentina. D’aquesta desfeta en va sortir Gale, que vol dir vendaval. Van triar el nom en referència a la situació actual i per una cançó d'Andrew Weatherall, productor mort l'any passat, molt conegut perquè treballava amb Primal Scream: Fail we may, sail we must, sobre un jove mariner que es troba immers en una tempesta de força 9.
“La pandèmia ha sigut una gran tempesta per a nosaltres. Però davant de totes les adversitats hem tret el millor de nosaltres, per això també fem una roba d’estampats vibrants i alegres”, comenta Cortés. Pujol és qui porta les regnes del patronatge, no fan mai més de 10 exemplars de cada patró i fan upcycling de teles, ja que utilitzen restes de fàbriques i estocs descatalogats. “D’algunes només n’hem aconseguit 15 metres, d’altres 30, i com a màxim 50. Per això la tirada és tan limitada i exclusiva”, apunten. A més, estan confeccionades en un taller de Barcelona.
On es pot comprar: A la seva web o per missatge al seu Instagram
Victor Von Schwarz
Fa menys de 9 anys que es dedica a la moda i ha vestit Rosalía, La Mala Rodríguez, Bad Gyal i Fergie de Black Eyed Peas, entre altres artistes de primer nivell. Habitual de la 080 Barcelona Fashion Week, Victor von Schwarz elabora una col·lecció per any, tant per a home com per a dona, sense fer gaire distinció de gènere. Nascut a Sabadell, ha viscut a Taipei (Taiwan) i ara té el centre neuràlgic al barri de Gràcia de Barcelona, on ho confecciona “tot, tot, tot”, explica. Hi té el taller, on s’encarrega del patronatge, el tall i també la confecció de les peces de tul. La resta ho encarrega a altres tallers del barri.
Enguany per primer cop ha presentat roba de bany, una col·lecció que ha costat d'aconseguir: “Feia molt de temps que en tenia ganes, però era molt difícil trobar professionals que em fessin una producció petita”. El problema l'ha solucionat gràcies a unes noies a Gràcia que treballen teixits de bany i li fan la producció. Totes les teles que utilitza són comprades a l’Estat o a Corea, i si bé el seu nom, Víctor de negre, segons la traducció, remet a la "foscor d’on ha sortit cada col·lecció”, aquesta última “és l’única que no, perquè després del confinament em venia de gust fer una cosa una mica més divertida, i he rememorat la nostra època de postadolescència i el brit pop”, explica Von Schwarz.
On es pot comprar: Al seu web
CUS
Adriana Zalacain, dissenyadora de CUS, va estudiar ciències polítiques, però a causa d'una patacada de la vida no va poder exercir. Contra tot pronòstic va començar a interessar-se pel color, el disseny de moda i la sostenibilitat, i va crear la seva pròpia marca. “M’he sentit des d’impostora fins a còmoda en el món del disseny de moda", confessa. Durant anys va desenvolupar CUS a l’Estat però operant per a Centreeuropa, on la preocupació per la sostenibilitat ja estava molt desenvolupada i estesa en la societat. Per aprofundir en aquests valors la marca va acabar virant fa un any, buscant l’acció més local –tot i que online venen molt a l’estranger– amb la creació d’un taller propi, al barri de Gràcia i a la vista de tothom que passi pel carrer de Sèneca.
El taller es combina amb una botiga al mateix espai, que només obre els dimecres i que serveix per ensenyar i vendre els models nous. No tenen estocs, de manera que quan s’encomana una peça la fan expressament i triguen entre 4 i 13 dies a entregar-la a la persona que l’ha comprat. Utilitzen, bàsicament, cotó orgànic i Tencel, i algunes de les peces es mantenen al llarg de les col·leccions amb petites variacions, perquè són bàsiques, atemporals i perdurables.
On es pot comprar: A la web i al carrer de Sèneca número 8 els dimecres de 10 a 20 hores.