Per què ens fem propòsits per a l’any nou?

BarcelonaUn full en blanc, un bolígraf i que comenci la llista de propòsits per al 2019. ¿Com és que any rere any seguim aquest ritual si ja sabem que probablement no durem a terme allò que ens proposem? “El realisme no és l’objectiu, és més aviat una celebració”, diu el sociòleg i director del màster en humanitats de la UOC, Francesc Núñez, que fa anys que estudia les emocions humanes des de l’òptica sociològica. “Té valor el ritual en si, no tant aconseguir complir els propòsits. El fet de pensar que ho farem ja ens produeix emocions positives. La imaginació ens provoca plaer -diu Núñez-. És un fenomen modern. Funciona amb el mateix mecanisme que el consum. No es tracta de satisfer unes necessitats sinó de la capacitat de desitjar i imaginar que tindràs aquells productes”. Per la seva banda, Hermínia Gomà, psicòloga i directora del màster en lideratge personal de l’Institut Gomà, considera que hauríem de parlar més aviat de desitjos. “Són coses que ens agradaria que passessin sense haver de canviar res, sense esforç. Els propòsits requereixen planificació, cal pensar com els durem a terme i si hi ha les condicions necessàries perquè allò sigui possible. Per assolir un objectiu cal fer un canvi d’hàbits, i darrere d’aquests hàbits hi ha una reflexió sobre un mateix, un desenvolupament personal. No és una cosa que es pugui fer d’un dia per l’altre”.

Una característica dels propòsits que ens acostumem a fer, segons Núñez, és que sovint les motivacions no són només personals, sinó que sorgeixen d’imaginaris socials. “Està en joc la imatge que tenim de nosaltres mateixos. El que volem ser i el que creiem que els altres pensen de nosaltres. Quan ens fem propòsits estem construint la nostra imatge. És per això que molts estan relacionats amb la salut o l’estètica, com ara fer dieta o anar al gimnàs -diu el sociòleg-. No estan tan enfocats a ser persones millors, en el sentit del bé, com a ser un producte més vendible. És també el resultat de la societat consumista en què vivim”. En aquesta línia, Gomà opina que sovint aquests tipus de propòsits ens costa dur-los a terme perquè no són una prioritat real per a nosaltres. “No neixen d’una necessitat personal sinó més aviat d’una pressió social. Potser anar al gimnàs no forma part del nostre programa de vida i no ens fa sentir millor. La nostra manera d’estar saludables pot ser una altra”.

La coach i psicòloga considera que “quan els propòsits estan alineats amb el nostre projecte de vida és més fàcil que els assolim”. Coincideix amb ella Santiago Estaún, professor emèrit de cronopsicologia de la UAB. “A l’hora de fer-se propòsits és important tenir clar com volem enfocar la nostra vida, saber on volem posar realment la nostra energia. El problema és que moltes vegades no sabem el que volem i acabem fent el que ens diuen els altres o el que fa tothom”. En aquesta línia, Gomà, que acaba de publicar el llibre Autoestima para vivir (Ediciones Paidós), opina que la confiança en un mateix és bàsica. “A vegades ens donem poca credibilitat, sobretot pel record dels fracassos anteriors. Cal creure que som capaços de dur a terme el que ens proposem, si no serà molt difícil aconseguir-ho. L’autoestima també és important a l’hora de saber quin és el camí que volem seguir i quins objectius ens hem de marcar per fer-lo possible. Si tenim clar per què ens hem fet un propòsit, serà més fàcil mantenir-nos ferms i constants”.

Gestionar les activitats en el temps

Quan realment volem dur a terme un propòsit, ha de ser al màxim de concret possible. “Tenir temps per a un mateix és molt abstracte -diu Estaún-. ¿Volem més temps per fer què? Si volem més temps per llegir hem de pensar d’on traurem mitja hora cada dia per fer-ho, sense que això ens prengui hores de son. Cal organitzar-se, i això implica seure i reflexionar”. Estaún opina que moltes de les coses que ens proposem no les fem perquè creiem que no tenim temps, però sovint és perquè ens costa gestionar-lo. “La cultura de la pressa i la immediatesa que s’ha anat creant fa que oblidem el temps que cal dedicar a algunes coses i en volem fer massa. Amb la precarització del treball, dediquem moltes hores a la feina, i també hi ha molta pressió per ocupar el temps de lleure. Ja no som capaços de gaudir del temps. Si no fem res, sembla que l’estiguem perdent”. Segons Estaún, quan ens fem propòsits sovint no tenim en compte el temps que necessitem per dur-los a terme, i encara menys per gaudir-ne. Gomà, per la seva banda, opina que per aconseguir un objectiu cal sacrificar altres coses. “Li hem de fer lloc a l’agenda. Si vull llegir més potser no podré sortir tant a sopar. Hem d’estar disposats a fer aquest sacrifici”.

Tot i que la bona disposició personal és imprescindible, sovint no n’hi ha prou. “Calen també unes condicions socioestructurals concretes i cal saber-les valorar a l’hora de marcar-se objectius. Proposar-te anar al gimnàs quan no en tens cap a la vora, tens tres fills i treballes 8 hores al dia no és gaire realista -exposa Núñez-. A més, hi ha propòsits que és molt difícil que els puguem dur a terme nosaltres sols. Les circumstàncies de cada moment tenen un pes important. Per això si no els aconseguim no ens hem de menystenir”. Si bé és cert que sovint és complicat dur a terme tot el que volem en un termini de temps curt, això no vol dir que no puguem anar fent passos en la direcció que ens interessa. “Els objectius no s’aconsegueixen per art de màgia, requereixen esforç i cal anar-los assolint de manera esglaonada. Cal no obsessionar-se a voler complir els objectius al 100%. Convé donar-se per satisfet amb el poc que s’aconsegueixi”. Núñez opina que la part més positiva d’aquest ritual és que és un moment de reflexió. “Els propòsits ens poden ajudar a coneixe’ns millor i a repensar allò que per a nosaltres és important. També és una manera de saber valorar les dificultats socials i estructurals que hi ha al món”.

5 consells per no acabar frustrats

Definir-los al màxim

Molts dels propòsits que ens fem són abstractes. No n’hi ha prou de dir que volem deixar de fumar o aprendre anglès, hem de pensar com i quan ho farem. Per això cal definir els objectius en accions concretes i col·locar-les a l’agenda.

Ser realista amb les fites

En molts casos amb la disposició personal no n’hi ha prou: hem de tenir en compte els recursos reals i el temps que tenim per complir el que ens exigim. Cal valorar bé aquestes condicions per evitar possibles decepcions futures.

Tenir clar el que volem

Segons els experts és important apuntar els motius per als quals triem els propòsits i què ens aporten. Si estan alineats amb el nostre projecte de vida serà més fàcil dur-los a terme.

Ser graduals

És millor escollir dos o tres propòsits i centrar-hi les energies que no pas voler-los aconseguir tots de cop. Programar un calendari d’objectius i proposar-nos petits reptes que, un cop aconseguits, permetin passar als següents.

Tenir la llista a mà

Els experts recomanen col·locar la llista de propòsits en un lloc visible on la puguem veure cada dia. Això farà que els tinguem més presents.